SANT PERE MOLANTA
21-04-2025 8:15
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L’Ajuntament d’Olèrdola ha començat els tràmits perquè el barri Pere Pau deixi de formar part de Vilafranca del Penedès i s’incorpori al seu terme municipal. És una petita zona situada a sis quilòmetres del centre de Vilafranca i a un pas de vorera de Sant Pere Molanta, un dels pobles que formen Olèrdola. “Fem tota la nostra vida a Sant Pere, consumim als comerços, ens involucrem a les entitats i tenim els familiars enterrats al cementiri d’aquí”, relata a l’ACN el portaveu del centenar de veïns de Pere Pau, Josep Ventura, que defensa que és de “sentit comú” que el barri sigui absorbit per Olèrdola. “Ara és com si visquéssim a Olèrdola, però paguem els impostos a Vilafranca, i volem que això s’acabi”, ressalta.
El barri Pere Pau de Vilafranca el formen tres carrers als quals només es pot arribar a través de Sant Pere Molanta, nucli d’Olèrdola. Un d’aquests carrers, de fet, té una vorera a Vilafranca i l’altra a Sant Pere. La ubicació del barri i la distància respecte a la trama urbana de la capital penedesenca fan que el veïnat històricament se senti d’Olèrdola, malgrat que al padró hi figuri Vilafranca com a lloc de residència. Són poc més de 3,6 hectàrees que ara podrien canviar de terme municipal.
El motiu de la ubicació del barri es remunta segles enrere, quan les primeres cases es van construir al voltant de la Masia Pere Pau d’Olèrdola. La majoria d’habitatges van quedar dins el mateix terme municipal, però la línia que marcava el terme passava molt a la vora i algunes cases es van construir en terrenys de Vilafranca. “Antigament, tant era si el subministrament d’aigua o la neteja dels carrers la feia un ajuntament o l'altre, però a mesura que tot progressa és quan apareixen els problemes administratius”, apunta Josep Ventura.
Actualment, Olèrdola i Vilafranca tenen un conveni amb el qual els primers assumeixen la gestió de diversos serveis bàsics i els segons en paguen el cost a final d’any. Hi ha altres qüestions, però, que no es poden resoldre per conveni i que sistemàticament provoquen dificultats als veïns de Pere Pau, com l’àmbit escolar.
Per exemple, cada cop que una família es vol matricular a l’escola de Sant Pere Molanta, per defecte en queda fora perquè té menys mèrits que el veïnat d’Olèrdola. Això fa que cada any els afectats i l’Ajuntament hagin d’adreçar-se al Departament d’Educació per demanar i justificar una ampliació de les ràtios.
Al mateix temps, els Guàrdies Municipals topen amb un maldecap diari quan regulen el trànsit en el moment d’entrada i sortida a l’escola, ja que està situada just al carrer on una vorera pertany a Vilafranca. Així, els agents només tenen competències per multar els cotxes mal aparcats a la vorera d’Olèrdola, mentre al cantó de Vilafranca els conductors s’aprofiten de l’absència de la seva Policia Local.
També pateix inconvenients l’alumnat d’ESO, ja que els estudiants de Sant Pere Molanta tenen becat l’autobús escolar per anar a l’institut de Vilafranca perquè al poble no hi ha cap centre de Secundària. En canvi, el veïnat de Pere Pau, com que tècnicament ja és veí de Vilafranca, d’entrada no té dret a aquest transport.
“La diferència entre el lloc on vivim i el lloc on paguem els impostos genera greuges comparatius que fan que no ens puguem sentir veïns d’Olèrdola ni de Vilafranca”, lamenta Ventura, que sosté que les famílies de Pere Pau tenen un “vincle i arrelament clars a Sant Pere Molanta”. El portaveu del veïnat assegura que la reclamació per canviar de terme municipal “no és contra Vilafranca”, tot i que lamenta que a vegades hagin tingut un tracte “de segona categoria”. Per exemple, al programa amb què l’alcalde de Vilafranca anuncia visites a tots els barris, no hi surt Pere Pau.
L’alcaldessa d’Olèrdola, Fina Mascaró (ERC), considera que històricament l’Ajuntament de Vilafranca ha tingut aquests veïns “abandonats”. “És molt greu que algunes famílies diguin que els fem més cas nosaltres que el seu Ajuntament, sigui quin sigui el color polític”, afegeix. El tripartit que governa Olèrdola des del 2023 (ERC, Impulsem i PSC) va entomar la qüestió del Pere Pau a l’inici del mandat.
Després d’intentar negociar amb Vilafranca sense èxit, han decidit liderar des d’Olèrdola la modificació del terme municipal. Mascaró insisteix que l’Ajuntament demana el canvi per respondre al neguit dels veïns, “que a ulls del consistori ja són veïns de Sant Pere Molanta, però l’objectiu és que ho siguin de ple dret”. “Ells han crescut i fet la seva vida a Sant Pere, on tenen un arrelament que fa necessari resoldre l’agregació d’aquest barri”, diu Mascaró, que demana acabar amb nombrosos maldecaps administratius que s’han cronificat amb el pas dels anys.
3 de juny, data clau
El primer pas per engegar la maquinària per absorbir el barri ha estat elaborar tres informes: jurídic, econòmic i urbanístic. Aquest darrer recull més de mig centenar d’instàncies presentades pel veïnat, que exposa la necessitat de canviar de municipi per regularitzar la prestació de serveis bàsics o acabar amb l’embolic de les matrícules escolars. Un altre argument que els afectats assenyalen, recorda Mascaró, és que el seu metge de capçalera està assignat a través del Consultori de Sant Pere, però quan han de ser atesos d’urgència a casa els visita un metge del CAP de Vilafranca.
En l'àmbit econòmic, el document està en fase de redacció. L’alcaldessa d’Olèrdola avança, però, que no s’espera cap daltabaix econòmic ni a Vilafranca ni al seu municipi, ja que la modificació de terme municipal no afecta una gran extensió. “I si integrar el barri Pere Pau inicialment fos deficitari per Olèrdola, ja farem tot allò que sigui necessari per a què no acabi distorsionant les nostres finances”, garanteix Mascaró.
Els tres informes s’elevaran a votació del ple municipal d’Olèrdola del 3 de juny, on es preveu l’aprovació per unanimitat. Començarà així un llarg camí burocràtic. L’expedient se sotmetrà 30 dies a exposició pública i l’Ajuntament de Vilafranca tindrà dos mesos per fer el seu informe. Després, la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat disposarà de dos mesos per pronunciar-se, i seguidament serà la Comissió Jurídica Assessora del Govern qui tindrà l’última paraula en un termini de dos mesos més. Si s’avala la modificació, s’haurà de notificar al govern espanyol i ho aprovarà en última instància la Generalitat.
Tot i la durada del calendari que tot just comença, els veïns esperen el 3 de juny amb candeletes. “Ja hem estat prou moneda de canvi amb negociacions descarrilades amb Vilafranca, i ara per sort a Olèrdola tothom entén que és un problema transversal”, diu Josep Ventura, que espera en màxim dos anys es completin tots els tràmits “per poder celebrar el canvi de municipi encetant una ampolla de cava”.
Vilafranca, oberta a valorar canvis també de sòl industrial
Al seu torn, l’Ajuntament de Vilafranca recorda que la casuística de Pere Pau respon a la delimitació històrica dels termes municipals i assegura que la prioritat del govern és garantir la prestació de serveis amb la col·laboració de totes les administracions “per facilitar el dia a dia del veïnat i les empreses, independentment de qui sigui el propietari del terreny”.
L’alcalde Francisco Romero, en declaracions a l’ACN remeses per escrit, apunta que la legislatura passada ja es va revisar la delimitació amb Olèrdola. Diu que, si ara el consistori olerdenc fa una altra proposta “es valorarà”. Recorda, però, que “caldrà parlar de tots els trams i usos, tant residencial com industrial”. I és que es dona la circumstància que els dos municipis també comparteixen dos polígons industrials, un a Sant Pere Molanta i un altre a Moja.
Sobre aquesta qüestió, Fina Mascaró creu que seria un “error garrafal” vincular la negociació del Pere Pau a la dels polígons. “Vull recordar que per entrar a les naus de Sant Pere ubicades a Vilafranca cal passar per totes les infraestructures d’Olèrdola, i fins ara no hi ha hagut cap problema”, precisa l’alcaldessa, que apel·la a la “maduresa” política per diferenciar “les qüestions de serveis a la ciutadania d’aquelles d’impacte econòmic”.
PUBLICITAT
PUBLICITAT