SECCIÓ OFICIAL
24-05-2025 20:32
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La pel·lícula més radical d'Oliver Laxe, 'Sirât', ha fet bons els pronòstics i s'ha endut el Premi del Jurat del Festival de Canes, ex aequo amb 'Sound of falling', de Mascha Schilinski. El jurat presidit per Juliette Binoche ha certificat així la bona rebuda de la cinta al certamen. Habitual del festival francès, on ha presentat els tres films anteriors, Laxe debutava en la cursa per la Palma d'Or. La pel·lícula, primera producció catalana en entrar al palmarès oficial de la història, la protagonitza el vilanoví Sergi López i narra el viatge sense límits d'un pare i el seu fill per trobar la filla desapareguda en una festa rave per les muntanyes del Marroc. L'altra candidata catalana, 'Romería', de Carla Simón, ha marxat de la gala sense premi.
El certamen francès i Oliver Laxe constitueixen un binomi cridat a l'èxit. La candidatura del nou film del director nascut a París de pares gallecs i format a la Universitat Pompeu Fabra s'ha coronat a la ciutat francesa. Competia per primer cop a la secció oficial amb una vintena de films més, entre els quals també hi havia el tercer llargmetratge de Carla Simón, 'Romería', que no s'ha endut cap guardó.
El festival ha funcionat un cop més com a talismà per a la seva cinematografia, d'on sempre n'ha sortit amb premi. Si primer es va endur el FIPRESCI de la Quinzena de Realitzadors amb la seva òpera prima, 'Todos vós sodes capitáns'; el segon projecte, 'Mimosas', va repetir el camí en recollir el Gran Premi de la Setmana de la Crítica. La cirereta del pastís, però, va arribar més tard, amb 'O que arde', que va sorprendre crítica i públic i va ser distingida amb el Premi del Jurat de la secció Una certa mirada.
Oliver Laxe escriu així una nova pàgina a la història del cinema català. La cinta, amb un 60% de producció catalana, ha estat la primera majoritàriament catalana en entrar al palmarès de la secció oficial de Canes, considerat el més prestigiós del món. Amb un percentatge menor ho havien el 2010 'Tío Boonmee recuerda sus vidas pasadas' (amb un 10%); i 'Viridiana' el 1961, a través de la productora de Pere Portabella. 'Timecode', de Juanjo Jimenez, va guanyar la Palma d'Or al millor curtmetratge el 2016.
En recollir el premi a l’escenari, Laxe ha explicat una anècdota de fa cinc anys quan va anar al festival Al-Quds de Jerusalem i va tenir una conversa sobre la multiculturalitat amb un taxista palestí.
'Sirât', el pont entre l'infern i el paradís
'Sirât' significa 'camí' en àrab i té un fort component religiós en l'islam, tant físic com espiritual. D'una banda, és el camí interior que empeny una persona a "morir abans de morir". És, també, el pont que uneix l'infern amb el paradís. Precisament aquesta polisèmia es pot aplicar en totes les arestes de la nova pel·lícula d'Oliver Laxe, que empeny els seus protagonistes -que, a excepció de Sergi López, debuten en la interpretació- a reconciliar-se amb la mort sobrevivint.
Convençut que som una societat radicalment tanatofòbica, la proposta del cineasta pretén acostar l'humà a la pèrdua. 'Sirât' és una exploració de l'autenticitat real, una invitació a entendre la mort com a "porta per viure amb més dignitat i intensitat". Segons el cineasta, el llargmetratge és també una excusa per parlar "de la vida i de com créixer personalment". "Hem de fer aquest camí, hem de preparar-nos per a morir, i els personatges de la pel·lícula es troben precisament en l'abisme de comprendre que són imperfectes, preguntar-se de què són capaços i fins a quin punt podran saltar", reflexionava el director la setmana passada en una entrevista amb l'ACN.
En l'àmbit professional, el també responsable d''O que arde' reconeixia que té tendència a la "bogeria" i evita anticipar les conseqüències de les seves decisions. "Quan rodo, em guio per la intuïció i assumeixo riscos sense dubtar-ho, fins i tot en pel·lícules tan arriscades com 'Sirât'", explicava. En aquest sentit, establia un paral·lelisme amb el protagonista de la cinta, interpretat per Sergi López, que transita per la història malgrat "l'abisme", un gest que acaba sent "de llibertat". "Suposo que prendre aquest risc és la raó per la qual torno a Canes, un festival que sento com casa meva", celebrava en declaracions a l'Agència. En la seva quarta visita al certamen, però, considera que hi arribava "amb més ofici" i "més ben acompanyat". "És una pel·lícula molt complexa, però soc més madur i sé què busco, vaig a l'essència del que vull amb precisió", afegia.
De manera similar s'expressava l'actor Sergi López, que defineix el film com a "radical en tots els sentits", posava en valor que la pel·lícula eviti caure en la "grandiloqüència" i mantingui el punt de vista durant tot el metratge. "Per a un director sovint és llaminer deixar-se portar per aspectes visualment potents i que funcionen a la pantalla gran: "Admiro que Oliver Laxe prengui una posició i no la deixi, mantenint l'interès en el relat".
Per a l'actor, l'horitzó que sosté 'Sirât' és la idea d'assumir que, tard o d'hora, la vida et colpejarà, però que la mort i el dolor formen part de l'existència. "Assumir-ho ens pot ajudar a avançar i a ser millors", opinava. L'intèrpret, que comparteix repartiment amb un grup d'actors no professionals, entén un rodatge com una "aventura col·lectiva on es fa tribu" i deia que cada vegada més l'inspira el fet de "no actuar ni demostrar res davant la càmera". "M'agrada estar en un grup on passi desapercebut, sense que es noti que soc actor. Marxo amb l'experiència d'afegir-me als no professionals", celebrava.
El techno com a atmosfera experimental
La pel·lícula avança al ritme de l'atmosfera experimental del músic Kangding Ray que, amb el techno com a bandera, dibuixa una banda sonora de paisatges foscos. Oliver Laxe, que també és músic, no entén el setè art sense el "batec" de les notes, que al llargmetratge havia de convertir-se en la invitació sensorial per "volar". "La música acompanya i articula la història, és una pel·lícula d'aventures, però sobretot és viatge interior, transcendental, on la banda sonora hi juga un paper determinant perquè l'espectador pugui cabussar-s'hi", apuntava en la mateixa entrevista.
'Sirât' és una producció de Movistar Plus+ en col·laboració amb la catalana Uri Films, Filmes Da Ermida, El Deseo i 4A4 Productions, i arribarà als cinemes el 6 de juny. El repartiment el completen el jove Bruno Núñez amb un grup d'actors amateurs, una aposta habitual del director. Un cop més, Oliver Laxe escriu el guió amb Santiago Fillol.
PUBLICITAT
PUBLICITAT