COVA DEL GEGANT
05-06-2025 15:40
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Un equip de recerca de la Universitat de Barcelona ha descobert restes d’aus pròpies de regions àrtiques al jaciment de la cova del Gegant, a Sitges. L’estudi, publicat recentment a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, confirma que espècies d’ocells nòrdiques com el sit blanc (Plectrophenax nivalis) o el duc blanc (Bubo scandiacus) van arribar fins al litoral mediterrani fa desenes de milers d’anys, fugint de condicions climàtiques extremes als seus hàbitats originals.
La troballa aporta noves proves sobre les grans migracions forçades que van tenir lloc durant períodes glacials, i reforça la importància científica del jaciment sitgetà com a testimoni clau del comportament de la fauna durant el Paleolític.
Un arxiu natural de la prehistòria
En total, els investigadors del Grup de Recerca del Quaternari del SERP han identificat més de 1.200 restes òssies corresponents a una quarantena d’espècies d’ocells. Tot i que la majoria pertanyen a espècies mediterrànies, com la perdiu roja (Alectoris rufa) o la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), també s’hi han localitzat restes d’espècies pròpies de latituds molt més altes.
El sit blanc ha estat identificat en nivells de fa 90.000 anys; el pinsà dels pins (Pinicola enucleator), el trencapinyes becgròs (Loxia pytyopsittacus) i el pinsà borroner eurasiàtic (Pyrrhula pyrrhula) corresponen a fa uns 45.000 anys, i el duc blanc a fa 39.600 anys.
Un paisatge radicalment diferent
«La cova del Gegant presenta una combinació d’espècies d’ocells sense paral·lel en l’actualitat. Moltes d’aquestes aus no estan adaptades al clima mediterrani modern, la qual cosa indica que la seva presència es devia a episodis de migració massiva provocats per un refredament climàtic molt acusat», expliquen Montserrat Sanz i Joan Daura, autors de l’estudi juntament amb Antonio Sánchez Marco, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
Les dades suggereixen que, durant els períodes més freds del Quaternari, la costa catalana es va convertir en una àrea de refugi climàtic per a espècies nòrdiques, moltes de les quals avui en dia habiten només a l’entorn de l’Àrtic.
Finançament i projecció internacional
L’estudi ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Es tracta d’un nou avenç en la recerca sobre la interacció entre fauna i clima al llarg de la prehistòria europea i situa de nou la cova del Gegant com un jaciment de referència internacional en l’estudi del Paleolític i el canvi climàtic.
PUBLICITAT
PUBLICITAT