LITERATURA
03-07-2025 11:01
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Aquesta novel·la és la segona protagonitzada per la inspectora Julia Arrondo i el seu equip de la policia Foral de Navarra després del Pacto de les colonias. Els personatges de l’anterior són aquí presents i formen un equip cohesionat i amb molta capacitat de treball per resoldre els casos que se’ls presenten. La novel·la té una acurada ambientació en un indret rural, en la localitat de Viana de poc més de quatre mil habitants, tots es coneixen per bé i per mal i en aquest espai del poble hi podem trobar els odis i les desavinences entre les famílies que venen de lluny i del passat, de forces generacions i poden passar de generació en generació. En aquesta narració veiem com la família de la víctima, una família benestant i amb gran influència en el poble, està enfrontada amb una família de tres dones que viuen amb consonància amb la seva religió Wicca i són considerades bruixes i com que en l’escenari del crim hi ha una escenificació que recorda ritus màgics les assenyala com a possibles autores del crim. Entre les dues famílies hi un odi ancestral, odi a l'origen del qual es perd en el temps i que la gent assumeix encara que no sàpiga el seu origen.
L’autora Laura Azcona és periodista i analista de negoci digital. Ha treballat a diversos mitjans de comunicació, productores i empreses. Actualment compagina la seva tasca professional amb la docència a la Universitat de Navarra, on exerceix com a professora associada. El pacto invisible és la seva segona novel·la després del Pacto de las colonias (Plaza & Janés, 2024).
La trama comença quan un jove de vint-i-un anys apareix mort en una llacuna a les afores de Viana. El mort és el fill de la família Bujanda, una de les famílies més influent del poble, una família amb diversos negocis de vins i altres matèries. La investigació recau en la inspectora Julia Arrondo i el seu equip que es farà fa càrrec del cas. El primer que sorprèn els investigadors és l’escenificació que acompanya al cadàver del jove ja que hi descobreixen que el cadàver presenta signes d'haver estat sotmès a un ritual de bruixeria. Això podria ser certament alguna mena de ritual que acabés en el sacrifici d’una persona o bé una escenificació per desviar l’atenció cap a unes persones concretes, en concret la família de les Cadarso, composta per tres dones de diferents generacions: una àvia, la seva filla i la néta que històricament i per raons que no són del domini públic, però que acabarem coneixent, estan enfrontades amb els Bujanda amb una llegenda de que són bruixes i alguns consideren que aquest enfrontament i la seva peculiar manera de viure les assenyalen com a possibles culpables de la mort del jove.
Tots els indicis apunten la família de les tres dones de diferents generacions. Són practicants de la Wicca, una mena de bruixeria i manera d’entendre el món. La investigació es viurà i es desenvoluparà entre els elements del folklore i un cert escepticisme sobre la culpabilitat de les dones. La inspectora, Julia Arrondo, haurà de separar realitat i superstició per aclarir quin paper compleixen aquestes dones a l'assassinat del noi i quins motius desconeguts hi ha darrer la mort.
Però ja se sap que la solució més fàcil no sempre és la bona solució i en el cas de la novel·la queda ben palesat. Arrondo va estirant fils que inicialment no es donaven com a possibles però la trama agafa un gir quan mor també una altre familiar i això fa que les línies d’investigació es faci en diversos fronts. Finalment el final és força inesperat i d’una alta complexitat i posa al descobert les misèries d’alguns dels protagonistes i també posa en evidència els fets i causes que van enfrontar a les dues famílies i les conseqüències del enfrontaments.
La narració esta conformada per una trama principal, la investigació de la mort del jove però també hi ha un seguit de diverses trames col·laterals que l'autora desenvolupa amb destresa i que va treballant de manera rigorosa a mesura que avança la narració. Així ens trobem amb la situació personal de la inspectora Arrondo que està immersa en un moment personal complicat sobretot amb la relació amb el seu company i amb la resolució del seu antic cas. Ara li busquen les pessigolles per algun fet que els d’afers interns no acaben de veure clar. També ens trobem amb els problemes que tenen els agents del seu equip, aquesta explicitació és una mostra de la humanitat dels personatges i això ens els fa sentir més propers.
També l'ambientació global, paisatges i persones està creada de manera magnífica, la tensió de la investigació, la complexitat de les possibles pistes i indicis, la descripció dels paisatges i llocs dels fets, la dificultat de la investigació en aquests pobles on tots es coneixen, on les rivalitats entre famílies hi són molt presents i també els secrets que marquen les relacions i les informacions que poden aportar a la investigació, marcades massa vegades per les simpaties a les famílies implicades en la trama policial.
El llibre ens presenta una intriga potent i en algun moment fins i tot sorprenent. Un ritme important en la successió del fets fa que es pugui llegir amb fruïció i sense aturar-se. Bona trama, molt ben elaborada sense deixar res a la improvisació, personatges molt ben descrits i definits i un treball d’investigació i documentació ampli que després es nota en la narració.
Un detall final, la picada d’ullet que fa l’autora a autors de novel·la negra que se'ls esmenta en un paràgraf de la novel·la, en una espècie d'homenatge a autors que situen les seves històries en el nord d'Espanya (Galícia, País Basc o la pròpia Navarresa) «Autors com Mikel Santiago, Noelia Lorenzo Pino, Ibón Martín o Susana Rodríguez Lezaún abarrotaven la caixa. Era clar que a Mario li encantava el gènere negre i policial».
Lectura interessant i lleugera.
El Pacto invisible
Laura Azcona
Editorial Plaza Janés
Barcelona, febrer 2025
PUBLICITAT
PUBLICITAT