PUBLICITAT
LA RESSACA DE LA DANA
20-07-2025 10:06
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
La riuada provocada per la DANA del 12 de juliol ha deixat una empremta contundent al riu Foix i els seus entorns. Així ho ha denunciat ARBA Litoral, entitat que custodia 39 hectàrees de domini públic hidràulic del riu en conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua. El president de l’entitat, Oriol Millán Blanch, ha compartit imatges i una primera valoració sobre els greus impactes ambientals i geomorfològics que ha causat aquest fenomen natural extrem, amb cabals que han arribat als 200 metres cúbics per segon (200.000 litres per segon).
Segons ARBA Litoral, les estructures rígides —ponts, talussos, espigons, clavegueres o edificis— han patit danys greus per erosió o han quedat colgades de sediments. En canvi, la vegetació silvestre ha resistit millor gràcies a les seves adaptacions. Destaquen especialment els freixes (Fraxinus angustifolia), capaços de doblegar-se amb l’aigua i recuperar-se després. Aquesta espècie ha contribuït a reduir l’escorrentia, minimitzant així els danys a infraestructures i persones.
D’altra banda, espècies menys adaptades com el pi blanc o la morera han estat arrasades per la força de l’aigua. Les reforestacions d’ARBA han sobreviscut majoritàriament, en trobar-se fora del canal principal del riu, i fins i tot algunes han rebut un enriquiment natural de nutrients amb el fang i la fullaraca arrossegats.
Pel que fa a la fauna, els danys són notables. La colònia d’abellerols de Les Trones ha perdut la majoria de nius, en desplomar-se el talús on nidificaven. També han desaparegut nius d’altres espècies com el mussol, el pardal i l’oreneta de ribera. La fauna aquàtica no ha quedat al marge: s’han trobat cadàvers de peixos exòtics com el silur, la carpa o el carpí des de la presa de Castellet fins a la desembocadura, i moltes gambúsies han quedat atrapades en bassals on no podran sobreviure.
Tot i això, alguns carnívors i omnívors com la guineu, el senglar o la garsa aprofitaran els peixos morts com a recurs alimentari, i el fang humit acumulat també servirà per a la nidificació o la higiene d’alguns animals. Aquest fang, de fet, és molt fèrtil i pot beneficiar l’agricultura i la pesca marina, però esdevé un problema de salut pública en entorns urbans, on cal retirar-lo per evitar epidèmies i recuperar infraestructures.
La riuada ha transformat completament la geografia del riu: eixamplant meandres, excavant nous canals i dipositant sediments fins i tot fora del seu curs habitual. S’han mobilitzat grans volums de material, des de còdols a la capçalera fins a fang al litoral.
Millán conclou amb una reflexió clara: “Els rius són paisatges dinàmics. Ens convé deixar-los més espai per evitar danys humans i materials. Aquesta riuada és una lliçó clara sobre la necessitat de repensar com convivim amb els ecosistemes fluvials.”
ARBA Litoral continuarà monitorant els efectes d’aquest episodi excepcional sobre el Foix i les seves ribes en els pròxims dies.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT