HISTÒRIES RETRATADES
10-07-2025 13:07
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Una noia passejava amb el seu gos enorme pel carrer dels Caputxins. L’animal va pixar contra la paret. Va quedar descansat, buit. La jove, atrafegada, va llençar el líquid que duia a l’ampolleta. Tot i la bona intenció no va donar l’abast per diluir semblant pixarada. No em va fer massa gràcia travessar el carrer per sobre d’aquell doll de pixum. Sobretot pensant que aquelles rajoles blanques rellisquen de valent quan es mullen. Una caiguda en aquestes circumstàncies, a part de dolorosa, seria fastigosa i humiliant.
Una anècdota que planteja alguns greuges, però sobretot posa el punt de mira en l’augment dels animals de companyia. El cens de gossos a Vilanova i la Geltrú és de 8.318. Fa deu anys aquesta xifra era de 5.800. És obligatori censar els animals de companyia no només per les ordenances municipals, sinó també per la Llei 7/2023, de protecció dels drets i el benestar dels animals. Hi ha molts propietaris que no ho fan, per tant, la població animal a la ciutat pot ser molt superior. Entre animals no censats i propietaris insensats, el drama està servit. Però el més sorprenent és que el padró de persones de 0 a 12 anys a Vilanova i la Geltrú és de 7.400 persones. És a dir hi ha més gossos que nens a Vilanova i la Geltrú.
Aquest no és un fenomen exclusiu de la capital del Garraf, òbviament. A Catalunya i a gran part del món occidental, la presència d’animals de companyia ha crescut notablement en les últimes dècades, i hi ha diverses causes estructurals i culturals que ho expliquen. El fenomen respon a canvis profunds en la societat: famílies més petites, individualització, necessitat emocional i un mercat que capitalitza aquests desitjos. Les mascotes ara ocupen un rol que abans abastia la comunitat extensa amb la xarxa de veïns, amics o familiars. Ara es manifesta una economia més afectiva, és a dir, el consum també és emocional.
En societats amb menys fills, com la nostra, les mascotes ocupen un espai emocional semblant al dels fills, com a fonts d’afecte i cura, generant un efecte substitut. L’augment dels animals de companyia va acompanyat de l’auge de les llars unipersonals, especialment entre joves i gent gran, fa que els animals siguin companyia contra l’aïllament. Estudis assenyalen que el 60% dels propietaris de gossos i gats als països desenvolupats els consideren família, tal com apunta la Fundació Affinity.
"És més fàcil fer-se càrrec d'un gos que no pas d'un fill", ens explica una jove de 29 anys a peu de la zona de lleure per a gossos del Parc de Baixamar. "I molt més barat", recalca amb un somriure. Aquesta noia, que comparteix un gos amb la parella, reconeix que li agradaria ser mare, però creu que no pot fer front al que suposaria: "Entre les despeses que comporta i la conciliació laboral, és missió impossible". Les noves generacions prioritzen més el benestar emocional i la sostenibilitat, i veuen les mascotes com una forma de responsabilitat afectiva menys complexa que la paternitat.
Com a resultat, les mascotes han passat a ocupar un lloc central a la vida de molts, oferint companyia i amor incondicional sense les responsabilitats que comporta criar un nen. A més, la diversitat de models familiars ha contribuït a aquesta situació, facilitant que moltes trobin a les mascotes una forma de crear una llar i experimentar un succedani de la paternitat d'una manera diferent. La percepció de les mascotes ha canviat radicalment. Abans se les considerava funcionals. Per exemple, els gossos protegien la casa i els gats evitaven que entressin ratolins, però avui dia són vistos com a membres de la família.
Hi ha una mena d'humanització de les mascotes i cada vegada tendim més a tractar les mascotes com si fossin persones, ho apunten els sociòlegs. Ja no són animals de treball o guarda. Ara són membres de la família amb dret a accessoris, menjar de primera qualitat i fins i tot psicòlegs. Això s’ha normalitzat mitjançant xarxes socials i publicitat.
Tot plegat es tradueix en un augment en la despesa destinada a la cura, però també als productes paral·lels. "Sempre que me'n vaig de vacances deixo el gos al mateix hotel", explica un altre usuari de la zona de lleure. Per ell, la part més difícil és quan vol marxar de viatge i ha de buscar on deixar la seva mascota. "Almenys hi ha hotels que se'n fan càrrec a preus molt assequibles i això no ho pots fer amb un fill", apunta. El propietari diu que l’animal “es queda tranquil i s'ho passa bé”. Assegura que fins i tot tenen una piscina: "Està millor que a casa", diu entre rialles.
Un de cada dotze testaments a Catalunya ja inclou les mascotes. I va en augment cada any, segons assenyala el Col·legi de Notaris de Catalunya. Un animal no pot heretar, però sí rebre la garantia al llegat que no acabarà al carrer. Una altra de les conseqüències d’aquesta hiperinflació d’animals de companyia és la proliferació de les pòlisses d’assegurances per a animals. Aquestes pòlisses cobreixen la responsabilitat civil pels danys a tercers, les despeses de veterinari per accident o malaltia, així com el servei de retirada al cos arran de la mort de l’animal. El cost anual pot ser de 239 euros, segons s’apunta des de Mapfre.
Laia Bertran, és gerent d’AniCura Mima’ns, un hospital veterinari de referència a la comarca. La veterinària corrobora l’augment de població animal, “sempre hem tingut molta feina, sobretot en Setmana Santa i estiu, però aquest any és una bogeria. En ser hospital de referència ens arriben casos de molts establiments i tots estan igual”. El 70% de les atencions és per gossos i la resta per a gats.
No la sorprèn que la gent jove es plantegi no tenir fills, “de fet la meva filla petita diu que no en vol tenir. Però cal tenir en compte que els animals també suposen obligacions. La veritat és que no veiem casos d’animals molt descuidats. La gent està predisposada a fer el que calgui, tot i que sorprèn el cost mèdic”, comenta Laia Bertran. Els propietaris afronten grans quantitats de diners per operar els animals, abans de sacrificar-los, que té un cost molt menor.
Tothom que tingui animals de companyia té l’obligatorietat de censar els animals i posar-los un xip, altrament és susceptible de rebre sanció. En especial els gossos potencialment perillosos, que a més calen unes autoritzacions administratives i unes assegurances. L'atracció cap a aquests gossos depèn de factors com la percepció de seguretat, la cultura o l'experiència individual.
En aquest sentit, Laia Bertran, considera que aquests gossos “si estan ben educats són fantàstics, donen menys problemes que d’altres races. Ara bé, si els entrenes per desenvolupar tota la seva agressivitat poden ser un problema. Educar un gos requereix hores. Quan són petits fan molta gràcia, però després per treure’ls a passejar un gos d’aquests cal molta força”, diu la gerent de Mima’ns.
“Aquesta és una moda que ha anat en augment, aquests gossos són els que poden rebre les sancions més altes, per encadenar diferents vulneracions de les ordenances, com portar-los deslligats, no tenir-los censats o no disposar d’assegurances”, indica Gerard Llobet, regidor de Benestar Animal de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Tot just aquesta setmana la Junta de Govern signava dos expedients de 10.000 euros cadascun per haver abandonat dos gossos. Des de principi d’any s’han obert 77 expedients relacionats amb la tinença d’animals, que suposen 144.000 euros en sancions.
D’altra banda, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú té controlades 57 colònies de gats, que suposen uns 500 gats al carrer, que el consistori ha de castrar, identificar-los i posar-los xip i vacunats. Els gats presenten una derivada especial de salut pública pel risc de contagi de diferents malalties. L’Ajuntament vilanoví paga un contracte especial per la gestió de colònies de gats, però ho fa de la mà de diferents entitats de la ciutat. “En aquest mandat hem tingut diferents trobades amb gent que alimenta els gats, perquè col·laborin de manera voluntària, però controlada sota una autorització en uns espais determinats”, explica el regidor.
Aquí es planteja un altre gran problema. Des dels Amics i Protectors dels Gats, una entitat de Vilanova i la Geltrú, s’alerta que fa anys que està prohibit criar els animals a casa i vendre'ls o regalar-los. Però es continua fent i així mai s'acaba la tasca de les protectores, ja que en menys d'un any els animals han sigut abandonats, o els han fet parir i quan no poden col·locar les cries, van al carrer o a protectores amb espai físic. Un 80% dels gats de les colònies són gats abandonats.
“És per això que nosaltres filem molt prim a l'hora d'entrevistar als possibles adoptants. Per assegurar-se que compleixen el perfil idoni per adoptar, i això vol dir que són responsables, que tenen un compromís cap al gat”, diu una portaveu de l’entitat. “Quan s'adopta un gat de les nostres colònies, gairebé sempre passa primer per una casa d'acollida. Així li fem les analítiques i proves adients, i s'entrega amb xip, castrat, testat i vacunat”, diu la mateixa membre de l’associació que té cura de les colònies de gats.
“La majoria de gent que dona menjar als gats de les colònies, sense autorització, és gent que un dia casualment passa per davant la colònia, li fan gràcia els gats i hi posa menjar. O gent que venen de vacances veuen gatets i hi deixen aliments. En principi no hauria de ser res negatiu fer això. El problema és que segurament aquests gats ja són cuidats per un voluntariat”. Llavors segons la portaveu es genera un desequilibri, pel descontrol, “perquè potser arriba el moment que els gats s’han de medicar i si algú els ha donat menjar abans, potser ja no sortiran. Per això nosaltres demanem que la gent no doni menjar als gats de les nostres colònies. Sempre poden formar part del voluntariat”, diu la portaveu.
L’Ajuntament, evidentment, és el responsable de tenir cura de l’espai públic. Aquí és on apareixen els greuges entre la població que té gossos i els que no. Durant molts anys, i potser continua sent així, hi ha hagut molta preocupació per les deposicions de gossos. Segons sembla, hi ha hagut un augment de conscienciació per part dels propietaris que la gran majoria recullen excrements i dilueixen els orins dels seus animals. Però no tothom és així. D’altra banda, aquest augment de la població animal suposa un augment de la despesa pública, evidentment.
Per censar un animal es paga una taxa de cinc euros, excepte els animals potencialment perillosos que paguen més, al voltant de 50 euros. Però, en canvi, la despesa de manteniment dels carrers i de gestió administrativa va en augment. “Ara mateix no hi ha cap ajuntament català que estigui estudiant aplicar taxes més altes per tenir animals, tot i que la Llei actual habilita a fer-ho”, apunta el regidor.
Augmentar els tributs als propietaris de gossos censats podria ser una part d’un enfocament integral per afrontar les despeses de gestió dels excrements de gossos, però no hauria d’actuar com una solució única. Complementar aquesta mesura amb educació, incentius i el foment de la responsabilitat ciutadana seria clau per garantir el seu èxit i acceptació entre la comunitat.
“Els propietaris en la seva gran majoria són cívics, però paguem les conseqüències dels que no ho són. És difícil d’enxampar-los, només s’aconsegueix amb agents de paisà. Cal pensar que substituïm centenars de fanals i semàfors que s’han corroït per l’orina de gossos. És important que la gent ens ajudi a diluir l’orina amb aigua, només amb aigua. No només per evitar aquesta despesa, sinó també la mala olor al carrer, tenint en compte el gran volum de gossos que ja tenim. No podem prohibir tenir animals, ho hem de gestionar. Per sort la Llei ens ajuda i podem sancionar fins i tot el propietari d’un que gos borda i udola perquè està sol”, comenta Llobet.
Malgrat la Llei, els Ajuntaments cada cop tenen més difícil gestionar aquest fenomen de l’augment d’animals de companyia. “La normativa no va acompanyada de recursos econòmics i ho hem de fer amb molt més personal i partides pressupostàries específiques. Perquè augmenta tot: el cens d’animals i les queixes de veïns per sorolls, olors i deposicions de gossos al carrer. És un fenomen que pateixen tots els municipis, però hi ha recursos a escala nacional per afrontar-lo. Un augment de taxes hauria de ser d’àmbit autonòmic o estatal”, raona el regidor.
També cal comptar, a més, els espais de lleure per a gossos que habilita l’Ajuntament i també s’han de mantenir. Actualment, són tres: a la plaça de l’Estació, al parc de la Quadra d’Enveja i al parc Baixamar. Per l’augment d’usuaris hi haurà un reforç de manteniment d’aquests espais. “Voldríem tenir més espais, però ara mateix no sabem on habilitar-los. Hem obert un espai a la platja del Far per a gossos, perquè hi puguin anar a l’estiu. De mica en mica hi anem posant més serveis. El Primer Món benestant genera aquests fenòmens”, diu resignat el regidor.
Tothom s’ha vist afectat en algun moment per haver trepitjat un excrement de gos. La gràcia que fa. Davant d’això a la població afectada per la no recollida d’orins i excrements de gossos només els queda denunciar, pressionar, educar i col·laborar per abolir les actituds incíviques dels propietaris. Potser emprenent una campanya de sensibilització col·lectiva a través de les entitats, “perquè és evident que si hi ha presència cívica activa, molts canvien el comportament”, conclou Gerard Llobet.
Cal afegir una altra despesa pública. La Mancomunitat Penedès-Garraf gestiona els animals abandonats de 37 municipis. Esterilitzen les colònies de gats, però la gestió de les colònies ho fan els ajuntaments. El Centre d’Acollida d’Animals Domèstics té una capacitat per a 200 gossos i 50 gats, i està al màxim. Amb un pressupost de dos milions d’euros, el centre ubicat a Vilafranca del Penedès atén una mitjana de 1.700 gossos i gats cada any, que arriben com animals perduts, abandonats o provinents de casos socials. Però també en surten molts per recuperació o per adopció.
“Els tres mesos d’estiu entra el 40% del gruix d’animals. El 70% dels gossos són potencialment perillosos. Molts provenen de la cria il·legal, la majoria venen amb un any i escaig de vida. Atrauen molt quan són petits, però quan creixen tenen una força que s’ha de saber gestionar. Per l’adopció d’aquests animals hi ha uns requisits molt rigorosos. Per això són els que queden més temps al centre”, comenta Anna Martínez, veterinària-directora del centre. Al setembre es posarà en marxa un paquet d’inversions, de més d’un milió d’euros, per renovar les instal·lacions actuals i augmentar la seva capacitat d’acollida.
“Tenim la sensació que des de la pandèmia hi ha hagut més compra i adopcions d’animals. La gent busca animals petits. La web té catalogats tots els animals. L’adopció de gossos potencialment perillosos ha baixat a la meitat de preu i d’animals amb malalties cròniques. També hem implantat una esterilització social de gats, per a gent amb pocs recursos econòmics. Està prohibit alimentar els gats de manera descontrolada, cal un pla de gestió de les colònies de gats que no són sociables amb les persones”, explica la directora.
El centre d’acollida ha realitzat una campanya d’adopció per primera vegada en el que s’han adoptat vuit animals. També fan jornades d’adopció als municipis. “La gent busca un gos petit que no creixi. Els gats s’adopten molt bé, el més antic és del 2023, en canvi, el gos que porta més temps al centre és del 2016. Disposem del servei d’etologia que treuen els gossos a passejar cada dia i també un cos de voluntaris. Ens trobem el problema que molts usuaris volen adoptar un gos o un gat, però ja tenen animals i s’han de portar bé, a vegades fracassa. Els animals no et jutgen”, afirma Anna Martínez.
Evidentment, tot aquest augment d’animals de companyia va acompanyat d’una nova indústria en expansió. En el negoci de les mascotes a part de veterinaris, assegurances, hotels o guarderies també hi ha el menjar ecològic i tots els productes associats. A l’Estat espanyol el sector factura més de 1.500 milions d’euros anuals, segons Cetelem. Actualment, s’està apostant per la nutrició avançada, i molt sofisticada, amb aliments funcionals, insectes, proteïnes de conill, suplements probiòtics.
Quant a tecnologia i salut tenen èxit els collars intel·ligents, monitors KPI, caixes de sorra automàtiques i dispensadors de menjar interactius. I com no, el benestar i estètica, camp en què s’ofereixen accessoris curosos, jocs interactius que fomenten l’estímul mental dels gossos o la celebració de moments especials. Cal pensar que la sofisticació arriba fins i tot en llits ortopèdics que alleugen el dolor articular dels animals amb artritis.
Des de la botiga Kiwoko afirmen que han notat un augment notable de vendes en aquest darrer any sobretot. Aquesta marca aposta per productes propis, a les botigues presencials, però també cada cop més per vendes en línia, “a la web tenim molts més productes que aquí la botiga. Estem notant que venem més pinso natural, sense cereals, molt més altres anys. Sense cap mena de dubte es nota que cada cop hi ha més famílies amb animals”, comenta una dependenta de la botiga de Vilanoveta.
Com s’ha vist aquest augment d’animals de companyia té un impacte social molt important. Aquesta mena de fenòmens afecten l’espai públic. Alguns aspectes tenen difícil solució com la gestió d’actituds incíviques de propietaris que no recullen excrements i no dilueixen orins. Mentrestant, la pudor als carrers va en augment. Igual que els sorolls d’animals que borden i udolen quan es queden sols. La tecnologia està fent passos endavant per crear mascotes artificials que simulen interacció emocional i evidentment redueixen responsabilitats.
Aquests artefactes poden acompanyar en un moment solitari, però no poden estimar com un animal viu. La relació amb un animal és única perquè és biològica, emocional i imprevisible. Un robot pot ser útil, tendre, fins i tot entretingut, però encara estem lluny que et canviï la vida com és capaç de fer un gos que llepa quan algú està trist. En qualsevol cas, tots i totes hem de treballar la salut emocional, mirant de socialitzar entre semblants més i millor. Però si us plau, recolliu les tifes i pixums.
PUBLICITAT
PUBLICITAT