EDUCACIÓ SOCIAL
16-07-2024 20:06
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Massa sovint aquests no transcriuen les coses com són, o com les vol dir el denunciant, malauradament després, quan això arriba al jutjat, la part contrària sempre li preguntarà al denunciant per què ha canviat el seu relat…
Podem llegir en el manual de transcripció del discurs oral, d’Òscar Bladas. “El fet és que la transcripció, és a dir, en poques paraules, la reconversió o transposició de dades orals al codi escrit, continua sent no només convenient (en qualsevol ocasió), sinó imprescindible (en la majoria de les anàlisis). La raó última és que la transcripció real que solem dur a terme està molt lluny de ser una mena de simple operació de “transvasament” de dades —que és el que justament imagina qui no l’ha practicada. En realitat, la transcripció és una operació de selecció i tractament de les dades que implica anàlisi i interpretació. Per això, des de fa anys, sabem que la transcripció és una operació amb un vessant teòric molt més important que no pas el vessant tècnic que, també, sempre, inclou...”
Cal saber que les denúncies han de ser comunicades a la persona o persones denunciades abans que es tanqui la investigació i també la finalització de la investigació.
Sempre s’ha de garantir a la persona denunciada l’anonimat durant la fase d’investigació per tal de preservar la seva honorabilitat i la presumpció d’innocència.
També s’han de demanar les dades adequades, necessàries i adients a la persona denunciada, per poder aclarir i realitzar la investigació.
Recordar que la persona que ha estat denunciada sempre tindrà el dret d’audiència, abans que s’hagi emès una proposta de resolució.
Els educadors i educadores que col·laborem com a pèrits judicials sabem de l’existència d’un guió d’entrevista amb la persona que ha estat denunciada, en els casos d’assetjament sexual, d’assetjament per raó de sexe, d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere.
El primer és formular una petita introducció i una explicació sobre que s’ha rebut una denúncia i el seu contingut, en el marc del Protocol, i les passes que s’han fet fins al moment i quin és el procediment a seguir.
És important saber que tot procediment penal consta de diverses etapes, l’anomenada fase d’instrucció o investigació. Aquesta consisteix a recollir les proves del delicte i tots aquells elements que permetin preparar l’acusació. Recull tota la investigació amb la finalitat de preparar el judici oral.
Una fase que rep el nom d’intermèdia, que ha d’escatir els requisits necessaris per iniciar el judici oral, per arxivar-lo o per dictar un sobreseïment, per la manca d’algun d’aquests requisits.
I finalment la fase de plenari o de judici oral, on es jutgen els fets, sempre respectant els principis d’immediació i contradicció. Es resol en una sentència sobre l’absolució o la condemna de l’inculpat.
Per altra banda, existeix el procés anomenat querella, a diferència de la denúncia, suposa un veritable acte processal d’exercici de l’acció penal per mitjà del qual se sol·licita al jutge instructor la incoació d’un procediment penal en què el querellant manifesta la voluntat de ser part.
Una querella la poden presentar tots els espanyols, ofesos pel delicte o no, en l’anomenada acció popular i els estrangers ofesos directament pel delicte en la seva persona o en els seus béns.
Cal que el/la fiscal sempre interposi querella per exercir l’acció penal. I les persones jurídiques quan són ofeses pel delicte, cal saber que també ho són les associacions de víctimes.
La querella s’ha de presentar sempre per escrit, al jutge d’instrucció competent. L’escrit amb un advocat i procurador, amb els poders que garanteixin la seva intervenció.
A voltes el querellant ha de dipositar una fiança per poder exercir l’acció penal. La classe i la quantia han de ser proporcionals al patrimoni del querellant i no poden suposar un impediment a l’exercici del dret. A l’excepció dels ofesos pel delicte o els seus hereus o representants legals, l’advocat de l’Estat i el Ministeri Fiscal.
Podem destacar altres maneres d’iniciar com ho és d’ofici, a iniciativa d’un/a jutge, quan són coneixedors de la comissió d’un fet delictiu.
Pot donar-se per un fet rellevant i en el curs d’un procediment penal, ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal i informar al president de l’audiència perquè formi un sumari.
En la major part de les vegades el/la jutge és coneixedor dels fets suposadament delictius gràcies a l’atestat policial, cal saber que per iniciar aquest procés penal, aquest esdevé a tots els efectes una denúncia.
L’atestat és l’escrit on la policia judicial documenta i registra les primeres diligències d’investigació. Aquesta ha de garantir que ho fa amb autonomia en saber que s’ha comès un fet suposadament delictiu, denunciat o del que ha estat assabentat.
El decàleg de l'advocat, escrit pel professor Eduardo Juan Couture, en el seu llibre “Els manaments de l'advocat ”.
Joan Rodríguez i Serra és educador social, (joanr.educadorsocial@gmail.com)
PUBLICITAT
PUBLICITAT