CAPITAL COMERCIAL
04-04-2024 8:15
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La marxa de Zara del centre de Vilanova i la Geltrú no suposarà una sotragada en el comerç local. El 30 de gener aquesta marca del grup Inditex, va deixar de funcionar a rambla Principal, on disposava del local més gran del centre de la ciutat. Amb Zara va marxar també Zara Kids, prop de 40 treballadors es van quedar sense feina. En aquell moment molta gent va preguntar-se què en seria del centre Vilanova si finalment marxava tot el grup Inditex o si això podria provocar un contagi en altres cases comercials. De fet, Zara era el vaixell insígnia del principal eix comercial de la vila. Marcava fins i tot l'horari i calendari de molts establiments de la rambla i algunes botigues de roba complementaven la seva oferta.
La capitalitat comercial de la ciutat de moment és incontestable. Sembla tot i la marxa de la marca puntera d'Inditex continuarà sent així. Quan hi havia cert escepticisme per saber si es podria tornar a ocupar el buit deixat per Zara, almenys quatre marques s'han interessat per llogar aquest local de 1.000 metres quadrats. La negociació ha suposat un lloguer a la baixa, fins a arribar al voltant de 30 euros el metre quadrat. El guanyador de la pugna ha sigut Druni. Aquesta cadena de perfumeries especialitzades d'origen valencià té més de 300 botigues a tot l'Estat, dues a Vilanova. Pel que sembla, aquest grup aposta per Vilanova per obrir un establiment més gran i per oferir serveis de massatges i estètica.
Un centre comercial singular
Vilanova i la Geltrú té una singularitat que la fa atractiva al comerç. Un passeig únic, que s'erigeix en una superfície comercial a l'aire lliure, un pulmó social, en el qual et pots trobar des d'una manifestació reivindicativa, una cercavila folklòrica, una fira, parades diverses, a part de la restauració i un calendari festiu envejable. "En realitat el que veuen les marques és un trànsit de gent enorme amb voluntat de comprar", diu Josep Maria Rius, un dels fundadors de l'Associació d'Agents Immobiliaris, AICAT Garraf.
"Tenim clar que Zara no marxa perquè Vilanova ja no sigui atractiva, tot el contrari", apunta Joan Galimany, president de Viu Comerç. La marxa d'aquesta marca es deu a una política d'empresa que vol apostar pel comerç digital i mantenir botigues presencials únicament en capitals de província. "Tot i la marxa de Zara, l'aposta del nostre comerç és la mateixa. L'exclusivitat que té Vilanova que en una mateixa superfície a l'aire lliure, integrada a la ciutat, et trobis marques i comerç de proximitat", afegeix el president.
No obstant això, Viu Comerç és conscient que tenen molta feina per mantenir el comerç de proximitat. "Tenim un paper clau en l'acompanyament humà a la venda, promoure el fet social de la compra presencial, en el consell detallat dels productes i la confiança que un venedor pot aportar a un client. Aquest és el tret diferencial i valor afegit del comerç tradicional", diu Joan Galimany. "Hi ha també una qüestió de sostenibilitat en el comerç local. La distribució, la mà d'obra i la matèria primera a altres països són cada cop més cares. Una venda és cobrir una necessitat. Un venedor perfila aquesta necessitat i la satisfà, al moment", en paraules de Mercè Codina.
La regidora de Promoció Econòmica, Anna Ribera, advoca també per la pedagogia del consumidor, "tots ens queixem, però tots comprem digitalment. El comerç local s'ha de fixar també en el seu model de venda, i molts ho estan fent bé, s'han de crear noves maneres de captar clients. Amb el complement de la venda digital, clar. En aquest sentit, hi ha plans de formació i suport al comerç digital."
La relació del lloguer i l’economia
El mercat del lloguer de locals comercials es mou molt per cicles econòmics. Hi havia avisos que hi hauria una crisi molt gran a finals del 2022, no va ser així. L'avinguda Francesc Macià tenia molts locals buits durant temps. Quan es va veure una estabilitat es van començar a llogar, això sí, amb preus inferiors als 2.000 euros mensuals. "Als carrers Caputxins i Sant Sebastià no queda cap local buit. A la rambla Principal el preu ha anat a la baixa, però a principis d'any hi havia set o vuit locals buits, això no havia passat mai. Però en aquests primers mesos de l'any amb la bonança econòmica hi ha hagut bon moviment de marques interessades a venir a Vilanova. Els locals s'estan llogant. Potser es veuen molts cartells de lloguer, però les operacions estan tancades", explica Joan Maria Rius.
A la milla d'or de Vilanova, entre el carrer de Cervantes i una mica més avall del carrer Manuel Marqués, els preus oscil·len entre 30 o 60 euros metres quadrats. El lloguer mitjà de botiga és entre 5.000 i 6.000 euros mensuals. "Hi ha bufetades per venir a Vilanova. El preu més alt és la milla d'or. A partir d'aquí es modelen tots els preus dels lloguers comercials", diu Mercè Codina, tresorera de Viu Comerç. L'associació comercial assegura que el preu del lloguer ha baixat, "s'està racionalitzant, molts prefereixen tenir un local obert que esperar llogar-lo al preu elevat que han marcat. El preu ha d'anar en consonància amb l'economia del moment. Vilanova s'està convertint en una mena d'oasis de comerç local amb botiguers que migren aquí, en aquest racó autèntic, fora d'altres centres de ciutats amb proliferació d'establiments tipus basar o de menjar ràpid", completa Joan Galimany.
Anna Ribera, regidora de Projecció de Ciutat; Promoció Econòmica i Capitalitat; Empresa i Economia Social, reconeix que el govern local va tenir certa preocupació per la marxa de Zara, pel que podria significar i per la quarantena de treballadors que es van quedar sense feina. Però sense intercedir en les negociacions de seguida van comprovar l'interès de les marques per venir a Vilanova. "S'hi ha d'estar a sobre, hem de continuar mantenint aquesta singularitat i atractiu. Hem de seguir triangulant amb el comerç de la mà dels sectors de restauració i turisme", diu la regidora.
Lloguers per accions comercials
Des de Promoció Econòmica no s'han volgut donar gaires detalls de l'operació que serà visible a partir del maig per optimitzar locals comercials buits, en carrers fora de la milla d'or. La idea és aprofitar locals buits utilitzar-los com una mena d'aparador de botigues que no estan al centre. És el concepte Pop-Up Stores, on algunes marques o botigues confien en lloguers efímers per vendre productes de promocions concretes, també com espais temporals de showroom o per desenvolupar l'anomenat màrqueting experiencial al voltant dels productes. Des d'AICAT Garraf s'aconsella tenir celeritat a l'Ajuntament si vol posar en marxa aquesta operació, "perquè igual ja no ho queden locals buits. Hi ha una demanda frenètica per llogar al centre", diu Josep Maria Rius.
La regidora de Promoció Econòmica comenta que al Nucli Antic i la Geltrú s'està fent un inventari de locals buits perquè s'hi puguin obrir negocis d'artesania, teràpies o establiments amb cert encant. Aquests emprenedors compten amb el suport de la Mancomunitat Penedès-Garraf que els ajuda a traçar un pla de negoci. Viu Comerç confirma que fa temps que treballa conjuntament amb el consistori perquè activar el comerç en altres zones fora del centre. "Hem de buscar l'estímul comercial, dinamitzar aquests carrers perquè cada barri tingui la seva identitat comercial", comenta Joan Galimany.
Per en contra d'aquest optimisme, AICAT Garraf pensa que la zona comercial està consolidada. "Serà difícil que creixi. En zones com el Nucli Antic o la Geltrú ara mateix no hi ha demanda de locals per obrir aquest perfil d'oficis o botigues més personals. Per tant, el millor seria reconvertir els locals o baixos amb aparcaments d'aquestes zones en habitatge que si hi ha demanda", aporta Josep Maria Rius.
Locals comercials convertits en habitatges
De fet, el propietari de Finques Rius apunta un nou fenomen: la conversió de plantes baixes bé siguin locals o aparcaments en habitatges. "Estem parlant de locals en línies comercials secundàries que podrien de ser habitatges, que podrien ser llogades amb facilitat. Pocs dels propietaris de locals comercials es decideixen a fer la remodelació en habitatge tot i que en podrien treure més rendibilitat, perquè veuen una acció complicada. Sí que hi ha inversors que ja té l'equip de reformes i tenen experiència. Poden comprar, reformar i després vendre o llogar", diu el fundador d'AICAT Garraf.
"Això s'ha posat de moda, però hi ha problemes en qualificació urbanística. A la Geltrú i el Nucli Antic que no es pot augmentar la densitat d'habitatges, per la clau urbanística. La limitació és que en 100 metres només s'hi pot fer un habitatge. Per tant, els pisos han de ser de quatre habitacions o amb estances molt amples. No hi ha aquesta demanda", diu Xavier Mallofré, tresorer d'AICAT Garraf. Aquesta entitat va demanar al nou govern municipal del PSC i Vilanova en Comú Podem escurçar la tramitació de Llicències d'Obra Major (que pot durar fins a vuit mesos) i augmentar la densitat d'habitatge permesa, per facilitar el canvi d'ús de comercial a habitatge.
Actualment, les unitats familiars són més petites, els joves volen emancipar-se, el 50% de la població són gent separada, soltera, vidus o vídues. Hi ha gran demanda d'habitatge petit. "però, en canvi, et trobes amb pisos al Nucli Antic i la Geltrú de 100 metres quadrats. Des de la planificació urbanística es poden fer dues coses per satisfer la demanda d'habitatge petit: canviar la clau urbanística al centre per optimitzar espais buits o crear nova edificació. Però a l'administració els canvis van molt lents", conclou Josep Maria Rius
PUBLICITAT
PUBLICITAT