CRÍTICA D'ART
25-04-2024 8:24
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Precarietat laboral malgrat un alt nivell d'estudis i una llarga trajectòria professional és una de les realitats que treu a la llum l'informe “Radiografia de la professió de la crítica d’art i del comissariat”, un estudi que pretén analitzar la situació d’aquest sector per primer cop a Catalunya. Realitzat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) a partir d'una proposta de l'Associació Catalana de Crítica d'Art, l'informe retrata una professió altament formada però on fins el 64% dels professionals de la crítica d’art i del comissariat obté uns ingressos per aquests treballs inferiors als 15.000 euros anuals, fet que provoca que el 71% hagi de compaginar aquesta professió amb altres activitats. Professionals del Garraf que han exercit el comissariat d'art confirmen que és habitual realitzar treballs sense remuneració, un fet que se sol justificar per la vocació per la feina.
L'informe està centrat en les persones que es dediquen professionalment a la crítica d’art i al comissariat de Catalunya i que tenen alguna relació, directa o indirecta, amb les associacions que han col·laborat en la iniciativa, com són l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA), la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC), l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC) i les Galeries d’Art de Catalunya (GAC). Segons l'informe, a partir del recompte de contactes de què disposen aquestes associacions, s’ha estimat que hi ha unes 290 persones a Catalunya que estan treballant en l’àmbit de la crítica d’art o del comissariat.
Un 94,9% dels i les professionals tenen estudis universitaris
Segons l'informe, el 94,9% de les persones que es dediquen a aquest àmbit té estudis universitaris, i tres de cada quatre persones (un 76,3 %) que ha participat a l'estudi ha cursat estudis de postgrau, màster o doctorat. Una altra dada significativa és que els i les professionals tenen en general una àmplia experiència en el sector, atès que, de mitjana, fa 21,8 anys que s’hi dediquen, i el 80,1 % en fa més de 10 ( la mitjana d’edat de la mostra és de 52,3 anys). L'activitat majoritària amb la que es compagina el comissariat o la crítica d'art és la docència (un 57% dels casos), seguida de la gestoria cultural (42,1%), els mitjans de comunicació (13,1%), la pràctica artística (13,1%), el muntatge d'exposicións (9,3%) i el disseny (7,5%). L'informe també determina que els motius econòmics són la principal raó per compaginar la feina en el sector amb altres activitats, ja que més de la meitat així ho assenyala (55,7 %). Addicionalment, el 12,3 % ho fa per la precarietat i manca d’oportunitats en el sector. Així, la pluriocupació es dona en el 68,0 % dels casos més aviat per necessitat, mentre que per al 20,8 % tenen pes els interessos personals i professionals.
Les tasques no remunerades, habituals
De mitjana, els i les professionals desenvolupen 2,7 tasques remunerades i una tasca no remunerada, si bé hi ha diferències segons la dedicació d’aquests professionals: els i les que tenen dedicació en exclusivitat al sector de la crítica d’art o del comissariat desenvolupen significativament més tasques remunerades que els que compaginen altres feines (3,2 tasques respecte a 2,5). Tot i això, tant un col·lectiu com l'altre fan feines no remunerades de manera molt similar (un 0,7 i un 1 respectivament). De les persones que es dediquen en exclusivitat, un 44% té uns ingressos d'entre 15.000 i 27.000 euros, i un 20%, entre 3.000 i 15.000 euros. Un 4% no té cap ingrés. L'informe també indica que un 47,9 % de professionals arriben amb algun grau de dificultat a final de mes i el 22,7 % sosté que ha patit dificultats econòmiques.
Durant la presentació de l'informe, que va realitzar-se el passat 10 d'abril, la presidenta del CoNCA, la sitgetana Vinyet Panyella, va destacar que “és urgent regularitzar i millorar les condicions laborals de la professió de la crítica d’art i del comissariat per arribar a uns mínims que permetin poder-la exercir amb plena llibertat i amb plena dedicació”. “Som molts, estem molt ben formats, però el nivell de precarietat estructural de la professió és molt alt”, va assegurar el president de l'ACCA, Albert Mercadé.
Laura Terré durant el muntatge de l’exposicio del seu pare Ricard Terré, a La Sala de Vilanova al 2014. Luis Brito
L'especialització, una diferència essencial
Historiadora de la fotografia i doctora en Belles Arts, Laura Terré té una àmplia experiència com a comissària d'exposicions fotogràfiques a institucions tan prestigioses com el Museu Reina Sofia. Alguns dels prestigiosos fotògrafs que ha estudiat i dels que ha comissariat exposicions són Ricard Terré, Francesc Català Roca, Colita, o Ramon Masats. A l'hora de referir-se a les conclusions de l'informe, Terré, que resideix a Vilanova, destaca la diferència entre els i les professionals que estan molt especialitzats en un tema, i els que no. “Les persones que són més especialistes treballen en projectes més concrets que tenen un pressupost. Com que estàs vinculat a un tema, et necessiten”. Així, apunta que les institucions solen contactar amb professionals especialistes amb l'objectiu de fer “un projecte rigurós”, amb la seguretat que la persona que realitzarà el comissariat ja ha realitzat prèviament una investigació i coneix el tema a la perfecció. Malgrat això, també deixa clar que, tot i comptar amb una especialització, “si no tens una altra feina no t'hi pots dedicar”. “Has de buscar una feina que t'ajudi a fer compatible la investigació i a poder-te guanyar la vida. Jo he buscat la docència, perquè també m'ha semblat un bon complement per materialitzar discursos i fer-los comprensibles al públic”, explica. Segons Laura Terré, “els comissaris estrella són poquets. Es guanyen molt bé la vida, els criden a tor arreu, són internacionals...”, assegura. La historiadora ha comissariat vàries exposicions a La Sala: la dedicada al seu pare, Ricard Terré, així com les de Català Roca i Manel Esclusa. “Tenim un equipament magnífic però és un llàstima que sigui un element secundari de la cultura de Vilanova, hauria de ser dels primers. Falta un comissariat al centre”, lamenta, afegint que es tracta d'un espai “que podria ser principal a les rodalies de Barcelona”.
Tonia Salom, en una exposició de Federico Beltran Masses.
Treballar “gratis”
“És una feina molt vocacional i moltes vegades treballem gratis. Treballes en el que et ve de gust, i tries, però regalem la nostra feina. La immensa majoria de les vegades no cobres”, resumeix la historiadora, investigadora i crítica d'art resident a Sitges Tonia Salom. Especialitzada en el pintor Federico Beltran Masses (1885-1949), reconeix que la seva dedicació al comissariat i investigació “mai no ha estat una primera feina”. El seu coneixement exhaustiu de l'obra del pintor ha fet que rebi encàrrecs de redacció de biografies per a diccionaris, catàlegs, i que faciliti informació i coneixement sobre la seva obra a galeries d'art, col·leccionistes o sales de subhastes. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha treballat a diverses galeries d'art i ha comissariat exposicions a Barcelona, Madrid, Londres i París. Una d'elles, “Homenatge a Alexandre de Riquer”, va rebre el premio ACCA a la millor exposició l'any 1987. Salom reivindica que és imprescindible “entendre que aquesta feina té uns paràmetres i requereix molts anys d'estudi i dedicació”. “El que ha fet l'ACCA és una bona base”, sostén en referència a l'informe que visibilitza la problemàtica de la professió.
Isidre Roset, a l'exposició "Caminos de agua", dedicada a Berta Paco Sánchez, a l'Edifici Miramar
Doctorat en Història de l'art, el sitgetà Isidre Roset porta “gairebé 40 anys” escrivint crítiques d'art, i ha comissariat vàries exposicions al Garraf, “Rèquiem per una setmana del mar” a la Casa de la festa de Vilanova, i “Pepito Zamora, un artista de revista”, als Museus de Sitges. També ha exercit com a comissari de la Fira d'Art de Sitges, i d'un programa dins del centenari de la mort de Víctor Balaguer. Actualment treballa a l'administració pública. “La precarietat és certa”, assegura. “Mai no firmes un contracte”, diu, tant pel que fa a la crítica d'art com al comissariat, i afirma que aquesta darrera tasca també és habitual que no sigui remunerada. Roset sosté que sempre ha comptat “amb altres feines”. Per realitzar un comissariat, cal “ser un expert, i saber com funciona”, diu, a l'hora de posar en valor lal professió, malgrat que creu que moltes vegades s'ha trobat “amb el dilema” de fer un treball per vocació sense ésser remunerat.
Xavier Capdet, a l'exposició sobre Carles Albet
En el mateix sentit s'expressa el veterà galerista vilanoví Xavier Capdet. Responsable d'exposicions com les dedicades a Armand Cardona Torrandell l'any 2004 a Can Papiol, a Jaume Brichfeus a La Sala l'any 2017 o a Carles Albet l'any passat, creu que hi ha problemes per viure de la professió. “Moltes feines no estan remunerades”, diu. I, malgrat tot, destaca que “quan ho fas, hi has de posar il·lusió i ganes. Cal tocar moltes tecles: fer el seguiment de l'obra, veure qui la té... Has de dedicar-hi molt temps”.
PUBLICITAT
PUBLICITAT