CONVIVÈNCIA
20-03-2025 8:14
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La història de Vilanova i la Geltrú anirà lligada per sempre més al ja popular lema ‘No fem soroll, fem cultura’. En aquell 2016 gran part de la ciutadania es va rebel·lar contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·lava l’autorització que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va donar l’any 2011 per a celebrar el festival Nowa Reggae a l’espai Molí del Mar, malgrat el compliment dels valors límit establerts a l’ordenança municipal. L’argument fonamental dels magistrats és que el festival no era un acte ocasional, pel fet que se celebrava cada any, i a més, no es trobava prou arrelat entre la ciutadania.
La decisió judicial generava jurisprudència i posava en risc altres festivals de música a la ciutat, com el FIMPT, el Tingladu o el Vida. La sentència creava a més un precedent, perquè decantava clarament la balança cap al dret al descans dels veïns. O sigui, que tot el desplegament normatiu esmentat no serveix per garantir la celebració dels concerts, quan aquests pertorben el descans dels veïns.
Va haver-hi un fort ressò als mitjans de comunicació per aquesta reacció contrària a la sentència judicial. Fins al punt que es va convocar una concentració seguida per 2.000 persones a la plaça de la Vila que mostraven la seva indignació pel que consideraven un atac a l'activitat cultural vilanovina. El mateix consistori vilanoví pràcticament de manera unànime se sumava al manifest que titllava d'inacceptable la decisió judicial perquè suposava una sacsejada a l'escenari cultural i que limitava un model de ciutat culturalment dinàmic.
La situació es va resoldre incorporant els festivals al calendari festiu de la ciutat, d’aquesta manera podien no superar els 100 decibels i els 85 d’impacte a la façana més propera. De no haver-los inclòs no es podrien superar els 45 decibels. L’Ajuntament sempre ha hagut de mostrar una equidistància amb els veïns que volen que es respecti el seu dret a descansar i l’activitat cultural de la vila. Segurament per això no s’han modificat les ordenances municipals.
Oberta aquesta dinàmica a la ciutat, han sorgit tres problemes, amb tres entitats culturals i tres veïns afectats. El més recent és el cas dels Bordegassos de Vilanova que han hagut de deixar d’assajar al seu local social, a la plaça de les Casernes, per les queixes i denúncies d’una veïna molesta pel soroll. Es va establir una taula de mediació amb l’Ajuntament a través de la qual els Bordegassos van ajustar els horaris i prendre mesures per minimitzar els impactes sonors. D’aquesta manera els divendres acabaven els assajos puntualment a les 23 h, i els dilluns i els dimecres acabaven a les 22 h.
La veïna porta molt de temps vivint al pis superior del local dels Bordegassos. Puntualment, anava manifestan les seves queixes a les diferents juntes directives de l’entitat, però no ha sigut fins aquest any passat quan va emprendre mesures administratives. La colla castellera no amaga el seu malestar per la intransigència de la veïna que s’ha aixecat de la taula de mediació i ha mostrat total intransigència en el compliment dels horaris, ja que a les 23 hores i un minut avisava a la Policia Local. Els Bordegassos asseguren haver mostrat la voluntat per afrontar les modificacions oportunes al domicili de la veïna per evitar les molèsties.
Des de novembre de l’any passat el bar de l’entitat està tancat. Els Bordegassos conjuntament amb l’Ajuntament van buscar una solució per reprendre els assajos. Divendres passat començaven els assajos als Josepets de manera provisional gràcies a un acord amb el Patronat de Sant Antoni Abad, titular del temple. Els esforços se centren per poder reprendre l’activitat social al local de propietat de la colla. La llicència i normativa d’activitat se cenyirà com a local social d'associació cultural, sense poder obrir el bar, però tampoc se sap quan podrà fer-se el retorn.
Des del novembre els Bordegassos només han pogut utilitzar el seu local per fer les inscripcions de les Comparses i alguna reunió complint escrupolosament els horaris. Ara ja porten dos assajos als Josepets, permeten la curiosa imatge dels castells dins del temple, i estan condicionant la nau central amb xarxes de protecció. Durant el Carnaval de Vilanova i la Geltrú s’ha fet evident el suport de la societat civil cap als Bordegassos, algun cop amb ironia, com és d'esperar, com l’enorme pancarta que penja d’una de les façanes de la plaça de la Vila.
Un altre cas, que d’alguna manera repeteix la fórmula, és el de la terrassa interior del local de Can Pistraus. Fa uns anys van adquirir l’establiment del Nostàlgic, al carrer de la Unió. A la vegada també van adquirir la llicència d’activitat. L’entitat va fer una important inversió per remodelar el local. De seguida van aparèixer les queixes d’una veïna i la terrassa es va haver de tancar irremeiablement, sense poder ajustar l’activitat un horari. La raó és que no existeix una normativa de terrasses o patis interiors i, per tant, aquests espais s’han d’insonoritzar.
El problema que té l’entitat és que ningú vol explotar la cafeteria-restaurant perquè no surten els números si no es pot utilitzar la terrassa interior, tot i es disposa d’uns metres per unes poques taules al carrer. Per aquesta raó tenen el bar tancant i van obrint puntualment. El problema és que tot plegat afecta la programació d’actes socials i no es pot oferir una proposta cultural ni de restauració regular.
El tercer cas és el de la Unió Vilanovina. Com es recordarà, aquesta entitat va haver de deixar el local del carrer Teatre per les queixes d’una veïna del soroll del patí. Va començar amb un procés de denúncies que va acabar que el local no tenia les condicions d’insonorització ni de legalitat del bar. Aquesta situació va provocar que l’Ajuntament fes una cancel·lació de la llicència de l’activitat de l’entitat, perquè les ordenances no es complien.
Al seu moment la Unió Vilanovina va plantejar-se remodelar l’immoble de propietat, amb pisos nous i quedar-se en uns baixos que recollissin les condicions per fer les activitats, però va arribar la crisi del 2008 i tot el projecte se’n va anar en orris. Llavors la Unió va començar un viacrucis de locals de lloguer passant per carrer Santa Madrona i la plaça del Pou. Fins que va poder adquirir un nou local a la plaça de cal Ganeta, i aquí la història es repeteix de nou.
D’entrada l’arquitecte ja va pensar la remodelació del nou local amb una insonorització. Però l’estructura de l’edifici permetia unes vibracions de so. En un principi semblaven haver-se resolt separant les parets del terra amb una rasa i substituint el paviment del terra, perquè les vibracions les provocava el fet de arrossegar les cadires per terra. Simultàniament, va començar la protesta d’alguns veïns pel soroll de la terrassa a la plaça. Encara es poden veure unes pancartes penjades a la façana.
Però les denúncies per vibracions venien d’un veí de la rambla Samà. Es va fer un mesurament i va sortir que se superava el límit de 45 per un decibel, la qual cosa va obligar l’Ajuntament a retirar la llicència. Llavors es va canviar el paviment de manera adequada i la Unió Vilanovina ha recuperat l’activitat.
Ara el veí ha presentat una denúncia de danys i perjudicis per l’estrès patit i que ha afectat la salut de la seva muller. El jutge ha admès a tràmit el litigi i obliga les parts a dipositar una fiança per les despeses, fins que no es resolgui el cas. Enmig d’aquesta situació es va convocar una comissió de mediació convocada per una empresa, no directament per l’Ajuntament. El veí es va aixecar de la taula de mediació, la qual cosa va molestar a la Unió Vilanovina perquè consideren que van fer totes les accions per condicionar el local, però, en canvi, el veí només els vol fora i que es tanqui el local.
Joaquim Martí, advocat de Bufete Martí, s’ha especialitzat en els casos de greuges de soroll, defensant als veïns. A Vilanova i la Geltrú ha portat molts casos, sense anar més lluny el de la causa del Nowa Reggae. “A la gent li costa portar les causes al litigi. No obstant això, es guanyen molt majoritàriament, perquè es vulneren ordenances i lleis”, comenta el jurista. Per ell Vilanova continua sent un municipi d’especial conflictivitat, tot i que els festivals no generen molèsties.
Segons Martí, “els castellers haurien de protegir les emissions de soroll i no passar de les onze de la nit”. I en referència a les terrasses interiors opina que “la majoria de les terrasses interiors no estan habilitades com a ús públic ni comercial. Pels bombers, la gent de la terrassa s’hauria de treure amb helicòpter. Segurament la llicència diu que no es pot utilitzar el patí interior per ús públic”.
L’advocat raona sobre el cas del Bernabeu, de comparació desproporcionada, però que serveix per entendre com en moltes activitats no es pensa a protegir les emissions acústiques, “el Bernabeu, és impossible d’insonoritzar. Es gasten una barbaritat de diners per protegir la gespa amb una tècnica pionera. Però no es van preocupar de protegir els veïns. Ni un euro per insonoritzar, i un cop feta l’obra ara és impossible. La coberta és un timbal de rentadora, i la pell és molt permeable al soroll”.
Finalment, Martí fa una reflexió “quan s'ultrapassen els límits imposats per les normes, la presència o permanència de les situacions irregulars només esdevindrà possible amb l'aquiescència, la paciència, la bonhomia, o la resignació voluntària dels beneficiaris de la legislació sobre prevenció de soroll; sabent d'antuvi, però, que sempre podrà haver-hi algú amb un llindar de tolerància més baix i emparat per les normes; i que aquest algú tindrà dret de reclamar la protecció dels poders públics fins a les últimes conseqüències”.
Però a aquesta reflexió potser en caldria una altra. Evidentment, el veïnat acull una emissió acústica, sigui en quin sigui l’origen com un soroll, una molèstia, en definitiva. Té els seus drets i hi ha normatives al respecte. Ara per ara aquesta normativa tracta per igual a les entitats socials i culturals que a un local d’oci nocturn. Als locals de les entitats es programen activitats culturals per tota la ciutat i sense ànim de lucre. L’equilibri entre l’activitat cultural i el descans dels veïns sembla complicat. Potser cal un posicionament polític sobre el model de ciutat, perquè són moltes les entitats exposades a les mateixes situacions que les exposades.
PUBLICITAT
PUBLICITAT