POLÍTICA
02-06-2025 10:08
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
El dia 28 de maig va ser un dimecres normal d’un mes normal, però un cop més les nostres reivindicacions històriques van arribar al Parlament de Catalunya perquè tots els centres de poder ens tenen oblidats. Sort que tenim aquest poder Km 0 que no té competències i que te’l trobes a tot arreu convocant reunions i rodes de premsa per no aportar res de nou al panorama, però mira van omplint diaris i actualitat per demostrar que tot segueix igual i no hi ha voluntat de canvis seriosos a banda d’una mica de xapa i pintura. Simples canvis de nom perquè sembli que el carrer ara és una avinguda i el racó s’ha tornat a una plaça sostenible.
Un cop més els alcaldes de les quatre capitals del Penedès van anar al Parlament de Catalunya a deixar constància de la nostra situació caòtica fruit d’una política de típic triler que explica només una part de la veritat. Evidentment per exemple al Vendrell tenim un padró de poc més de 40.000 habitants però segons el consum de l’aigua aquí hi viuen de manera estable més de 50.000 persones sense tenir en compte els caps de setmana i les temporades vocacionals on la cosa és multiplica per dos o per tres.
Però ningú parla que totes aquestes segons residències que tenim a casa nostra tot i que no hi figurin persones empadronades també paguen els seus impostos, en especial l’Ibi i les escombraries que són les que porten més diners a les arques locals. Potser algú també paga el gual per poder estacionar quan arribi a gaudir de la nostra pau i tranquil·litat. Totes aquestes segones residències són un negoci segur perquè paguen durant tot l’any i només ho fan servir una petita part del calendari. Quan la majoria d’aquestes persones venen a casa al cor de l’agost o a finals de setmana santa la cosa se satura. Recaptem per un any però no som capaços de reforçar els serveis quan toqui. Algunes competències que necessiten aquests veïns puntuals depenen d’altres administracions, però al final tots hi treuen el seu profit però després quan toca posar els recursos es desentenen del tema. Un altre tema és el postureig polític que es dedica a gastar un munt de diners en publicitat en campanyes vàries per demostrar que aquí estem al paradís. Hi ha moltes coses a la vida que es demostren en viu i en directe. No pots dir que tenim una ciutat neta quan el personal contractat i els serveis municipals és per tenir mig net una petita part del poble i la resta doncs un cop al mes i encara gràcies.
Una altra de les reivindicacions és el transport públic. La connexió entre el Vendrell i les platges, per exemple, entre setmana és nefast i quan arriba el cap de setmana és catastròfic perquè un diumenge hi ha molts pocs busos per anar del Vendrell als barris marítims com diuen alguns polítics. Doncs res, almenys en uns mesos posem un autobús llançadora entre el centre i les platges amb uns horaris clars i la gent ho te a la mà. Però clar no ho pengem tot del famós Pas Bus que està obsolet i molt curt per una vila com el Vendrell.
No anem reclamant diners a altres administracions quan després ens ho gastem en pagar sentencies judicials per sobre d’un milió d’euros quan ja porta quasi 10 anys en vies judicials. Quan es resolt en primera instància per aquesta mòdica quantitat no som capaços d’anar a un nivell superior a veure si tenim sort. Tant malament ho van fer els nostres predecessors que a la primera ja tirem la tovallola? No cal que parlem dels 6 milions que ara volen gastar en renaturalitzar un tros de la Riera de la Bisbal al seu pas pel Vendrell. Traient el ciment i posant un talús de terra als laterals. Realment algú vol aquesta obra? Serveix per alguna cosa? Ens faran pressupostos participatius per si volem posar un fanal o un paperera en una plaça? A veure si passarà com el temple del Tabaris amb un pressupost inicial que es va triplicar. Evidentment la cosa ha quedat bé, però ens ha costat un ronyó i un tros d’un altre i realment. Això és el que necessitem. No cal anar a fer el préssec al Parlament si al final tots son del mateix color que ens manen des de la implantació de la partidocràcia general. No cal fer tants numerets amb aquests publireportatges i quan es faci la festa de la rosa o el capoll s’aprofita per parlar una mica de tot amb els camarades del partit. En el fons tots són els mateixos que es reparteixen els papers de l’elenc de la política.
PUBLICITAT
PUBLICITAT