OCI NOCTURN
26-03-2025 23:53
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L’Atlàntida o el primer Pachà del món han fet ressonar el nom de Sitges arreu del món, però des del seu tancament sumat també al tancament d’alguns bars musicals del mític carrer del Pecat fan que la nit de Sitges hagi canviat.
La darrera discoteca en obrir, el Mambo Sitges, o els nous conceptes de Beach Club com l’Uniq o l’Hola Club Sitges són algunes de les darreres esperances pel municipi sitgetà que demana a crits l’obertura d’una nova gran discoteca.
Durant molts anys Sitges ha estat conegut per tenir un dels millors ambients d’oci nocturn, no només de la comarca, o del país, sinó també a escala internacional. Durant els anys 80, 90 i fins i tot 2000 “L’Atlàntida” de Sitges va arribar a ser tot un referent de l’activitat nocturna a pràcticament tot Europa atraient Discjòqueis de gran renom internacional i d’altres de residents locals; però sens dubte el seu gran èxit estava en l’oferta innovadora que va significar el club en aquell moment. Pràcticament, quaranta-cinc anys després, moltes discoteques, night clubs i sales d’oci nocturn diferents han passat per Sitges, incloent-hi el primer Pachà del món, la discoteca New Ricky’s, que marcaria tota una era, o el Mambo Sitges, la darrera discoteca que ha obert portes al municipi.
“És un dels pocs llocs del país que pot presumir de tenir set bars musicals en un sol carrer, això s’ha de posar en valor”
Un altre dels llocs emblemàtics de l’oci nocturn sitgetà ha estat sense cap mena de dubte el carrer 1 de maig (popularment anomenat com a dos de maig), conegut per moltes generacions com “el carrer del pecat”, o per les generacions més actuals com “la dosde”. Aquest carrer ha arribat a concentrar una gran quantitat de bars de copes en un sol tram de carrer, segons ens explica Damià Orts, representant de l’oci nocturn del Gremi d’Hostaleria de Sitges i president de l’Associació de Bars del Carrer del Pecat. “És un dels pocs llocs del país que pot presumir de tenir set bars musicals en un sol carrer, començant per aquí crec que això s’ha de posar en valor”. Tot i que molts asseguren que aquest carrer està en decadència, Damià Orts afirma que “això no és veritat. Tot canvia; les normatives canvien, el públic canvia i no podem viure ancorats al passat. Tot evoluciona i de la mateixa manera al carrer del Pecat ara mateix hi ha set locals que estan super guapos”. Orts afegeix també que “l’ambient s’ha sanejat també i els divendres i dissabtes s’està molt bé. El que voldríem ara és que hi hagués més continuïtat i que vingués més públic en temporades fora d’estiu”.
Ambient al Carrer del Pecat
“Estem en una situació d’impàs. Cal esperar la inversió o l’aposta per una gran discoteca”
Damià Orts assegura que la nit a Sitges ha fet una regeneració. Diu que és complicat fer una valoració de l’estat general de l’oci nocturn al municipi, però afirma rotundament que el concepte decadència i davallada està del tot equivocat. “Els últims anys s’ha fet un procés de regeneració i segurament ara el que necessitem és més recolzament municipal per poder fer un rellançament” i també afegeix que “la qualitat de la majoria de locals, no només del carrer del Pecat, sinó també de la plaça indústria i del carrer Bonaire, és molt bona; han fet una reforma generalitzada de tots els locals i jo diria que estem a un nivell de qualitat molt bo”. Orts assegura que s’ha fet una feina de fons a més molt bona però que ara Sitges “està en una situació d’impàs i cal esperar el suport, una possible inversió o una aposta per una discoteca més gran. En tenim dues, ara mateix, l’Scandal i el Mambo, però són dues petites que donen servei al públic local” el representant del Gremi d'Hostaleria en l'oci nocturn també afegeix que “si volem que la gent de fora vingui, necessitem una cosa més gran i de referència. Ja no parlo d’alguna cosa com l’Atlàntida, perquè allò és irrepetible, però alguna cosa que s’hi aproximi”. Assegura que “el carrer del Pecat ha funcionat durant més de seixanta anys i és, gairebé, patrimoni de Sitges, tot i que hi hagi molts sitgetans que reneguin del carrer o ja no ho vegin així, la majoria d’ells, de joves, han freqüentat algun dels locals”. Orts també creu que el carrer del Pecat encara és atractiu fora de Sitges, “si no, on va la gent?”, afirma, i vol fer entendre que la gent segueix venint.
“La marca Sitges encara és bona i l’hem d’aprofitar”
Tampoc està d'acord quan es parla sobre les millors èpoques de l’oci nocturn de Sitges. Assegura que els temps han canviat, però els locals encara són atractius. “Que no estan a petar com fa 30 o 40 anys?, doncs pot ser no,” assegura, i afegeix “però durant els darrers anys s’ha millorat molt i encara hi ha camp per córrer. Sí que és veritat que se’ns acaba el temps, perquè la marca Sitges encara és bona, i l’hauríem d’aprofitar abans no sigui massa tard”. Quan parla sobre els nous temps, Damià Orts creu que els hàbits dels nous joves han canviat i ja no són com abans: “molts prefereixen quedar-se a casa jugant a la play, o xatejant. Segurament no surten de festa com nosaltres i amb això el que vull dir és que no és que l’oci nocturn sigui millor o pitjor que abans, simplement ha canviat. És diferent; els hàbits canvien i ens haurem d’adaptar als nous hàbits”.
Damià Orts, representant de la nit del Gremi d’Hostaleria creu també que falta acompanyament i inversió per part de l’Ajuntament. “Falta promoció interna del mateix Sitges; falta inversió en arreglar el carrer i posar nova il·luminació. Nosaltres invertim en posar-nos macos i treballar pel tipus de públic que volem, però manca acompanyament”. Orts ens confirma, però, que darrerament, l’Ajuntament de Sitges conjuntament amb els bars musicals del carrer, estan empenyent una iniciativa per recuperar una festa que es va fer ara farà dos anys al carrer del Pecat i que vol ser una celebració en honor a aquest carrer. La data serà l’1 de maig (coincidint amb el nom original del carrer) i la voluntat és muntar un escenari per poder gaudir de música en directe. Paral·lelament, també s’estan organitzant per fer una exposició fotogràfica que faci un recull de la història del que ha estat aquest mític carrer. “Creiem que pot ser xulo i molt interessant i que pot donar visibilitat al que ha sigut, és i el que vol ser aquest carrer amb tanta història”.
L’Atlàntida ha estat un punt i a part
Segurament el tancament definitiu l’any 2014 de l’Atlàntida Sitges va ser un dels primers moments on la capital de la festa va començar a deixar de ser el que era. Va ser l’any 1980 quan l’Atlàntida Sitges va obrir portes per primera vegada. A l’inici, com a club on beure’s algun còctel i poder anar a prendre el sol en una gandula, una proposta molt innovadora pel moment. De seguida, però, l’any següent els propietaris ja van demanar la llicència per a sala de festes, i després d’algunes modificacions, el 1981 ja van començar amb la música de nit. La discoteca de seguida es va convertir en el local de moda pels sitgetans, però també per gent vinguda d’arreu del territori. La discoteca va arribar a l’auge que la gran majoria coneix, però el fet de situar-se en una zona protegida, i de certes irregularitats en l’obtenció de la darrera llicència que permetia a l’Atlàntida actuar com a sala de festes, van portar-la al seu tancament final el 2014.
Els inicis de l’Atlàntida i el seu enderrocament
Des de l’any 2007, l’Audiència Nacional havia emès una sentència a favor de l’enderroc d’una part de l’edifici de la discoteca, la retirada de les instal·lacions i la recuperació ambiental de la zona. Aquesta part del complex havia estat construïda en una zona de domini públic marítimo-terrestre sota la protecció de la Llei de Costes. No és, però, fins el 21 de gener de l’any 2022 que s’executa l’enderroc definitiu d’una sèrie de parts que estaven en disconformitat amb legalitat urbanística de l’espai. Alguns anys abans, concretament l’any 2020, un grup de sitgetans inicien una proposta per tornar a obrir l’Atlàntida, aquesta vegada en un nou format de Beach Club degut a la falta de la llicència de discoteca. La proposta sembla agafar volada i fa una crida sobretot en xarxes socials, i gràcies al suport dels més nostàlgics, que dóna veu i forma al que podria ser el nou club. Tot i això, sembla que les traves burocràtiques fan que la proposta quedi en un no res, i ens deixi només amb la mel als llavis i amb uns renders de com hauria quedat aquest nou espai.
Aquest projecte porta, però, a alguns dels impulsors de la iniciativa a replantejar la idea i a buscar alternatives. Una d’elles tracta de reformular el que també havia estat l’antic Sweet Pachà, situat a les instal·lacions del Port d’Aiguadolç. D’aquí neix el projecte de l’Uniq, un nou concepte de restauració i club d’oci nocturn, a mode de beach club i encarat a un públic, segurament, més selecte. L’Uniq ha obert portes fa poc i la intenció és poder compenetrar la restauració amb l’oci, que de moment gaudeix de llicència fins les 3 del matí, com un bar musical. El concepte de tardeo, amb música ambient, sopant o prenent alguna cosa és i serà, molt probablement, l’essència d’aquest recent estrenat local.
“L’oci nocturn a Sitges està mort i enterrat”
Per “Jota” Taulé, discjòquei resident al Pachà de Vallpineda durant els anys 80, i des del 1998 al 2013 al Ruta 66, d’on també en va ser copropietari durant vuit anys, “l’oci nocturn a Sitges està mort i enterrat”. Assegura que ell va viure “alguns dels millors anys de les nits a Sitges, tot i que els més grans que jo afirmen que el millor va ser des dels anys 60 i 70”. “Jo a Sitges vaig començar el 1987 treballant el Pachà” ens explica, i ens assegura que “de l’Atlàntida n’he sentit moltes coses, però jo no hi vaig arribar a anar mai, jo puc parlar-te del Pachà a partir del 1987, que és quan hi vaig arribar jo”. Sitges en aquella època era coneguda per la varietat en l’oci nocturn: “Hi havia més oferta, hi havia més possibilitats, hi havia més discoteques”. “El Pachà era una discoteca que encara estava de moda, no eren els seus millors anys, però encara es portava. Era una discoteca diferencial perquè hi havia la música actual del moment; una música més fineta, sense arribar al tecno. Una espècie de house més finet amb un ambient que atreia un target, més selecte, més elegant, més pijito… no tan macarra com l’Atlàntida”. Tot i que també ens assegura que macarra potser no és la paraula exacte per definir el públic de l’Atlàntida.
Jota Taulé fent de Discjòquei
“A les tres, quan tancaven els bars, venia tothom en massa. Hi havia ball de bastons per entrar”
Taulé també ens parla de la diferència entre dos tipus de públic a Sitges ja en aquell moment “el públic hetero i el públic gay”. El Mediterraneo i el Tràiler eren dues discoteques d’ambient gay, mentre que l’Atlàntida, amb molt de públic que venia de fora, sobretot de Barcelona, i el Pachà eren algunes de les discoteques referents del moment, assegura. També ens parla de les discoteques que freqüentaven la gent del poble: “abans, Sitges, et parlo dels anys 80 – tot això ho sé perquè ho he escoltat 50.000 vegades, i ho imagino també – hi havia tres discoteques del poble claus, que eren el Playgirls, el Playboys i el Ricky’s; el Ricky’s ha sigut etern” ens afirma amb veu nostàlgica. “Aleshores, el públic anava a la dos de maig, que allà hi havia una gran varietat de llocs, més o menys semblants, recordo el Titus, l'Àfrica, Las Vegas, el Prisma i després també hi havia aquell que ara és l’Everlasting”. “Tots aquests locals estaven a rebentar a partir de les sis o les set de la tarda, i a les 3 quan tancaven els bars, venia tothom en massa, se n’anaven caminant cap a alguna de les discoteques que t’he dit”, ens assegura en Jota Taulé. “Jo parlo del Ruta 66, que és el que vaig veure jo: hi havia una passada de cues sortint de la dos de maig. Venien fins al Ruta i allà hi havia ball de bastons per entrar”, recorda. Diu que quan arribaven, ell estava a la porta, controlant-ho tot, perquè a partir de les dues, dos-quarts de tres, o les tres, arribaven en massa. “Jo estava allà a la porta i quan eren per allà les 3 i mitja, que la discoteca estava a tope, entrava jo i els fotia a ballar fins les 6 del matí. Boníssim”, ens explica tal com si ho estigués visualitzant en aquest mateix instant.
“El que passa és que tot això va anar decaient”
Imatges d’algunes festes al Ruta 66
“El que passa és que tot això va anar decaient”, diu Taulé amb veu trista. “Tot va començar a partir del 2010. Va caure molt tot això que t’explicava, moltíssim. Comença a caure la dos de maig, i amb ella podríem dir que tota l’afluència de públic de la discoteca”. Per Jota Taulé, el 2010, va ser el punt d’inflexió que marcaria l’estat actual de l’oci nocturn de Sitges. “Abans encara anava tirant, però a partir dels 2000 ja va ser quan va començar a caure una miqueta i al 2010 ja era cada vegada un públic més gay”, afirma. “Els turistes portaven molts diners a Sitges, tant a botigues com restaurants, però cada vegada, el públic gay va anar menjant més terreny al públic hetero, per dir-ho d’alguna manera”, ens intenta explicar. “I molts locals que abans eren heteros acaben convertint-se en gays, com el Playboys, que es va convertir en l’Organic o el mateix Ruta 66, que també es va transformar en Organic, va canviar-se de cera” afirma Taulé escorant-se la gola. “I això no és tot”, inclou, “quan van començar a posar colmados, botigues i restaurants al carrer del Pecat es va acabar definitivament”. “Jota” Taulé va viure primer, ens explica, la decadència del primer Pachà del món, i després la del Ruta 66, i amb ella la de la majoria de locals del centre de Sitges. “La vida nocturna de Sitges ha canviat molt, això ja no té res a veure amb el que era”. “Jota” Taulé, ens explica que del 2010 al 2013 encara van canviar més les coses. Afirma que ell continuava sent un dels directors del Ruta 66, però que era molt difícil de mantenir-lo. “El públic finet ja havia canviat i ara era un públic molt ambigu. Hi havia una barreja absoluta d’heterosexuals i homosexuals i allò ja va ser una decadència absoluta, fins que el 2013 va tancar”. Quan parla de la decadència de la nit de Sitges i de tancament dels bars musicals, però, en cap moment en culpabilitza l’augment de públic gay assegura que “el públic gay no en va ser el culpable. Ells sempre hi han estat i sempre han tingut els seus llocs. Però es va aprofitar la seva tendència per obrir o canviar d’estil molts dels locals de moda del moment i ells no han deixat mai de venir” afirma.
“El tema de la discoteca, no només a Sitges, sinó a tot el món, és un tema que ha canviat moltíssim”
“Hi va haver un moment que tot va anar decaient. De totes maneres, el tema de la discoteca, no només a Sitges, sinó a tot el món, és un tema que ha canviat moltíssim. Han canviat per les tendències de la música electrònica, pel tipus de drogues també i de les coses que pren la gent. És diferent, tot ha canviat molt. La música ha fet canviar al ser humà: la música electrònica sense cap base ni melodia ni res genera… no diria violència, però si genera desconcert” ens assegura Taulé, i afegeix: “dec ser jo que sóc un clàssic, segurament”. Jota Taulé també ha assegurat que el fet que des de fa un temps hi hagi més controls policials a Sitges pot ser un altre dels motius d’aquesta davallada. “El tema del soroll al carrer és un altre capítol. Jo he tingut denúncies sempre de tots els veïns a tots els llocs on he treballat i això fa que s’ho carreguin tot. Ja no donen llicències, ja no existeixen. Els únics que tenen llicències són aquests locals de tota la vida, perquè són llicències eternes, però ara mateix no pots crear una nova discoteca a Sitges és impossible. No té futur. La nit a Sitges no té ni present, ni futur” continua amb una veu trencada. “Tot això que hem comentat, poc a poc va contribuir a la decadència i a la baixada del tipus de públic. Cada vegada era pitjor, i al final s’ha convertit en un lloc que no té cap oferta”, acaba Taulé.
“La nit de Sitges no té present ni futur”.
Per sort una de les darreres esperances de Sitges passa pel darrer club nocturn, el Mambo. Farà poc menys d’un any que va obrir portes i que comparteix la totalitat de l’oci nocturn de l’actualitat sitgetana amb l’Scandal, un altra discoteca situada al mateix carrer, però que queda força dissimulada entre els bars d’ambient gay. El Mambo obria portes poc abans del tancament del Ricky’s, i aconseguia, segurament, quedar-se amb la gran majoria de persones del poble i els voltants que solien freqüentar aquest espai. Per Pablo de Pineda, actual copropietari de Mambo Sitges i de l’Hola Club Sitges, el Beach Club que també està a l’ordre del dia de l’oci sitgetà – en aquest cas no nocturn, sinó més a mode tardeo –, Sitges encara no ha dit l'última paraula en el seu oci nocturn. El Mambo va tenir una primera obertura l’any 2018 de la mà de Pau Matas, però de seguida va haver de fer una aturada per l'arribada del Covid-19. No és fins al 14 d’agost de 2024, i després d’una gran reforma d’insonorització del local i d’adaptació a les normatives actuals, que el Mambo Sitges reobre les seves portes fins a dia d’avui, aquesta vegada de la mà de Pau Matas i Pablo de Pineda.
“La intenció sempre ha estat aconseguir recuperar una mica l’essència del que era Sitges”
Discoteca Mambo Sitges
“La intenció sempre ha estat aconseguir recuperar una mica l’essència del que era Sitges” afirma Pablo de Pineda, i afegeix; “la millor manera era reobrint un lloc famós de l’època dels nostres pares com era el local on havia estat el Ruta 66”. De Pineda ens afirma que, de mica en mica, Sitges ha anat perdent tota l’essència que tenia dins de l’oci nocturn i aquella fama de lloc referent. “La raó no la sé, però sí que és veritat que perdre l’Atlàntida, amb el que havia arribat a ser, portant discjòqueis internacionals, segurament hi té alguna cosa a veure”, i segueix, “jo ara em moc en el món de la música electrònica arran de l’Hola, i m’adono de la quantitat de discjòqueis de renom internacional coneguts arreu del món que venien, i em dic, i aquesta gent venia a Sitges de veritat?”. De Pineda afirma també que el fet d’haver perdut l’Atlàntida, sumat a la davallada de bars musicals del carrer 1 de maig ha fet canviar la tendència del perfil de públic que venia a Sitges. “Ara que tinc el Mambo, jo veig que la gent que surt a Sitges, sincerament, no és d’un nivell adquisitiu igual, és gent del poble, però també molta gent de Vilanova, Roquetes, etc… i sincerament, no és el perfil més indicat per Sitges; ha canviat totalment. L’oci nocturn a Sitges està complicat, està perillós”.
“L’oci nocturn a Sitges està complicat”
L’Hola Beach Club, en canvi, segurament també per la seva ubicació a la Cala de Vallcarca, just al davant de l’antiga fàbrica de Vallcarca, atrau un públic que ve de Sant Cugat, Barcelona, Castelldefels i els voltants, afirma Pablo de Pineda. El tipus de festa també és diferent, ja que l’ambient de tardes és molt diferent a l’oci nocturn. “Al ser un openair (espai obert), al costat de la platja segurament fa que cridi molt més l’atenció. Les noies es vesteixen més guapes, els nois es posen camisa… No et diria que és un lloc més pijo, perquè al cap i a la fi, fem música electrònica, però segurament és un lloc més postureo”. De Pineda ens afirma que segurament ara mateix és l'opció que més es vol assemblar al que era l’antiga Atlàntida, tot i que amb un producte de tardes. Antigament l’Hola Beach Club estava situat a la platja del Cap de Grills, a la desembocadura de la Riera de Ribes (molt a prop del que havia estat l’Atlàntida), i molt a tocar d’un espai protegit; això, sumat a les queixes veïnals va provocar que canviessin d’ubicació. Des que el club està situat a Vallcarca ha aconseguit portar artistes de renom dins del món de la música electrònica. “Nosaltres hem portat discjòqueis com Claptone, que és un tio que no va a tot arreu. Mou masses de gent, és un DJ internacional molt top. També hem fet col·laboracions amb promotores internacionals molt grans i ara d’aquí a poc anunciarem dues col·laboracions amb dos festivals internacionals. Ho anunciarem aquesta setmana, però ja t’ho avanço: un és el Sunwaves Festival i l’altre és el Dimensions Festival. Clar, quan la gent ho vegi, pensarà que no és normal que marques tan grans vulguin venir a Sitges a presentar els seus festivals”.
El discjòquei de renom internacional Claptone a l’Hola Club Sitges l’estiu passat
El Sunwaves Festival i el Dimensions Festival es presentaran a l’Hola Club Sitges aquest estiu
Vistes aèries de l’Hola Club Sitges a la cala de Vallcarca
“Amb l’Hola estem tornant a posar Sitges un altre cop al mapa, perquè està creixent molt i se’n parla molt”
Algunes festes de l’estiu passat a l’Hola Club Sitges
La discoteca Mambo Sitges en canvi vol aprofitar la tirada de la gent del poble, vol ser el que ha estat el Ricky’s durant molts anys. “Volíem donar-li una oferta a la gent de Sitges, perquè tingués una altra discoteca on sortir i estar a gust, ja que al final, quan vens al Mambo coneixes a la meitat de la gent que hi ha”, afirma Pablo de Pineda, actual coopropietari del local. També ens assegura que van viure amb molta pena el tancament del Ricky’s, perquè “al final és una discoteca que portava molts anys, una discoteca referent i icònica a Sitges, i nosaltres som companys amb el Manolo (darrer propietari del Ricky’s) i ho vam viure amb molta pena”. De Pineda té clar que no els afavoreix que el Ricky’s tanqués les seves portes, de fet, ens afirma que “hi ha gent per tres o quatre discoteques al poble, totes estarien plenes; la gent de Sitges es mereix poder escollir on sortir de festa i que no només hi hagi el Mambo i l’Scandal”. De Pineda també ens assegura que no creu que el públic gay sigui el culpable de la davallada de l’oci nocturn a Sitges “podem conviure els dos junts, tot i que tampoc m’agrada diferenciar-ho perquè al final al Mambo hi és benvingut tothom” afirma. Més aviat ens assegura que la decadència ha estat en el canvi de la dos de maig: “antigament hi havia molts més garitos, i ara tot són restaurants, kebabs, etc…, s’ha perdut tota aquella essència de pubs”. Com a vivències personals Pablo de Pineda també ens recorda que fa uns anys, quan ell sortia de festa hi havia més opcions, hi havia més discoteques per triar. L’època, per exemple que va tornar a obrir el Pachà de Vallpineda, que també va acabar tancant per les queixes veïnals. O el Sweet Pachà, que es trobava al Port d’Aiguadolç i segurament va haver de tancar també per les queixes dels veïns. Que desapareixin aquests locals, com ha desaparegut també del mapa el Ricky’s, el Pablo ens assegura que no és bo per Sitges. “Quantes més coses hi hagi millor”, afirma, i afegeix “perquè Sitges creixerà com a poble, vindrà més gent a fer turisme. La gent que ve perquè te segones residències, com més coses hi hagi per fer millor, estarà més contenta i ajudarà al creixement del poble”. Pablo de Pineda ens assegura que el Mambo compleix amb totes les lleis de soroll dins del local arran de les obres de sonorització que van dur a terme abans de la reobertura, però que el problema del soroll és sempre el mateix. “Els veïns es queixen pel soroll que es genera al carrer arran de les converses de la gent que, per exemple, surten a fumar o que van més beguts del compte i criden al carrer”.
“S’ha de deixar que donin més llicències per obrir més locals a Sitges, tant per joves com per gent més gran”
L’obertura de l’Uniq, juntament amb l’èxit que comença a tenir l’Hola a escala internacional i el Mambo, comencen a ajudar, segons afirma De Pineda a revertir mínimament la situació. Tot i això, creu que falten molts llocs per joves, perquè puguin triar, a l’hora que també hi ha manca d’oferta per adults. Llocs com van ser el Lízard o el Ruta 66, amb un ambient per gent una mica més gran tampoc existeixen a Sitges. “Hem de mirar per la gent jove que vol passar-s’ho bé; jo deixaria que donin més llicències per obrir locals a Sitges, perquè la gent jove pugui gaudir però també per gent més gran. Els meus pares sempre em pregunten on poden anar a prendre alguna cosa després de sopar, i com no vagis al mateix restaurant o algun lloc tipus el Picnic que, sí, pots anar prendre una copa, però no és un bar d’ambient musical on puguis ballar…No hi ha llocs” assegura Pablo de Pineda. “Se li ha de donar una oferta nocturna a la gent que viu a Sitges i a la que no hi viu, però que hi té segones residències o també els que venen a fer turisme; és important i penso que no s’ha de deixar de banda. Sitges és molt més atractiu que Vilanova pel que fa a la festa, i a Vilanova tampoc tenen gaire oferta perquè la Daurada tanca durant l’hivern i la gent de Vilanova, Sant Pere de Ribes, etc… segueixen venin a Sitges de festa” conclou De Pineda.
PUBLICITAT
PUBLICITAT