DONACIONS
16-01-2025 Última revisió: 21-01-2025 9:49
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El Penedès va fer 73 trasplantaments el 2024, la majoria, renals. Concretament una cinquentena de trasplantaments han estat renals aquest darrer any, nou hepàtics, 8 cardíacs, 4 pulmonars i 2 pancreàtics. El 2024 suposa el segon millor any de la història de Catalunya en donació de cadàver (381) i el tercer en trasplantaments d’òrgans (1.344). Els hospitals d'Igualada i Vilafranca han obtingut almenys 1 donant cadàver de teixits i els Camils, 10, segons les dades facilitades aquest dimecres pel director de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut), Ignasi Carrasco, i el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort.
Catalunya va fer 1.344 trasplantaments el 2024, un 3,5% menys que l'any anterior, segons dades de l'Organització Catalana de Transplantaments (OCATT). Per tipologia, baixen els renals, que van ser 911 (-6,7%), i els hepàtics, 224 (-0,9%). En canvi, pugen els cardíacs (+16,1% i un total de 65), els pulmonars (+3%, fins als 105) i els pancreàtics (+18,2% i un total de 39), aquests últims amb rècord d'activitat. D'altra banda, el 2024 va acabar amb més de 1.400 persones en llista d'espera, 1.304 de les quals per un ronyó. Pel que fa als donants, hi van haver 171 vius -187 l'any passat- i 381 morts -384 l'any passat-. Tot i les xifres altes, les negatives familiars continuen augmentant i representen el 25,8% del total d'entrevistes fetes.
Les xifres de trasplantaments a Catalunya del 2024 continuen sent molt altes però se situen lleugerament per sota de les de l'any passat. El director de l'OCATT, Jaume Tort, ha assegurat que no els preocupa no haver superat el rècord de l'any passat i ha dit que caldrà veure si s'ha tocat sostre. En tot cas, ha apuntat que la tecnologia continua avançant i que avui en dia s'aconsegueixen donacions i trasplantaments que abans no eren possibles.
Les xifres del 2024 revelen una mitjana de 3,7 intervencions al dia. Tot i la baixada registrada, Catalunya té una de les taxes de trasplantaments més altes del món, amb 165 per milió de població. A més, el 2024 ha estat el tercer millor any pel que fa als trasplantaments pediàtrics, amb 54 intervencions: 23 de ronyó, 21 de fetge, 8 de cor i 2 de pulmó.
Per centres, l'Hospital Vall d'Hebron ha liderat un any més, amb 390 intervencions, també en adults (343) i en pediàtrics (47). Per darrera hi ha el Clínic, amb 317 trasplantaments, i Bellvitge, amb 285.
Menys donacions i 1.304 persones esperant un ronyó
Pel que fa a les donacions, les dues tipologies baixen. En primer lloc, la donació en viu s'ha reduït un 8,6%, amb 171 donants vius renals, fet que Salut reconeix que ha "dificultat" l'activitat de trasplantament renal. De fet, de les més de 1.400 persones que hi ha en llista d'espera per rebre un òrgan a Catalunya, 1.304 estan esperant un ronyó.
En aquest sentit Tort, ha apuntat que l'envelliment explica part d'aquesta situació, ja que en haver-hi més gent gran, hi ha també més gent susceptible de necessitar un ronyó. En aquest sentit, ha dit que s'analitzarà la situació i es treballarà per abordar el repte que suposa, tot i que ha destacat que les xifres són bones i que arreu de l'estat espanyol s'emmirallen en com es treballa en aquest camp a Catalunya.
El 2024, dels trasplantaments renals fets, set es van poder dur a terme gràcies al Programa de trasplantament renal de donat viu creuat nacional (6) i internacional (1).
Pel que fa a la resta de persones en llista d'espera a 31 de desembre de l'any passat, 36 esperaven un fetge, 25 un cor, 57 un pulmó i 19 un pàncrees. D'aquestes persones, 13 eren pacients pediàtrics.
La majoria dels donants vius són dones (69%) amb una edat mitjana de 57 anys. De la seva banda, la majoria dels receptors de donants vius són homes (71%) amb una mitjana d'edat de 51 anys. Pel que fa al parentiu entre donant i receptor, en un 48% es tracta del marit o la muller, en un 22% de germans i en un 19% progenitors.
Pel que fa a la donació després de la mort, les xifres són similars a les de l'any passat, amb només tres menys (-0,8%) i un total de 381. Així, la taxa de donació se situa en 46,8 donants per milió de població. Per tipus, els de mort encefàlica baixen un 14,2%, fins als 145; mentre que els de mort asistòlica continuen augmentant, un 9,8% fins als 236.
L'edat mitjana dels donants morts és de 58 anys, però gairebé la meitat tenien més de 60 anys -i un 25,7% més de 70-.
Per centres, destaquen els 63 donants cadàvers gestionats per l'equip de Vall d'Hebron, els 57 del Clínic i els 54 de Bellvitge. Dels no trasplantadors, l'Hospital Josep Trueta de Girona ha tornat a ser el centre amb més donants, amb 33, cinc més que el 2023. En conjunt, aquests centres no trasplantadors han estat els responsables d'un de cada tres donants cadàvers reals a Catalunya.
El balanç mostra també que 34 persones van donar els seus òrgans després d'haver demanat l'eutanàsia.
Motius culturals expliquen les negatives
Des de l'OCATT han insistit que es manté l'increment de les negatives familiars, tot i que han puntualitzat que s'ha de tenir en compte que s'arriba a més famílies de les que s'arribava abans. La coordinadora de trasplantaments de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Belén Garcés, ha detallat que ara es pregunta molt més i això fa créixer proporcionalment les negatives. Tot i això, ha apuntat també a motius culturals, ja sigui pel fet que persones originàries d'altres països no tenen integrat aquest aspecte en les seves cultures i els xoca quan els hi ho proposen, o pel fet que la gent gran encara està molt "aferrada" al cos.
Del total, un 53% de les negatives familiars no tenen una raó concreta, mentre que hi ha un 24% en què hi ha una negativa prèvia del donant. En un 9% dels casos hi ha motius familiars sense especificar, en un 7% religiosos i en un 6% dubtes sobre la integritat corporal o amb la mort encefàlica.
D'altra banda, el 2024 hi van haver 13 negatives judicials, les mateixes que l'any anterior. En total, un 16% dels casos judicials van acabar en negativa.
Rècord de donacions de teixits
Pel que fa al Banc de Sang i Teixits, va gestionar 2.061 donants el 2024, un 9,7% més. D'aquests, es van aconseguir 2.863 teixits, un 5,3% més. El 2024 es va assolir així un nou rècord pel que fa a la donació de teixits. En total, 16.082 pacients es van beneficiar dels teixits distribuïts pel Banc, obtinguts prèviament gràcies a la donació cadàver.
En concret, es van obtenir 2.063 còrnies, 270 peces de teixit cardiovascular, 312 de teixit musculoesquelètic i 245 de pell.
A més, l'any passat es van incorporar 6.202 nous donants de medul·la òssia, fins arribar als 81.483 donants voluntaris registrats. D'aquests, 109 persones van fer efectiva la donació de medul·la òssia i Catalunya ha estat, novament, qui més donants efectius ha tingut de l'estat espanyol.
Pel que fa al trasplantament de progenitors hemopoètics, es van fer 606 procediments, un 4,3% menys que l'any anterior. Del total, 341 van ser autogènics (66%), 131 al·logènics familiars (22%) i 134 al·logènics no familiars (2259.
Enric Caso, un cas d'èxit nou mesos després d'un trasplantament de fetge
Durant la roda de premsa de balanç ha explicat el seu cas Enric Caso, un ciutadà que va ser trasplantat el 9 d'abril de fetge. Caso ha detallat que abans del trasplantament s'estava "morint" i ha assegurat que, tot i algunes complicacions posteriors, nou mesos després "és com si res hagués passat". Aquest ciutadà ha detallat que va rebre una trucada anunciant-li el trasplantament el mateix dia que havia acabat els tràmits i les proves per ser trasplantat. Amb tot, ha volgut agraïr la tasca que fan tots els equips que fan possibles els trasplantaments.
Sanitat diu que derogarà la norma que impedeix la donació d'òrgans entre persones amb VIH
El ministeri de Sanitat va anunciar al desembre la intenció de derogar la norma que impedeix la donació d'òrgans entre persones amb VIH. La iniciativa, promoguda per l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), busca eliminar les restriccions establertes a la norma, del 1987, per equiparar la situació de les persones amb VIH a la d'altres infeccions que no tenen limitacions. Segons l'ONT, en la darrera dècada 65 persones mortes amb VIH podrien haver donat els seus òrgans i possibilitat 165 trasplantaments si no hagués existit aquesta normativa que els limitava.
Fa unes dècades, el trasplantament d'òrgans en persones amb infecció per VIH es considerava l'alt risc, però coincidint amb la teràpia antiretroviral es van publicar les primeres experiències amb bons resultats. Ara, la derogació d'aquesta norma pretén suprimir la restricció als trasplantaments de donants amb VIH amb receptors que tenen la mateixa infecció.
En l'actualitat, apunta el ministeri de Sanitat, es fan trasplantaments de tota mena amb pacients infectats per VIH. Fins ara, a Espanya s'han registrat 311 trasplantaments de ronyó, 510 de fetge, 11 de pulmó, 10 de cor i un de pàncrees-ronyó. Tots ells, remarquen, amb bons resultats.
Cada any uns 50 pacients amb VIH entren a la llista d'espera per a un trasplantament a Espanya, segons dades del ministeri.
PUBLICITAT
PUBLICITAT