REPÚBLICA
01-04-2024 8:25
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
A l’hora, més de mig milió de republicans fugien cap a França, entre els quals una bona part dels intel·lectuals, homes i dones, més destacades de l’època.
A més d’aquesta tragèdia personal, s’ha d’afegir la fi d’un somni: el que va representar la II República Espanyola. Un període històric curt, molt curt, que va des del seu inici amb el primer Govern Provisional, el 14 d’abril del 1931, fins a l’última reunió de la Diputació Permanent, celebrada a París, els dies 31 de març i 1 d'abril del 1939.
Tant poc temps i tanmateix, una transformació política i social tan profunda. En un país on la major part de la població vivia a l’entorn rural, amb uns nivells d’analfabetisme brutals i on l’església tenia un poder absolut en tots els àmbits socials, la II República va representar un somni de transformació, lamentablement efímer.
Els grans projectes renovadors de la II República com van ser la descentralització de l'Estat, la igualtat de la dona, la reforma agrària, la laïcitat de l'Estat i l'educació pública i gratuïta, i que tantes il·lusions i expectatives van generar entre un poble empobrit i oblidat, van acabar de la pitjor manera.
La fi d’un somni, d’un somni col·lectiu de progrés, de justícia i d’igualtat. Això és el que va representar l’1 d’abril del 1939.
Mª Jesús Parra Sánchez
Garraf per la República
PUBLICITAT
PUBLICITAT