CANVI CLIMÀTIC
14-11-2024 8:19
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La gota freda que va pentinar el Penedès ara fa una setmana va agafar la meitat de la vegueria sense pla de protecció civil per risc d’inundacions vigent. Concretament, dels 33 municipis que per dimensions i la seva especial orografia estan obligats a elaborar-ne un, només setze el tenien vigent, el que equival a gairebé el 48,5% del total. De la resta, deu estan pendent de revisió (30,3%) mentre que els altres set, no en disposen de cap (21,2%). Percentualment, si se sumen els que no el tenen a hores d’ara plenament actualitzat, la diferència és del 51,5% enfront el 48,5% dels que sí que han fet els deures. Tres punts, doncs, de marge del costat de la balança dels menys aplicats.
Segons les directrius emanades de la pròpia Generalitat, els municipis en situació de risc de patir una inundació per la seva proximitat al litoral marítim, rius i torrents o per haver construït en zones inundables, estan obligats a tenir un pla per prevenció de riscos, és a dir, un document que aplegui “les mesures sobre l’avaluació i gestió del risc d’inundació elaborades pels diversos ens competents i que tenen com a objectiu principal aconseguir que no s’incrementi el risc d’inundació existent actualment, en compliment de l’establert al RDI (Reial decret 903/2010, de 9 de juliol) i tenint en compte l’estat i els objectius ambientals de les masses d’aigua”, segons defineix la mateixa Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a la seva web. És a dir, els ajuntaments estan obligats a definir i compilar tot un conjunt d’actuacions preventives per tal de minimitzar al màxim el risc inherent d’inundacions que pot patir un municipi per la seva ubicació i entorn natural.
Justament arran de la DANA que va colpejar amb especial duresa el País Valencià, a banda d’altres punts d’Andalusia, Albacete i Catalunya, el govern de la Generalitat ha anunciat que estendrà a tots els pobles i ciutats del país l’obligació de dotar-se d’un pla de protecció civil per risc d’inundacions en un període màxim de dos anys. Per a aquelles viles més petites, l’executiu català preveurà ajuts econòmics i tècnics per tal de facilitar la seva redacció.
Actualment, al conjunt del Penedès, dels 33 municipis que estan obligats a tenir-ne, tretze tenen atribuït un risc molt alt d’inundació, dotze el tenen qualificat d’alt i vuit de mitjà. En el primer cas, set tenen el pla pendent de revisió. Es tracta de Sitges, Vilanova, Cubelles, Santa Margarida i els Monjos, Gelida i Igualada, és a dir, quatre costaners i tres d’interior. Per contra, Calafell, el Vendrell, Santa Oliva, Sant Sadurní d’Anoia, Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui el tenen fet i vigent. Des de la capital del Baix Penedès, el seu cap de Protecció Civil, Pere Joan Callau, assenyala que al Vendrell es va aprovar el 2021 i resta actiu durant quatre anys, és a dir, fins al 2025. “Nosaltres tenim marcats punts d'actuació prioritaris, aquells on habitualment s'inunda i centres especials, com poden ser escoles i residències. Afortunadament, aquí no tenim grans punts vulnerables per inundació i bàsicament ens centrem en la població, és a dir, en com actuar de cara als avisos al veïnat de la vila”, il·lustra Callau.
No disposar d’un pla específic no vol dir, però, no posseir de cap paquet de mesures preventives o d’intervenció. En molts casos, com l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, sí que s’han dotat d’un Duprocim, acrònim de Document únic de protecció civil municipal, un text que reuneix tots els plans de protecció civil dels quals està obligat a dotar-se l’ajuntament en qüestió. De fet, a la vila de l’Alt Penedès, el seu Duprocim recull explícitament l’obligatorietat de redactar un pla específic per risc d’inundacions. A més, segons que s’ha fet saber des del departament de Comunicació de l’Ajuntament, al municipi es disposa de “l'INUNCAT, que és un dels plans que integren el Duprocim”. L’homologació del document “va ser vigent fins al febrer”, tot i que ja abans “es va encarregar la seva revisió”.
Tots aquests tràmits consten d’un període de reformulació i definició que es poden allargar en el temps, de manera que, tot i haver endegar la seva renovació ara fa uns nous mesos, de moment no s’ha culminat el seu procés d’elaboració. Des del Consistori, tanmateix, s’informa que el mes de setembre passat, “els Serveis Territorials de Protecció Civil de Barcelona van informar-ne favorablement”, així que ara s’espera que el document “vagi a aprovació inicial al ple del proper dia 2 de desembre i, posteriorment, si s’escau, s’enviarà a la Generalitat per a la seva homologació definitiva”. Un exemple, doncs, de municipi que, tot i tenir el pla caducat, està concloent el seu procés de renovació i, a més, està dotat d’eines de prevenció i actuació en cas de temporals i vingudes d’aigua.
Dels dotze municipis que estan catalogats amb risc alt de patir inundacions, la situació és de meitat i meitat. En total, sis pobles tenen el pla vigent mentre exactament la mateixa quantitat encara l’han d’actualitzar o, directament, elaborar-lo. A l’Alt Penedès, Vilafranca, Pacs, Subirats i Sant Martí Sarroca el tenen en ordre, talment com al Montmell, al Baix Penedès. Per contra, a Castellet i la Gornal i la Pobla de Claramunt els tenen pendent de revisió, mentre que a la Llacuna, Banyeres del Penedès, Piera i Sant Pere de Ribes de moment no consta que l’hagin redactat. Els motius són ben diversos.
A Piera, poble de més de 17.000 habitants, es troben ara mateix immersos en el procés d’actualització d’un estudi d’inundabilitat, redactat i aprovat el 2018. El document, que també va nodrir el Duprocim de la vila lliurat a la Comissió de protecció civil de Catalunya el juliol de 2021 i redactat amb el suport de la Diputació de Barcelona, presenta una novetat rellevant respecte a d’altres municipis, i és que està integrat dins del seu pla general. El motiu és que es recullen més al detall totes les zones inundables i, per extensió, susceptibles de ser més vulnerables davant episodis meteorològics com els viscuts els darrers dies. Atès que han transcorreguts sis anys des de la seva redacció i aprovació, l’Ajuntament ha encarregat una actualització que posi al dia diversos aspectes del document original per tal de garantir la seva eficiència, especialment els referents a la pluviometria que, en aquest període, ha canviat força, tal com indiquen des del Consistori.
Per tant, també aquí, malgrat no comptar pròpiament amb un pla de protecció civil per risc d'inundació, el municipi també s’ha proveït d’un protocol d’actuació compost d’un conjunt de mesures de prevenció i actuació en cas d’emergència. Donada l’obligatorietat, segons que ha informat el govern de la Generalitat, de posseir d’un pla específic, des de l’Ajuntament es treballarà per aprofitar tot aquest treball i codificar-lo en un únic document. La principal funció, a més, serà d’atorgar-li unitat i, sobretot, consistència per tal que compleixi amb una triple finalitat: tenir totes les zones inundables al dia, lligar molt detalladament els protocols d’intervenció i determinar de manera diàfana i perdurable els mecanismes d’alerta a la població i tots els professionals i electes que participin del dispositiu, és a dir, que les línies de comunicació i contactes segueixin actius encara que hi hagi, per exemple, un canvi de govern.
A Sant Pere de Ribes, de qui ha estat impossible obtenir resposta malgrat haver fet la petició telefònicament i via correu electrònic amb nou dies d’antelació, actualment no disposa pròpiament d’un pla de protecció civil per risc d'inundació ni de Duprocim actualitzat, document aquest, però, que s’ha licitat mitjançant la Diputació de Barcelona i que es troba actualment en període de formalització un cop s’ha oficialitzat l’adjudicació de la seva redacció. L’anunci es va publicar el 5 de juny d’enguany i l’encàrrec a l’empresa responsable de la seva elaboració, conjuntament amb el de Sitges, és del 3 de setembre, de manera que el seu lliurament hauria de ser una realitat en un període màxim de vint mesos, tal com estableix la licitació. La seva darrera versió, segons consta a la plana web municipal, és del mes de febrer de 2022 i incorpora, entre d’altres elements, una metodologia d’avaluació del risc, així com els principals factors vulnerables, tan naturals com derivats de l’acció humana. Pel que fa a les inundacions, hi detecta que les àrees de major afectació “es concentren a la Urbanització Rocamar i al vessant occidental de Ribes a causa de la Riera de Begues”, alhora que estableix que “les millores efectuades en l'entorn fluvial redueix el risc” tot i que encara “hi ha zones que es poden veure afectades per inundacions fluvials i afectar a la zona urbana”. El document també enumera els principals punts de risc del municipi en cas d’inundacions, com centres educatius i equipaments municipals, i les actuacions a executar per mitigar i protegir la població de l’acció de l’aigua torrentada.
Atesa la seva especial ubicació, Sant Pere de Ribes sí que disposa específicament des de fa un parell d’anys d’un Pla d’Autoprotecció de la Urbanització de Rocamar que preveu en el seu interior la necessitat de supeditar-lo a un pla de protecció civil per al risc d'inundacions, inexistent a dia d’avui. Concretament, pel que fa concretament a Rocamar, estableix, en cas de gran vingudes d’aigua, “l’observació d’augment del cabal de la riera de Ribes que supera el nivell de coronació del talús (base del mur)” i el seu “seguiment amb el sensor situat al pont”. Recursos, doncs, clars i específics per combatre els possibles efectes nocius d’una DANA.
Finalment, entre els municipis amb un risc mitjà d’inundació, la situació també és d’equilibri entre els que el tenen actius i els que encara no l’han eliminat de la llista de tasques pendents. Així, Pontons, Sant Jaume dels Domenys, Llorenç del Penedès i Albinyana han fet els deures, mentre que Torrelavit el té pendent de revisió i Olesa de Bonesvalls, Capellades i la Bisbal del Penedès no en disposen.
Una eina de prevenció i protecció, doncs, que ha d’ajudar el conjunt del Penedès i la resta del territori a combatre els efectes d’uns temporals que tot apunta que puguin repetir-se cada cop amb més freqüència i que, com de manera tràgica s’ha pogut constatar al País Valencià, amb unes conseqüències que poden ser devastadores.
PUBLICITAT
PUBLICITAT