DIA INTERNACIONAL DE LA COVID PERSISTENT
14-03-2024 9:19
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Tres anys després d'una pandèmia mundial que ho va aturar tot i va capgirar la nostra realitat, hem recuperat "la normalitat" i fins i tot se'ns va difícil recordar aquells dies de confinament, por i incertesa. Més o menys la majoria de la població ha passat el virus amb més o menys símptomes, però aquest hivern ja pocs hem anat a buscar un test per saber si el que teníem era grip, covid o un refredat. Amb aquest escenari general, aquest divendres 15 de març se celebra el segon Dia Internacional de la Covid Persistent per visibilitzar una realitat que ha transformat la vida de desenes de persones al Penedès i Garraf. A Vilanova i la Geltrú s'ha posat en marxa una associació d'àmbit comarcal per reinvindicar els drets d'un col·lectiu que se sent oblidat, infravalorat a la sanitat pública i menytingut al món laboral: 'és esgotador estar sempre defensant-nos i justificant-nos', explica la portaveu del grup, Dolors Anaya.
La covid persistent són un conjunt de símptomes de llarga durada que afecta algunes persones després d’haver patit el coronavirus, una vegada superada la fase aguda de la malaltia. Aquests símptomes poden persistir des de l’inici de la infecció o manifestar-se després d’haver-se’n recuperat i acostumen a durar almenys dos mesos i poden canviar, aparèixer i desaparèixer al llarg del temps: els és habituals són l’esgotament, l’ofec, la tos, els trastorns del gust i l’olfacte, les palpitacions, el dolor muscular i articular, el mal de cap, l’insomni, les dificultats per concentrar-se, les molèsties digestives, la sensació de febre...
La Dolors Anaya, de l'associació Covid persistent Garraf, explica que es calcula que un 10% de les persones amb COVID-19 desenvolupen símptomes persistents i que majoritàriament són dones d’entre 45 i 50 anys. Però a Catalunya hi ha només 15.000 persones diagnosticades, la qual cosa significa que l’afecció està infradiagnosticada: "com que la majoria de les afectades som dones d'entre 40 i 50 anys, sovint ens confonen els símptomes amb la menopàusia". I és que no hi ha una prova capaç de confirmar la presència de la malaltia.
La vilanovina Dolors Anaya treballa com a infermera a l'hospital del Vendrell i allà va contagiar-se de la covid fa dos anys i mig, en el moment àlgid de la pandèmia, i va començar un malson que encara avui es ben viu: va estar ingressada 45 dies a la UCI, va estar de baixa laboral 20 mesos, ha passat pel quiròfan en diverses ocasions i el seu cos continua batallant contra les seqüeles d'una hemiplègia que afecta la seva mobilitat i la visió d'un ull, però també té problemes respiratoris i cardíacs, ansietat i depressió. Tot i això, Anaya se sent una privilegiada ja que el seu cas es tracta des de la unitat específica de covid persistent que hi ha a Can Ruti: "moltes de les persones afectades no passen de la consulta del metge de família i de constants visites al CAP per intentar arribar a un especialista havent d'explicar-se mil cops, d'intentar convèncer al metge de que el que li passa és real i això és esgotador física i mentalment. Estem cansats d'estar continuament justificant-nos i és esgotador discutir amb els negacionistes".
Anaya és pacient del CAPI Baix-a-mar de Vilanova i la Geltrú, que a través d'un programa de salut comunitària, va posar en marxa un grup de suport emocional per a persones amb covid persistent. En aquest espai de trobada va néixer l'embrió d'aquesta associació que comença a caminar ara i que aquest divendres sortirà al carrer (estaran a la rambla Principal de Vilanova i la Geltrú amb una paradeta informativa) per explicar la seva realitat i arribar a més persones afectades: "és important que sàpiguen que no estan sols, que hi ha més persones que estem passant el mateix, perquè aquesta malaltia és molt complicada". I és tan complicada que sovint es frenen a l'hora d'organitzar tallers i activitats ja que no poden garantir que estiguis en disposició d'acudir. Aquest divendres també s'inaugura una exposició fotogràfica al CAPI Baix-a-mar on els membres del grup han volgut plasmar la seva realitat i els seus pensaments amb la covid persistent.
El 6,8% dels adolescents que han passat la covid presenten símptomes persistents
Segons dades de l’Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de quart de l’ESO que elabora la Diputació de Barcelona, la prevalença és superior entre les noies (8,6%) que entre els nois (5,3%), i el percentatge es duplica (11,6%) entre els que han passat la covid més d’una vegada. Dos terços dels afectats declaren patir cansament, i prop de la meitat (44%) dificultats per respirar o mal de cap.
Tot i la creença generalitzada que la covid és especialment lleu entre els més joves, en aquest col·lectiu també es troben seqüeles de la infecció, tot i que en el nostre entorn no hi ha encara massa estudis. Segons l’Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de quart de l’ESO elaborada per la Diputació de Barcelona durant el primer trimestre del curs 2023-2024 (tres anys i mig després de l’inici de la pandèmia), el 6,8% dels adolescents de les comarques de Barcelona que han passat la covid presenten símptomes persistents. Aquest percentatge, similar al de cursos anteriors, és molt superior entre les noies (8,6%) que entre els nois (5,3%).
La reinfecció és un factor fortament associat amb la covid persistent. Així, si entre els adolescents que han passat la covid una vegada el 5,6% presenta símptomes persistents, el percentatge és mes del doble (11,6%) entre els que l’han passat més d’un cop.
En l’actual curs 2023-2024 han respost ja l’Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de quart de l’ESO un total de 1.954 adolescents de les comarques de Barcelona, dels quals 1.059 declaren haver passat un diagnòstic confirmat de covid. D’aquests, el 6,8% declara presentar símptomes persistents relacionats amb l’esgotament i la dificultat per fer activitats necessàries per a la vida quotidiana: el 69% diu patir cansament, un 44% més dificultats per respirar, un 44% pateix mal de cap i un 36% més dificultat per concentrar-se i/o fer activitats mentals.
“La covid persistent és una de les conseqüències encara no resoltes que tenim de la pandèmia -adverteix la diputada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, Gemma Tarafa-. Abans de passar pàgina hem de ser conscients del potencial impacte sanitari, social, econòmic i de benestar que la COVID persistent pot tenir, especialment en la nostra població jove”. El problema, recorda la diputada, “s’ha d’abordar des d’una triple perspectiva: seguir monitoritzant l’evolució; donar resposta social, emocional i sanitària als i les adolescents afectades; i intentar reduir en la mesura que socialment sigui possible les infeccions i reinfeccions”.
Les vacunes poden prevenir fins a un 52% la covid persistent
Les vacunes contra la covid-19 redueixen fins a un 52% el risc d’aparició de símptomes de covid persistent, especialment entre les persones adultes. Així ho demostra un treball publicat a la revista ‘The Lancet Respiratory Medicine’, que analitza dades de més de 20 milions de persones, tant vacunades com no, de Catalunya, Regne Unit i Estònia. Es tracta del primer estudi multinacional que avalua l’efectivitat de la vacunació per prevenir les complicacions a llarg termini de la infecció pel virus SARS-CoV-2. El treball té en compte dades de 10 milions de persones vacunades contra la covid-19 i de 10 milions de persones no vacunades, ateses a l’atenció primària dels tres països.
L’estudi inclou 5,3 milions de registres de persones ateses en centres d’atenció primària de Catalunya, dels quals 2,7 milions no havien rebut cap dosi de la vacuna contra la covid-19 i 2,6 milions sí que l’havien rebut en el moment en què es va fer l’estudi.
Les dades provenen dels registres del Sistema d'informació per al desenvolupament de la investigació en Atenció Primària (SIDIAP) de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), del Clinical Practice Research Datalink del Regne Unit (CPRD GOLD i AURUM) i del registre d’assegurats del sistema nacional de salut d’Estònia (base de dades CORIVA).
Les dades analitzades mostren una efectivitat de les vacunes contra la covid-19 per prevenir el desenvolupament dels símptomes de covid persistent d’entre el 29% i el 52%. Els autors de l’estudi han observat que totes les vacunes són efectives per reduir el risc de desenvolupar símptomes de covid persistent, tot i que el vaccí de Pfizer i Biontech, amb tecnologia ARNm, mostra una efectivitat una mica més gran que el de la Universitat d’Oxford i Astra Zeneca.
Talita Duarte Salles, que és una de les investigadores de l’IDIAPJGol que signa el treball, juntament amb Elena Roel i Núria Mercadé, espera que els resultats d’aquest estudi “afavoreixin una major adopció de vacunes contra la covid-19 entre adults que són reticents a vacunar-se.”
L’Organització Mundial de la Salut defineix la covid-19 persistent o síndrome postcovid com l’aparició de símptomes que no es poden explicar amb un diagnòstic alternatiu que apareixen tres mesos després d’una infecció pel virus SARS-CoV-2 lleu o moderada. Entre els símptomes més freqüents de la covid-19 persistent hi ha la fatiga, la sensació de falta d'aire o les disfuncions cognitives, entre d’altres. Aquestes manifestacions poden fluctuar al llarg del temps, amb remissions i recaigudes.
La justícia declara un cas de covid persistent com a malaltia laboral en el cas d’una treballadora de la neteja
El jutjat social 31 de Barcelona reconeix la incapacitat permanent en grau total a una treballadora de la neteja que va contagiar-se de coronavirus en un CAP de Sant Adrià del Besòs durant la pandèmia. La denunciant ha acreditat patir Covid persistent i fibromiàlgia arran d'haver-se infectat i la sentència condemna la Mutua Freamp a abonar el 75% de la base reguladora anual de 16.274,17 euros (al voltant d'uns 12.000 euros) en considerar que aquestes patologies són d'origen professional, i també a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS). Aquesta és la primera resolució favorable a un empleat a Catalunya, segons el col·lectiu Ronda.
La sentència corregeix el criteri de l'INSS que, el 14 de desembre de 2022, després d'un examen, no va reconèixer la incapacitat permanent, tot i apreciar Covid persistent i fibromiàlgia. Un dictamen que va arribar després que la treballadora donés positiu en una PCR "previ contacte estret amb una companya de feina" i que el 4 de gener de 2023 agafés la baixa.
El pronunciament de la justícia recorda que el contagi per SARS-CoV-2 "no només és aplicable al personal sanitari o auxiliar sinó també al personal no sanitari que és treballador en centre assistencial".
La sentència aprecia la "limitació funcional rellevant que acredita impossibilitat de dur a terme les seves funcions" de neteja. En aquest sentit, apunta com a tasques contraindicades, i d'acord amb l'informe mèdic forense, els "moviments repetits que impliquin la columna vertebral" com ara fregar, recollir papereres i netejar vidres, entre d'altres.
El jutge dona veracitat al testimoni aportat per la defensa que acreditava el contagi al centre sanitari, malgrat apreciar "la dificultat probatòria" d'aquest fet.
PUBLICITAT
PUBLICITAT