POESIA
02-06-2025 7:28
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El primer en castellà, Versos para América Latina (Ed. Carena, 2024), fruit de les seves llargues estades a l’Amèrica Llatina, font d’estudis i d’inspiració; i el segon en català, Rere els ulls hi tinc el cor, que comentaré tot seguit.
Es tracta d’un volum molt ben editat, que recull cinquanta-cinc poemes, numerats amb xifres romanes i tots titulats, sigui amb el primer vers (o les primeres paraules del primer vers) sigui amb un mot (o uns mots) que podríem anomenar de síntesi o resum. Estructurat en quatre parts, les dues darreres, més breus (“Altres estimes” i “De les xacres caduques i perennes”, amb quatre i set poemes respectivament), les podríem qualificar de poemes de circumstàncies, ja que ens hi parla de quatre gossos que li han alegrat la vida i, com apunta el títol de la darrera part, de les malalties i accidents que l’han turmentat i li han fet passar moltes hores als hospitals. Tanca aquesta part i el volum, però, el poema titulat “La vida” (p. 80), ple del vitalisme, de l’amor i de l’esperança que caracteritzen la vida i l’obra de l’autor. Malgrat ser poemes de circumstàncies tots són sonets, com també ho són els de la segona part, titulada “D’afectes i d’estimes (Segona Part)”, la més extensa, formada per vint-i-set poemes. Tots són sonets que conserven l’estructura i la rima dels clàssics, però que se n’allunyen pel que fa a la mètrica, ja que contenen versos molt variats (per exemple el poema XXVII, titulat “Enyor” el formen catorze versos que van de les cinc a les onze síl·labes, o el XLI, titulat “Els fills”, que en tenen entre vuit i dotze).
La primera part comparteix títol amb la segona, “D’afectes i d’estimes (Primera Part)”, i no ens fa estrany, perquè totes dues són una mostra dels seus amors, de les seves passions, de les seves estimes.
Als disset poemes de la primera part, hi predominen els amorosos, carregats de sensualitat, de carnalitat, de vida, tot i que també n’hi ha algun d’homenatge (a Mèxic o als poetes) i fins i tot un de denúncia (la pobresa endèmica de Guatemala).
La segona part també inclou majoritàriament cants d’amor, però en general són amors més abstractes, més allunyats del que entenem per passió amorosa: a països i ciutats, a familiars (els fills, l’avi...), a la poesia, als llibres, a la natura... En voldria destacar dos. El XVIII, que obre la segona part, i que inclou el títol del volum d’una manera sorprenent i d’allò més aconseguida, ja que es titula “Rere els ulls...”, les primeres paraules del primer vers, i es tanca amb “hi tinc el cor”, les darreres paraules del darrer vers. Poema que és una bona mostra del que ell mateix considera que és la seva poesia, com deixa ben clar a l’altre poema que en voldria destacar, el XLII, titulat “He perdut un poema” i en què afirma, en paraules gairebé salvatianes: “Del cor surten fets els [poemes] més sincers”.
Uns versos, sense cap mena de dubte, sorgits del cor, “molt personals, molt sentits, molt autèntics”, com diu Oriol Pi de Cabanyes al “Pròleg” (p. 11-14).
Títol: Rere els ulls hi tinc el cor
Autor: Joan Bosch i Planas
Editorial: Ediciones Carena
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Nombre de pàg.: 87
Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)
PUBLICITAT
PUBLICITAT