HISTÒRIES RETRATADES
28-11-2024 17:06
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Darrerament, hi ha un apugeu dels esports de contacte o les arts marcials. A Vilanova, i per tot arreu, proliferen els gimnasos. Hi ha molta demanda juvenil, les dones s'han incorporat en massa a practicar-les. En aquest renovat interès per les arts marcials intervenen diferents fenòmens. La indústria de l’entreteniment dels esports de combat ha aconseguit un creixement explosiu. Hi ha tota una enginyeria de màrqueting, encapçalada per la moda de les Arts Marcials Mixtes (MMA), que ha esclatat a les xarxes socials canalitzades pel flamant triomf en pes ploma de Ilia Topuria, que l’ha elevat als altars mundials de la Ultimate Fighting Championship.
Des del punt de vista acadèmic, els esports són vistos com una vàlvula d’escapament de l’agressivitat humana de manera controlada. Sigmund Freud, a El malestar de la cultura, explica que la civilització requereix la sublimació dels instints mitjançant la producció cultural que portin les persones a dur a terme activitats socialment acceptables. Es podria interpretar que els esports de lluita permeten una expressió directa de la violència. És irrefutable que la violència, al contrari de l’agressivitat, no és innata, s’aprèn, i cada cultura modela els individus en funció de les seves necessitats. Continuant amb les tesis psicoanalistes, la violència té com a objectiu és obtenir control i poder i l’agressivitat defendre alguna cosa vital. Malauradament, la violència s’ha naturalitzat com una manera de resoldre els conflictes.
En canvi, com veurem, les persones que practiquen i instrueixen les arts marcials no es reconeixen com a violentes, ni que el mòbil per practicar-les sigui la violència. Parlen de conèixer la por, canalitzar la ira i l’odi, superar la frustració, millorar l’autoestima, d’ordre, equilibri, disciplina, estratègia, de meditació activa, de connexió amb el cos en un espai mental i físic, gairebé sagrat. A través de les seves històries sabrem per què els agrada una activitat en què dones i reps mastegots. Costa d’entendre.
Comencem amb la boxa, un dels esports de contacte més antics. Molt masculinitzat, fins ara. Les dones s’han incorporat a la pràctica d’aquest esport de punys. La mediatització de l’esport femení, encapçalat pel futbol, ha influït en aquesta acceptació de les dones per la boxa i per les arts marcials en general. D'altra banda, el mercat dels gimnasos i consum les veu com clientes en potència. I desenganyem-nos, l'aparició als mitjans de cada cop més agressions masclistes, també ha influït. Les arts marcials les empodera i proporciona mecanismes de defensa.
Parlem amb tot un referent de la boxa a Vilanova i a Catalunya. Juanma Cortés té 57 anys, porta tota la vida dedicat a la boxa i les arts marcials, primer com a púgil amateur i professional. Però del que n’està més orgullós és de la seva etapa com entrenador. Va entrenar primer al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat on durant 17 anys hi van passar 145 campions d’Espanya, 15 d’Europa i diverses classificacions pels Jocs Olímpics i Campionats del Món. També va ser seleccionador olímpic. Ara regenta un gimnàs de boxa a Segur de Calafell, però en va tenir dos a Vilanova.
Recorda que quan era jove la boxa no es practicava per afició, sempre en competició. Veu un canvi molt gran entre el nivell olímpic, purament esportiu i la boxa professional, que considera un espectacle, amb un gran afany de lucre. Assegura que ha recuperat a molts joves amb risc d’exclusió social o sense rumb. No en va, li duen el ‘maestro’. “Aquí la gent rep disciplina, ordre, boxa i gimnàstica. Alguns marxen perquè no els agrada la disciplina, però els que es queden arriben a ser unes altres persones. Si de cada deu joves en recupero un, ja em dono per satisfet. No m’interessa el palmarès, això passa, tinc els calés fets. Quan venen alguns ja els capto amb la mirada. Molts arriben amb ira i frustració, tenen famílies que no van fines. Ensenyo boxa i educo persones”, conclou Juanma Cortés.
Al seu gimnàs té gent de tota mena, darrerament moltes noies joves. A elles els preguntem quin atractiu troben en un esport on reps i dones cops de puny. Amalsa Saou, té 13 anys, fa tres mesos que boxeja, li agrada la disciplina, la tècnica i el treball de força. Celeste González, de 19 anys, fa dos mesos que està al gimnàs empentada per una amiga atreta pels èxits d’Ilia Topuria i la moda de les arts marcials, “ella no ha continuat, però jo sí. No veig violència, s’han de respectar unes regles”. Coral Lorenzo, de 14 anys, des del febrer que boxeja, “m’era fàcil anar pel mal camí. La boxa em fa treure la ràbia i m’ha fet superar els problemes”.
Hugo Rosales, de 19 anys fa cinc anys que boxeja, sempre al gimnàs de Segur de Calafell. Considera la boxa “un art d’estar sota pressió, però en canvi de sentir-te còmode amb tu mateix. Aquest esport m’ha fet com soc ara, em va apartar de tot el dolent. Em considero una persona tranquil·la, gens problemàtica. Al ring et surt l’agressivitat perquè les dues persones lluiten per objectius iguals, però a fora, aprofito aquests coneixements per equilibrar-me”.
Mentre parlem amb els púgils no es paren de sentir els cops estomacats pels guants de protecció en mig d’una olor densa de gimnàs. Carlos Segura baixa tot suat del quadrilàter. Va quedar tercer del Campionat d’Espanya, té 15 anys i en fa quatre que boxeja. “No hi ha maldat en aquest l’esport. Fem el que ens agrada, picar i no rebre, i quan acabes sents afecte per l’altre. La boxa et fa sentir humil”. Eric Naranjo, té 18 anys i en només dos anys és sots campió d’Espanya, “pesava 130 quilos quan vaig començar, ara 90. Sempre m’ha agradat evitar els conflictes, la boxa implica violència, però no es pot considerar un esport violent perquè hi ha tècnica, ordre i respecte. No he tombat a ningú, crec que m’agradaria, però”.
Dani Recha porta des dels 15 anys amb Juanma Cortés, va estar al CAR de Sant Cugat amb ell. Va deixar la competició per una lesió als 36 anys. Per ell la boxa “és un esport d’estratègia on es pot canalitzar l’estrès i la ràbia, en lloc de descarregar-ho al carrer i tenir problemes. José Antonio García, té 58 anys i encara no fa un any que boxeja. Ha trobat al gimnàs de Segur de Calafell “una família, sense distincions de cap mena. És important la figura del Juanma Cortés, el ‘maestro’ que t’ensenya molt generosament, apartant el seu ego i basant-se en la seva experiència. Inculca companyonia tot i ser rivals al quadrilàter”. De fet, Juanma Cortés prohibeix als seus púgils celebrar un KO.
En aquest paràgraf a la versió original del reportatge apareixia el gimnàs Dojo Castañeda. Però un cop publicat el reportatge ha demanat retirar el seu testimoni per no estar d’acord amb l’enfocament del mateix i perquè no volen que el seu establiment es relacioni amb els altres centres que hi figuren. Els reporters, i l’Eix Diari, han accedit a retirar aquest testimoni d’aquest reportatge, però cal deixar clar que s’ha actuat amb total transparència, que prèviament es va explicar el context i l’enfocament del treball i que les seves manifestacions apareixien fidelment reflectides segons el seu testimoni, en el context precís i explicat. Lamentem perdre aquest testimoni que no ha entès que es tractava d’un reportatge interpretatiu, el qual intenta analitzar i donar sentit als fenòmens des d'un enfocament periodístic.
Una escola vilanovina molt veterana també és el Chois Vilanova, ensenyant taekwondo i hapkido des del 1978. El taekwondo és una de les arts marcials més conegudes i practicades del món, esport olímpic des del 1988. La traducció del koreà indica l’art o el camí de colpejar amb els peus i les mans. Un significat que és com el preludi dels moviments coreografiats de defensa i atac que simulen un combat imaginari. Marta Calafell ha instruït a tres generacions de vilanovins i vilanovines. “Ve gent de totes les edats, sexes i condicions físiques, amb esperit poc competitiu, busquen equilibri, forma física, la superació i agafar confiança amb un mateix”.
La professora no creu que sigui una activitat violenta, “treballes amb molt de respecte pel contrari. Però tenint molt clar que si algun dia ho necessites per defensar-te, llavors no hi ha regles. Però per entrenar o ensenyar no podem transmetre violència. En canvi, sí com guanyar seguretat i capacitat de reacció. Els nostres alumnes no venen aquí seguint, modes o moviments de màrqueting. Per competir has de saber gestionar molt bé la frustració”, diu Marta Calafell.
La seva filla Patrícia Rubio té 32 anys, és campiona de Catalunya i d’Espanya de Taekwondo, practica aquesta art marcial des que tenia tres anys. “La pràctica va bé per l’autoestima perquè els resultats són sempre satisfactoris. Pot ser un estil de vida de disciplina, d’estabilitat i autocontrol, sense fer ús de la violència”. José Fernández, fa 25 anys que fa taekwondo dels 65 que té. Veu encara molt de recorregut en la pràctica, “fas exercici físic. Et cal concentració i deixes tot el que t’està envaint la ment ho deixes enrere. Marques els cops, no els dones. Jaume Ibáñez, té 29 anys i porta des dels tres fent taekwondo perquè els seus pares els va interessar treballar la disciplina, “és una defensa personal, però la veritat no l’he hagut d’utilitzar mai. El taekwondo em serveix d’equilibri”.
Sobre el wing chung kungfu, els més grans tenim diferents referents. Des de la mítica sèrie protagonitzada per David Carradine, passant pel llegendari Bruce Lee, fins al coneixement dels monjos Shaolin, durant més de 400 anys. A Vilanova i la Geltrú, es pot practicar a l’escola Horitzó des de fa quatre anys. Sergi Clark, és l’instructor amb més de 23 anys d’experiència en aquesta art marcial, que no té competició, però que busca una estratègia de combat simple i directa. “També es treballen aspectes com l'autoestima i la seguretat en un mateix, la disciplina, la concentració i la consciència del propi cos aportant un equilibri mental i físic. Aquí assisteix gent de tota mena que volen treballar a curta distància amb una art marcial molt efectiva en defensa personal real”.
Reconeix l’augment de practicants d’arrel de les pel·lícules sobre Ip Man, precursor del sistema Wing Chun i que part de les seves tècniques s’utilitzen en les arts marcials mixtes que tan de moda estan. “Cada art marcial té elements que poden ser molt atractives. Una art marcial per definició és violenta, però això no vol dir que la persona que l’aprèn sigui violenta. Aquestes tècniques es van crear per la guerra o per defensar-se, però dependrà de com ho aprens per ser violent. Per exemple a les dones, els hi dona molta seguretat, encara que no hagin de defensar-se”, concreta Clark.
Arribem al final de la nostra exploració amb una competició per les arts marcials mixtes. Aquestes han tingut un esclat de popularitat a través de streamers com Ibai Llanos i Jordi Wild que han organitzat vetllades amb combats no professionals que generen cert morbo a l’audiència. Però el zenit d’aquest boom ha vingut pel triomf del georgià-espanyol Ilia Topuria, conegut com ‘el matador’. El Kerker Gym va convertir Vilanova en la capital catalana de les MMA. S’hi van realitzar quinze combats, els més destacats es disputaven el cinturó Ragnarok.
En aquest tipus de combats es paren poc, només no estan permesos cops directes al cap o a la nuca. Val gairebé tot. “Crec que la gent no ve al gimnàs atreta per la violència. Venen joves amb problemes, desorientats o que busquen alguna cosa amb què entretenir-se. A part, hi ha molta disciplina, si arriben tard no entrenen, han de tenir el seu uniforme ben posat i complet i han de tenir higiene cuidada. Aquests joves no pugen al ring per exhibir que han trencat la cara a algú, és una satisfacció més personal d’haver guanyat a aquesta persona perquè s’ho han merescut, s’ho han treballat”, diu Daniela Janetti, organitzadora de l’esdeveniment.
La marca Ragnarok va néixer a Argentina. Organitza diferents tornejos a Sud-amèrica com franquícia privada, al resguard de la UFC, la marca de MMA més gran del món. La sessió de Vilanova estava retransmesa al país andí. Estava en joc un campionat mundial entre el català Maxsuel ‘Pitbull’ Silva que defensava el seu cinturó Ragnarok davant l'argentí David ‘Carnicero’ Herrera. “Això és interessant pels nostres competidors perquè els dona categoria internacional”, diu Fabricio Arévalo, mentor de Ragnarok, que afegeix “les MMA no fomenten la violència fora del ring. Però realment és una lluita molt semblant al que podria passar en una baralla al carrer, on val tot. La seva pràctica educa, canalitza ires i et fa respectar al contrari”.
Kerker Silva, brasiler, és propietari i entrenador del gimnàs. Té una llarga trajectòria com a lluitador. És el tercer esdeveniment que munta a Vilanova i el seu gimnàs se li ha fet petit per acollir les 300 persones que van anar a veure la vetllada. “Les arts marcials signifiquen disciplina i respecte. Hi ha una preparació. Unes proteccions i unes regles. Aquí hi ha un lluitador que fa tres anys em va enviar a l’hospital en un combat i som amics. Aquest tipus de lesions passen a escala professional, on si hi ha risc. Al gimnàs fem una pràctica més esportiva i sense riscos. Treballem amb nens per ensenyar autodefensa i evitar l’assetjament escolar, venen joves amb problemes i venen adults a desestressar-se”, explica l’entrenador.
La vetllada va estar seguida per un públic jove molt respectuós, famílies que miraven l’espectacle molt acolorit i sonor, que combinava espectacles de música i acrobàcies. El ring era un hexàgon tancat amb una gàbia. Els púgils anaven ben protegits i l’àrbitre estava molt a sobre. Però hi havia molts cops, forts, què feien mal, es van veure KO, però a la vegada ràpida assistència i precaució.
Aquest va ser el colofó a una setmana d’exploració per les arts marcials. Segurament el màrqueting ha influït en el seu auge. Quan una cosa es fa gran, no és només pel seu impuls mediàtic. L’enginyeria comercial sempre s’aprofita d’estímuls, alguns d’ells inconscients. Però en el cas de les arts marcials segurament s’aprofita d’una ira d’escala social, en temps turbulents, de pressió per l’èxit i d’esdevenir incert. Llavors ja no cal sublimar res, ens defensem i peguem.
PUBLICITAT
PUBLICITAT