PUBLICITAT
INSTITUT NACIONAL D’ESTADÍSTICA
04-12-2025 8:05
Catalunya continua mostrant dinàmiques demogràfiques molt desiguals, amb municipis que experimenten creixements sostinguts i altres que pateixen retrocessos importants. Segons les dades del cens municipal de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a 1 de gener de 2025, Cunit s’ha consolidat com el municipi de més de 10.000 habitants que més ha crescut durant l’últim any, amb un increment del 3,5% que situa la seva població per sobre dels 16.000 veïns.
Aquest augment coincideix amb altres municipis de dimensions similars que també experimenten un creixement destacable, com Mont-roig del Camp (Baix Camp), que supera els 14.500 habitants, o Alcarràs (Segrià), amb 10.556 veïns. Entre les grans ciutats, l’Hospitalet de Llobregat destaca amb gairebé 10.000 habitants més, arribant a un total de 292.161 residents.
Dels municipis amb més de 10.000 habitants, només sis han experimentat una lleugera disminució de població, totes per sota de l’1%, demostrant que el creixement es concentra de manera gairebé generalitzada en aquest segment. Ciutats consolidades com Sant Cugat del Vallès, Lloret de Mar o Cardedeu mantenen un augment moderat després d’anys de creixement continu.
Un creixement que desafia la planificació
Jaume Casañas, alcalde de Cunit, ha advertit fa unes setmanes sobre la rapidesa del creixement de la població: “Cunit està creixent molt més ràpid del que la Generalitat planifica”. Segons Casañas, el municipi rep gairebé un miler de nous habitants cada any, i la població real supera amb escreix els empadronats: “Som uns 18.000 empadronats, però hi ha 7.000 persones més que hi viuen tot l’any. Això vol dir que som 25.000 habitants reals, i els serveis públics estan tensionats perquè es planifiquen només en funció dels empadronats”.
L’alcalde reclama més inversions en educació, salut i mobilitat per garantir la qualitat de vida dels veïns: “El nombre de metges o de professors es calcula sobre una fotografia desfasada, i això impacta directament en la qualitat de vida dels cunitenques i cunitenques. Fa 20 anys que l’institut del municipi té tres línies de l’ESO i no s’ha ampliat, malgrat l’augment constant de població”.
Sobre el transport públic, Casañas critica que Cunit manté la mateixa oferta de Rodalies que fa 25 anys, i considera insuficient el nou Bus Exprés de la Generalitat: “Ens han posat quatre autobusos al dia. Si vols que la gent el faci servir, cal que hi hagi horaris competitius i una oferta real, no un servei testimonial”.
Casañas ha sol·licitat una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, per exposar-li la situació del Penedès Marítim i reclamar que els serveis públics s’adaptin a la realitat demogràfica del municipi.
A més, defensa que la vegueria del Penedès hauria de tenir un govern territorial propi i que la consulta sobre la pertinença comarcal de Cunit hauria de resoldre’s “en clau de qualitat de vida, no d’història administrativa”.
Creixements rellevants en municipis grans i mitjans
A banda de Cunit i Alcarràs, Mont-roig del Camp i l’Hospitalet, altres municipis grans amb increment poblacional destacat inclouen Sabadell, Terrassa i Badalona. Sabadell arriba als 223.589 habitants (+1,3%), Terrassa als 232.676 (+1,9%) i Badalona a 230.642 (+1,92%).
L’Hospitalet no només guanya en nombre absolut d’habitants, sinó que també experimenta un creixement percentual del 3,49%, situant-se com la ciutat de més de 50.000 habitants amb major increment relatiu del país, només superada en nombres absoluts per Barcelona, que va guanyar 27.039 conciutadans (+1,6%) i arriba als 1,7 milions de residents.
D’entre els 24 municipis més poblats de Catalunya, únicament Sant Cugat del Vallès ha registrat una disminució de població (-0,7%), amb gairebé 700 veïns menys, situant-se en els 97.959 habitants.
Dinàmica global: més població, però desigual
Segons el cens de l’INE, 617 municipis catalans van incrementar la seva població l’últim any, un nombre molt similar al del 2024 (620 municipis). Els increments més significatius en termes percentuals es donen en municipis molt petits, com La Vajol (Alt Empordà) o Sant Pere Sallavinera (Anoia), on l’arribada de pocs veïns impacta molt en la població total.
En canvi, 301 municipis han perdut habitants, majoritàriament localitats de menys de 1.000 veïns. Només un centenar ha registrat descensos superiors al 2%. Entre aquests casos, Sobremunt (Lluçanès) és el municipi que més ha reduït la seva població percentualment, amb un descens del 12%, passant de 101 a 89 veïns. Altres municipis amb retrocessos notables inclouen Madremanya (Gironès), Ciutadilla (Urgell), Farrera (Pallars Sobirà) i Gisclareny (Berguedà).
Els municipis menys poblats
Si bé Sobremunt lidera la caiguda percentual, el municipi menys poblat de Catalunya continua sent Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), amb tan sols 25 habitants, un més que l’any anterior. El segueixen Gisclareny (28), La Febró (35), Cava (38) i Forès (39). Aquestes localitats contrasten de manera evident amb els municipis en expansió, evidenciant les grans diferències territorials dins del país.
Cunit: reptes urbans i prioritat en serveis
L’alcalde Casañas admet que Cunit ha arribat al límit del creixement urbanístic, i que ara cal apostar per l’activitat econòmica i evitar que el municipi esdevingui només una ciutat dormitori. Entre els projectes en marxa destaca la zona comercial de l’Esclat, amb un model que combina activitat econòmica i habitatge públic per a primera residència, evitant la proliferació de segones residències.
L’Ajuntament disposa d’una bona salut financera, amb deute zero, i ha anunciat inversions com un nou pavelló esportiu, millores al camp de futbol i la modernització dels comptadors d’aigua. Tot i això, Casañas adverteix que aquestes actuacions no seran suficients sense el compromís de la Generalitat en sanitat, educació i transport.
Catalunya arriba als 8,12 milions d’habitants
L’augment poblacional majoritari en dos terços dels municipis ha fet que la població total de Catalunya es situï en 8,12 milions d’habitants a 1 de gener de 2025, mantenint la mateixa taxa de creixement de l’any anterior (+1,4%). Aquest escenari evidencia una Catalunya amb creixements locals molt marcats, concentrats en municipis costaners, metropolitanes i zones amb bona accessibilitat, mentre que els municipis petits i rurals continuen patint despoblament i envelliment poblacional.
El cens de l’INE confirma que Catalunya viu una realitat demogràfica dual: municipis en expansió com Cunit, Alcarràs o l’Hospitalet de Llobregat, on la població creix de manera constant, i municipis petits o de l’interior amb retrocessos importants. Aquest contrast posa de manifest la necessitat de polítiques adaptades a cada territori, capaces de gestionar el creixement urbà i, alhora, de frenar el despoblament rural.
Cunit, amb un creixement del 3,5% i més de 7.000 habitants no empadronats que viuen tot l’any al municipi, es perfila com un exemple clar de creixement urbà desbordant, amb reptes importants en serveis públics, mobilitat i habitatge assequible per a la població jove.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT