REPÚBLICA
08-04-2025 11:09
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
"Contra el caire del temps"
Tot és un immens buit,
recordar voldria tants noms
que ja no retinc.
I la nit esdevé cada cop
més fosca, més misteriosa.
Amb l’encens espès de flors
esfullades, de nines esventrades.
De retaules vivents;
de terribles imatges
de pobles vençuts, de cossos
llençats dins fosses comuns.
I voldria el do de poder
aplacar-me el dolor.
De cridar sense fre,
d’oblidar
tanta impotència.
....
El cor em bat com una
vàlvula massa oberta.
La sang hi puja a glopades
i la gola se’m tanca
com si hi manqués l’aire.
Em persegueixen imatges
de cares i ulls esglaiats.
La foscor acusadora
d’aquests rostres
m’omple d’una fonda tristesa.
Montserrat Abelló
PUBLICITAT
PUBLICITAT