COL·LABORACIÓ
31-03-2005 17:59
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El senyor Jordi Hereu i Boher, Regidor president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, em va adreçar una carta, com suposo va fer amb la majoria de ciutadans dels districtes de Ciutat Vella i els dos Eixamples, que, per pública, passo a contestar amb la mateixa amabilitat que em va ser dirigida.
Senyor Hereu:
Les dades sobre la meva persona que manifesten conèixer en el paràgraf cinquè de l'esmentada carta (una mica lluny, no creu?) poden ser, per vostès, certes o no. Veurà. Jo li'n donaré tota la informació que pugui precisar i més.
L'únic padró que reconec com a meu és el del meu poble. Para una mica lluny, la veritat. I no té res a veure amb el que vostè fa referència.
L'únic vehicle del que disposo, que en cap cas es podria considerar de tracció mecànica, és un patinet que el meu fill em va donar quan ja no el volia. Mai no he tingut la necessitat d'aparcar-lo.
Tot i el llibre d'estil, no sóc gota partidari dels formalismes catalans de mots estrangers, per tant, m'expressaré parlant de l'arrendament amb opció a compra, o sense, de vehicles. En la lectura atenta d'aquesta carta, haurà comprovat que tampoc és el meu cas.
I ara, si m'ho permet, li parlaré en primera persona, sense fer servir el plural, sobre la Comissió que vostè presideix. La meva mobilitat, quan no agafo el patinet, té els seus entrebancs. I, quan l'agafo, ja no li explico. Miri, apreciat senyor Hereu. Jo el convido a acompanyar-me en una de les meves passejades, a peu, des d'on visc fins, posem per cas, fins a Vilapiscina o Pubilla Cases. Ens prenem un cafè i tornem. A més d'haver tingut l'ocasió de conèixer-nos i fer exercici, temps tindrem, podrem tastar els molts problemes de seguretat que representa caminar per la ciutat i escorcollar, de manera adequada, els greuges que s'esdevenen d'una mobilitat, que res no té a veure amb l'euro i el distintiu que ens demana. He dit que no faria servir el plural. Rectifico. Que em demana. Vol que li digui... Aquesta ciutat es força incivilitzada.
Miri. Ja acabo. Vostè és un home molt ocupat i no li vull treure més temps del que m'està dedicant. Li estaria molt reconegut si, en el futur, m'estalvies, com a contribuent, les despeses derivades del full de paper, el sobre, la tinta de la impressora i el servei de correu.
Sempre que tingui el gust d'escriure'm, ho pot fer, amb tota llibertat i sense litigi de dades, a qualsevol dels meus correus electrònics. És molt més verd i sostenible.
La rebi vostè també,
Francesc Badia.
PUBLICITAT
PUBLICITAT