AIGUA AGRÍCOLA
11-04-2024 8:58
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El sector primari, que engloba l’agricultura i la ramaderia, viu una situació crítica a causa de la sequera que enguany s’enfronta al quart any consecutiu. Aquesta realitat ha generat una gran preocupació dins del sector; ara l’angoixa dels pagesos no és obtenir una bona collita al final de la temporada, sinó simplement evitar la mort de les seves plantes per la falta d’aigua. En aquest sentit, la nova situació de sequera prolongada ha portat els pagesos i ramaders a una situació d'incertesa respecte al futur del sector.
“Soc agricultor i tinc més d’un 20% dels ceps morts, ja no m’importa collir raïms o no, el que vull és que no se’m morin més ceps”, lamenta Josep Anton Vendrell, pagès i president de l’Associació de Viticultors del Penedès. La vinya és un cultiu que necessita temps per desenvolupar-se i produir la fruita. Des de la plantació del cultiu fins a la primera collita, passen aproximadament tres anys i, per tant, la situació de sequera que pateix el Penedès no només implica la pèrdua de collites, sinó que amenaça el futur de l’activitat vitivinícola a llarg termini.
Una tarifa d’aigua accessible
Aquesta greu situació posa en relleu la vulnerabilitat del sector primari davant dels fenòmens climàtics extrems, com la sequera, i evidencia la necessitat urgent de trobar solucions i estratègies de gestió dels recursos hídrics. Davant aquesta realitat, l’Associació de Viticultors del Penedès i Revolta Pagesa Penedès han iniciat una campanya per aconseguir una tarifa d’ús específica per a finalitats agrícoles, similars a les que ja existeixen en altres regions de Catalunya, amb les companyies d’aigua que subministra la Denominació d’Origen Penedès.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és establir un preu d’aigua equitatiu i assequible per als viticultors i ramaders, que serveixi per cobrir les necessitats més bàsiques de les explotacions com els tractaments fitosanitaris, la neteja de remolcs, la plantació de ceps, la neteja de granges i l’abeurament del bestiar. La iniciativa pretén abordar els ajuntaments dels municipis i les diverses companyies d’aigua. La demanda de la tarifa d’aigua, però, no pretén fomentar el regadiu, explica Vendrell: “En cap moment volem regar les vinyes perquè no se’ns acabin de morir perquè per fer-ho, necessitaríem un volum d’aigua molt elevat”.
El Penedès, una zona de secà
De fet, les restriccions de reg implementades davant d’aquesta sequera afecten principalment les àrees agrícoles de les planes de Lleida, la plana baixa del Ter, algunes zones de la Terra Alta i el Delta de l’Ebre, les quals disposen de sistemes de regadiu. Però aproximadament el 65% de la superfície agrícola de Catalunya és de secà, és a dir, que no compta amb sistemes de reg i, per tant, l’única font d’aigua pel conreu d’aquestes àrees és la pluja.
“La tarifa d’aigua bonificada és una solució a curt i mitjà termini pel 35% de la superfície agrícola de Catalunya amb regadiu, però pel de secà no serveix per res; no tenim aigua per bombar, pressuritzar ni distribuir, explica Robert Savé, investigador emèrit de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA).
“Avui dia, l’aigua al Penedès en el món de la viticultura no té altre paper que el d’omplir equips per a fer tractaments amb productes fitosanitaris, ja que ens trobem en una zona de secà estricta que no disposa d’infraestructures de reg”, explica Ferran Carbó, membre de la comissió permanent comarcal d’Unió de Pagesos de l’Alt Penedès. En el cas de disposar d’aquests sistemes de regadiu en un futur, l’aigua passaria a tenir un paper cabdal per garantir el futur de les explotacions.
“La sequera, a curt termini, està provocant un descens molt fort en els rendiments dels cultius llenyosos i la mort d’arbres i ceps. En el cas dels herbacis, com va passar el 2023, la collita ha estat nul·la. En el cas de la ramaderia, la falta de cultius herbacis per alimentar els animals ha obligat a comprar el menjar a fora, incrementant desmesuradament els costos de producció”, lamenta Carbó.
La necessitat d’aigua en el sector primari és evidentment urgent. “Arribats a aquest punt, la pagesia necessita el que s’anomena aigua de supervivència. Si els ceps continuen assecant-se i morint ens trobem davant d’una pèrdua enorme d’inversió. En morir-se una parcel·la de ceps, el pagès no només perd el capital que hi ha invertit, sinó també el potencial que obtindria amb les produccions els següents vint anys”, explica Savé.
La xarxa de distribució
Tot i que la demanda de la bonificació no és ni molt menys una solució en tots els efectes, aquesta tarifa no s’havia demanat abans perquè els volums d’aigua que s’utilitzen avui dia, en la gran majoria de casos, no provenen de la xarxa de distribució, sinó de pous propis que han pogut satisfer la necessitat en anys en què no hi ha hagut una sequera tan extrema.
L'INCAVI implementa a Verdú un sistema de reg en vinya per estalviar un 30% d'aigua i mantenir la producció i qualitat. Foto: ACN
Les companyies d’aigua operen en trams de consum. Actualment, existeixen uns trams establerts que, en cas de superar-se, la tarifa es multiplica. “Abans teníem aigües pluvials que recollíem dels pous de les finques i això ens permetia regar els ceps que plantàvem. Però ara no tenim aigües pluvials i en conseqüència, els pous s’han assecat. Ara per ara, cal tirar d’aigua de xarxes, però quan passes d’un tant per cent de litres, el preu augmenta exponencialment i és un cost que no podem assumir”, explica Vendrell.
“Per fer-nos una idea i s’entengui el volum d’aigua que es necessita, mentre una persona fa servir uns 200 litres d’aigua al dia per beure i netejar, en les activitats agrícoles el consum és molt més elevat. Per ensulfatar una parcel·la de ceps, per exemple, es poden arribar a utilitzar 5.000 litres d’aigua per hectàrea i any”, insisteix el president de l’AVP.
El paper del govern
“El govern català és un dels pocs de la conca mediterrània que ha propiciat tres informes del canvi climàtic. Va ser el primer a aprovar una llei de canvi climàtic fins i tot abans que l’estat espanyol. A més, compta amb l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i altres institucions que treballen en el tema”, explica Savé.
L’any 2008 Catalunya va experimentar una gran sequera que va motivar diverses propostes per part del govern català. Entre aquestes iniciatives, explica Savé, “es va considerar la construcció de dessaladores, la modernització del regadiu, millores en la gestió d’aigua i l’ús d’aigua regenerada”. Tot i això, i en vista de la sequera que torna a patir el país, l’investigador d’IRTA lamenta que aquestes propostes hagin quedat damunt la taula.
“Malauradament, tot això va quedar en res i ara tornem a viure una sequera. Crec que hi ha el coneixement, però sembla que encara falta molta consciència”, assegura Savé. Per la seva banda, Carbó també considera que el govern reconeix les problemàtiques de la pagesia, però pensa que “ser conscient del problema no necessàriament implica que s’estigui treballant per solucionar-lo”.
Els reptes del sector
Carbó pensa que el sector té dos grans reptes de futur. “El gran repte a la Vegueria Penedès, sent una zona on passen grans rius cabalosos que podrien satisfer la demanda d’aigua per un reg de suport, és la instal·lació d’un filtre terciari en les depuradores que fes que l’aigua a nivell químic i biològic fos òptima per regar”. El segon repte que planteja Carbó és aconseguir la democratització d'aquestes possibles infraestructures de reg, assegurant que tothom hi tingui accés. “Així evitaríem crear zones riques i zones pobres en funció de si els ha arribat o no aquest reg”, explica.
Per la seva banda, Savé pensa que el gran repte de futur de l'agricultura i la ramaderia és assumir, en primer lloc, que la situació en què ens trobem és totalment diferent de la que teníem l'any 2000. “Amb un entorn ambiental canviant i una població en augment, cal produir més aliments i de més qualitat, i el factor limitant és l’aigua i la temperatura”, explica l’investigador, i assegura que amb ciència, tècnica i sentit comú, la situació es pot arreglar.
“Cal que reflexionem sobre els nostres hàbits alimentaris. Potser no ens cal menjar 200 grams de vedella al dia, perquè hem de pensar que per fer un sol bistec es més de 1.000 litres d’aigua”, explica Savé, i insisteix que “els recursos són finits i abans de començar a fer distribucions i planificacions de població caldria autoregular-nos nosaltres”.
Un futur incert
Amb tot, Savé està greument preocupat per si la sequera es continua prolongant en el temps. “Si la sequera dura un any més, les explotacions a zones estrictes de secà com les del Penedès no portaran collita i, en conseqüència, això podria provocar desocupació i fins i tot, que la població es plantegi mobilitzar-se cap a altres llocs”. En aquest escenari, Savé assegura que la regió metropolitana es veuria obligada a dependre principalment dels serveis i el turisme, i amb grans dependències de recursos com l’aigua, l’energia i els aliments. “Acabarem vivint un despoblament rural progressiu amb una població cada vegada més envellida. Si volem un país en condicions, només ens queda replantejar-nos el territori”, afegeix.
“Encara que comencés a ploure demà mateix, no podem repetir la història”, explica Vendrell. L’any 2023 la pèrdua de producció en el sector va ser més del 50%. “Els cultius de secà amb el canvi climàtic no tenen cap futur i ja no parlem de preus ni rendiments, s’estan morint les vinyes i ho estem veient. És evident que sense aigua no hi ha futur”, afegeix Vendrell.
PUBLICITAT
PUBLICITAT