LITERATURA
01-05-2025 10:47
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
L’excusa de l’autora per estructurar el relat és que la protagonista del llibre, una escriptora, rep l’encàrrec de la seva editorial perquè faci un treball sobre la correspondència de Camus i Casares, a partir d’aquí es va desenvolupant la biografia novel·lada d’aquesta relació i les aventures de la relació entre la protagonista i l’escriptor bosnià.
A l’any 2017 l’editorial Gallimard, l’editorial en la que Camus va desenvolupar tota la seva carrera literària, va publicar la correspondència inèdita entre Camus i Casares. Va ser entre 1944 i 1959, prop de 900 cartes que es van intercanviar, una correspondència on s’explicita l’amor, la relació, la passió entre Camus i Casares. Un amor gairebé clandestí però alhora conegut per molta gent. Camus moria el 4 de gener de l’any 1960 quan va tenir un accident de cotxe quan anaven cap a París. La mort de Camus va ser un cop molt fort per a Maria Casares. Les cartes arriben a publicar-se en castellà a l’any 2023 per l’editorial Debate i ara surt aquesta novel·la de Fortes en que la relació entre ells és la base de la narració i el fil conductor de la novel·la.
Susana Fortes és una escriptora gallega nascuda a Pontevedra el 1959. Filla del militar, historiador i escriptor Xosé Fortes Bouzán, creador de la Unió Democràtica Militar. Col·labora habitualment en premsa amb articles per a La Voz de Galicia o El País, així com amb revistes de cinema; també imparteix tallers d'escriptura creativa a diverses universitats.
Va estudiar Geografia i Història a la Universitat de Santiago de Compostel·la i Història d'Amèrica a la Universitat de Barcelona. Va treballar com a professora d'Història de l'Art en un institut de València, activitat que compagina amb la passió per escriure novel·les i el cinema.
Va debutar com a escriptora amb Querido Corto Maltés, el 1994. Entre les seves obres més conegudes hi ha Quattrocento, L'amant albanès, amb la qual va quedar finalista del Premi Planeta de Novel·la 2003 i Esperant Robert Capa, guanyadora del Premi Fernando Lara de Novel·la el 2009. La huella del hereje (2011, Planeta) després ha publicat altres novel·les, El amor no es un verso libre (2013, Suma de letras) Septiembre puede esperar (2017, Planeta) Tal como éramos (2021, Ézaro) Nada que perder (2022, Planeta) i ara publica Sólo un día más (2025, Espasa).
Preguntada en una entrevista pel periodista Ferran Bono al País sobre el llibre i els personatges de Camus i Casares explica que: Aquesta és una de les grans històries d'amor del segle XX. Quan l'amor és tan fort és igual que siguis premi Nobel o una actriu d'èxit, et tomba. I és un amor en un context apassionant: la Segona Guerra Mundial, la batalla d'Alger, la Guerra Freda, l'ambient intel·lectual parisenc, la famosa polèmica entre Sartre i Camus, les punyalades drapaires... És la història d'un premi Nobel que s'enamora perdudament i arrossega les dues dones de la seva vida, la Francine, la seva dona. Camus es queda fascinat Amb Doctor Zhivago perquè és la seva història.
La protagonista narradora manifesta que es trobava en una situació complexa, acabava de sortir d’una relació amorosa molt intensa però que acaba de manera dramàtica i alhora es troba en un moment d’una certa paràlisi creativa i encara tenia al damunt la pressió del seus editors que li reclamaven algun nou llibre. És en aquesta situació i pensant com passaria unes vacances de Nadal, que ja es veia a venir que serien poc gratificants, rep un “e-mail” de la seva agent literària que li encarrega que escrigui un pròleg entre 10 i 15 folis a l’edició en castellà de les cartes entre Camus i Casares. Acaba acceptant l‘encàrrec no sense una certa recança. Havia escrit ja sobre Camus i la seva polèmica intel·lectual i política que va protagonitzar amb un altre gran escriptor Sartre. Entre altres raons per fer-li l’encàrrec l’agent li comenta que ha vist paral·lelisme entre Camus i Casares i la seva història amb l’escriptor W.
A partir de la lectura de les cartes s’endinsa i narra la història d’amor entre Albert Camus i María Casares, ell, francès d'Algèria i ja començava a tenir una certa fama quan es coneixen i ja havia publicat algun llibre d’èxit i figura intel·lectual central del segle XX. Ella gallega, exiliada, filla de Santiago Casares Quiroga -primer ministre de la Segona República- actriu reconeguda de la Comédie-Française i del Teatre Nacional Popular, una actriu venerada pels amants del teatre.
Una relació que en el llibre es presenta des de l’inici de la gran historia d’amor, la primera nit com amants en una data històrica, el 6 de maig del 1944. Els aliats han desembarcat a Normandia.
La narració va alternant capítols de la història d’amor de la narradora amb W, l’escriptor bosnià que té al darrera un fosca història que ve encara de la guerra dels Balcans i que acabarà passant factura. La violència present sempre en aquells llocs on s’han produït guerres ètniques i religioses. En l’altre fil narratiu veiem com la història d’amor entre Camus i Casares té alts i baixos, moments d’eufòria i altres que entren en pous que semblen no tenir fons. Camus, l’escriptor, el membre actiu de al resistència, segueix la seva carrera literària, guanya el Nobel i viu la contradicció que té en la guerra d’Algèria per la seva procedència i per la visió de viure una situació irreconciliable entre Aller i París. Per altra banda pateix per la relació que manté amb la seva dona, amb problemes de salut. Una doble vida que procura portar amb la màxima dignitat. Maria que se sent mal ubicada en la relació i això li genera dubtes mentre avança en una brillant carrera com actriu que la porta a ser una estrella del teatre coneguda arreu del món.
Llibre molt interessant les trobades intenses entre Casares i Camus i el desig quan esperaven de que hi hagués “Sólo un dia más”. Aquesta voluntat donava força per seguir buscant els seu paper en el món convuls però fascinant de l’època posterior a la segona guerra mundial en plena efervescència cultural.
Bona lectura.
Capítols alternants les històries.
Mirall i reflex fan que la novel·la sigui molt atractiva. Més enllà de la introspecció explicant el seu amor per W la narradora va analitzant la relació entre Camus i Casares, les seves trobades, les separacions fruit de la feina però sempre l’amor que va creant un pòsit de records i de situacions que encara avui semblen la visió d’una pel·lícula.
Una novel·la amb doble història d’amor, vida i mort que reclama “sólo un día mas”...
Sólo un dia mas
Susana Fortes
Editorial Planeta
Barcelona, 2025
PUBLICITAT
PUBLICITAT