PUBLICITAT
NEOLÍTIC
02-12-2025 19:51
Arqueòlegs de la Universitat de Barcelona han documentat que els cargols de mar trobats en diversos jaciments neolítics de Catalunya s’utilitzaven com a instruments sonors fa aproximadament 6.000 anys. La recerca, publicada a la revista Antiquity, confirma que aquests cargols perforats funcionaven com a trompes capaces d’emetre sons molt potents i útils per comunicar-se en grans distàncies o en zones amb poca visibilitat.
Segons la investigadora ICREA Margarida Díaz-Andreu, coautora de l’estudi, ja s’havien localitzat diversos exemplars de Charonia lampas al curs inferior del Llobregat i a la depressió del Penedès, i la modificació de l’àpex feia sospitar que no eren simples restes marines. “Tot apunta que van ser transformats expressament per generar so”, explica.
L’estudi també revela que els cargols es van recollir post mortem, és a dir, després de la mort del mol·lusc, fet que reforça la idea que no es buscaven per alimentar-se, sinó per les seves propietats acústiques. Per comprovar-ho, Díaz-Andreu i el doctorand i trompetista professional Miquel López Garcia van analitzar i tocar les trompes amb la supervisió dels conservadors dels museus.
Les proves sonores van demostrar que aquests cargols poden produir sons d’alta intensitat i modulacions tonals. “Eren excel·lents per comunicar-se a llarga distància, però també podien generar melodies”, detalla López Garcia, que no descarta un ús musical més sofisticat.
Catalunya conserva un nombre notable de trompes de cargol de mar datades entre finals del cinquè mil·lenni i inicis del quart abans de Crist. La seva distribució en jaciments separats per desenes de quilòmetres indica que podrien haver estat clau per coordinar activitats entre comunitats neolítiques, especialment en una regió agrícola densa i pròxima a les mines de Gavà, on s’explotava la variscita per elaborar ornaments molt preuats.
Per als investigadors, aquestes troballes alteren la visió tradicional de la vida neolítica. “Els cargols de mar no eren simples objectes rituals o curiositats: eren eines actives de comunicació que van tenir un impacte real en l’organització social i territorial de les comunitats”, conclouen.
L’estudi subratlla la importància del so en la prehistòria i obre noves vies per entendre com es relacionaven i es coordinaven els nostres avantpassats molt abans de l’escriptura.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT