PINTURA
12-05-2025 9:17
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1943 tenia 66 anys i abans que li fos diagnosticada la malaltia que va dur amb un capteniment admirable, s’havia estat preparant per celebrar amb una exposició els 40 anys de la seva activitat artística, iniciada des de molt jove, l’any 1964, segons em va comentar quan em demanar un text d’acompanyament que, en morir, va quedar inèdit. En memòria seva el vaig publicar en un article al Diari de Vilanova el 16 de juliol de 2010.
Pere Brull Carreras va fer els primers passos artístics al taller del pintor Salvador Massana, deixeble de Joaquim Mir. També va estudiar amb el pintor Ramon Sanvicens. Amb la inquietud artística i cultural en sentit ampli que sempre el va moure a actuar, i que el va convertir en un entusiasta dinamitzador cultural durant dècades, va continuar la seva formació artística i es va graduar l’any 1970 a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi.
El pintor Brull Carreras va ser un creador plàstic incansable a l’hora d’explorar el llenguatge plàstic del paisatge i del retrat, que en ell va prendre les formes expressionistes que sempre el van caracteritzar: paisatges subjectius i retrats anímics realitzats amb pinzellada valenta, sense vacil·lacions, amb colors contrastats. La seva grafia gestual a l’hora de plasmar els rostres anònims, o tal volta onírics o imaginats, passava, agusant els sentits, pel sedàs de la seva personalitat sensible. I així com la seva consciència ecològica impregna els seus paisatges, un fi sentit antropològic i psicològic per percebre les tensions i esqueixaments de l’ànima que els humans patim en la nostra existència, també impregna les fisonomies del seus retrats que en la seva abstracció alguns arriben a l’aparença de màscares: imatges de gran impacte visual que caldria situar en la genealogia pictòrica d’Edvard Munch i Chaïm Soutine. Amb cromatismes dramàtics i formes tumultuoses, Brull Carreras buscava expressar tant el sentit tràgic de la vida humana en els rostres com en els paisatges buscava manifestar les commocions de la natura a la qual se sentia tan vinculat.
Quan va morir, Pere Brull Carreras estava treballant en la preparació de l’exposició Homo_Natura, que de manera pòstuma va tenir lloc al Centre d’Art Contemporani La Sala, on es va mostrar un conjunt de les obres més representatives de la seva trajectòria artística. L’exposició Homo_Natura va ser inaugurada el 18 de juny de 2010 amb gran èxit de públic, però no sense la tristesa per la desaparició prematura d’un pintor que entre altres qualitats humanes tenia una afuada consciència social que l’empenyia a promoure iniciatives culturals i performances solidàries, sovint amb aquell punt didàctic que li venia de la seva activitat com a docent de plàstica en la formació de joves.
Quan Pere Brull Carreras va morir el seu art pictòric estava al cim de la seva maduresa personal que es mostrava en l’expressió artística més pura del seu ser home en la natura en tots els seus estadis, tant en el pas cíclic dels hiverns i les primaveres, de la cadència de les tardors i els estius, com en la manifestació dolorosa de la terra eixuta, cremada o inundada. La visió de la natura sofrent li feia tant mal com la humanitat sofrent. Podem tenir per cert que, d’haver viscut, Brull Carreras hauria pintat la desolació paisatgística que van provocar les sequeres dels últims temps, així com els colors de la seva paleta haurien mostrat la tragèdia ecològica i humanitària que van causar les riuades que, en la passada tardor, va provocar la terrible gota freda que va assolar terres valencianes.
PUBLICITAT
PUBLICITAT