PUBLICITAT
CANVI DEMOGRÀFIC
21-07-2025 17:48
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Catalunya té actualment menys d’un 15% de població menor de 16 anys, la xifra més baixa des de principis de segle. La davallada sostinguda de la natalitat i l’envelliment de la generació del ‘baby-boom’ han transformat la piràmide demogràfica catalana, i ara mateix els majors de 65 són, per primera vegada, el 20% de la població. La investigadora del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) Mariona Lozano alerta que la natalitat “seguirà sent baixa” per la incertesa laboral, la inestabilitat de les parelles i la “falta de suport públic” a la conciliació. Però és optimista amb relació als efectes de l’envelliment poblacional en la sostenibilitat del sistema públic de benestar, i argumenta que el mercat laboral ha d’ajudar a “contrarestar-ho”.
Amb un dels Índexs conjunturals de fecunditat (ICF) “més baixos del món” des de fa dècades i amb l’arribada a edats avançades de la gran generació del ‘baby-boom’, el pes de les capes de població jove a Catalunya ha tornat a decaure. Els últims tres anys, després d’una dècada d’estabilitat, s’ha situat de nou per sota del 15% dels habitants.
Els menors de 16, que són 1,18 milions de persones amb dades del 2024, són exactament el 14,9% de la població segons les darreres dades disponibles de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). I aquest és el percentatge més baix des del tombant de segle, concretament de l’any 2001, quan es va tocar fons -amb un 13,8% de població infantil- com a resultat de la davallada de la natalitat durant l’últim quart de segle XX. El boom migratori de la primera dècada del nou segle va tornar a empènyer la xifra al voltant del 16%, l’any 2021, però des d’aleshores està davallant de nou.
A l’espera de les darreres dades de naixements que publica aquest divendres l’Idescat, en l’última dècada la natalitat ha davallat un 24,3% a Catalunya. Traduït en nombre de naixements, significa que de 70.000 naixements anuals es va passar a poc més de 54.000. Les comarques que més han acusat la caiguda dels naixements, amb baixades superiors al 30%, són l’Alta Ribagorça (-41%), l’Aran (-36%), el Pla de l’Estany (-33%), la Segarra (32,7%), el Bages (-32%) i el Vallès Oriental (-31%). De fet, només hi ha una sola comarca on el 2023 van néixer més nadons que el 2013,:les Garrigues, amb un estret 3% més.
La natalitat es mantindrà “baixa”
Amb relació a la natalitat, la investigadora del CED Lozano avisa que “continuarà sent baixa” i n’apunta les raons. La demògrafa assenyala una doble raó: d’una banda, diu que en xifres absolutes no es pot remuntar gaire degut a la mateixa estructura demogràfica actual “en què les generacions en edat reproductiva són molt buides” (precisament, per una taxa de fecunditat històricament baixa). En segon lloc, ara en termes d’índex de fecunditat, Lozano apunta a factors “estructurals” que n’impedeixen l’augment: “La falta de certesa laboral, la incertesa econòmica, augment de la inestabilitat de les parelles i la falta de suport públic a la conciliació”.
Factors que dificulten i endarrereixen l’accés a la maternitat (l’edat mitjana al naixement del primer fill s’apropa als 33 anys) entre les dones catalanes, més que la falta de voluntat, subratlla la investigadora. De fet, Lozano indica que el problema aquí és l’anomenada “bretxa de fecunditat”, és a dir, la diferència entre els fills "desitjats" i els que acaben tenint les dones. “A Espanya la fecunditat desitjada està situada al voltant dels dos fills, igual que a la resta de països del seu entorn, però, en canvi, la fecunditat observada és d’1,1 per dona; per tant, tenim la bretxa més gran de tota Europa, fruit d’aquest dèficit de benestar individual i social”, lamenta.
En tot cas, Lozano destaca que, tot i la baixada de la natalitat, la societat catalana i l’espanyola “no decreix” sinó al contrari, “gràcies als fluxos migratoris” que han arribat. En aquest aspecte, considera que el gran “repte” de futur és com es “gestiona la cohesió” d’una societat molt més diversa, i no tant la baixa natalitat.
L’altra cara de la moneda: un 20% de majors de 65 anys
La baixa natalitat, sumada a l’allargament de l’esperança de vida i a l’arribada a la tercera edat de generacions més plenes (com la del ‘baby-boom’), han fet que l’altre extrem de la piràmide demogràfica, el de les persones majors de 65 anys, s’hagi anat eixamplant.
De fet, el pes d’aquest col·lectiu gairebé s’ha duplicat respecte als anys 80 del segle passat, passant d’un 10% a gairebé un 20% de la població el 2024, que és el percentatge més elevat -almenys- des del 1975. Fins poc abans del canvi de segle, a Catalunya havia hagut sempre més menors de 16 anys que persones majors de 65. Aquesta relació es va invertir per primer cop l’any 1996 (14,7% de joves, 16% de persones grans) i ja no ha tornat a canviar. Al contrari, el pes dels segons ha seguit a l’alça.
Millorar el mercat laboral per “contrarestar” l’envelliment
Sobre l’envelliment de la població, la investigadora del CED Mariona Lozano, considera que el problema no és d’estructura demogràfica sinó d’un mercat laboral “completament dualitzat i que precaritza les generacions més joves”. Per “contrarestar” els efectes negatius de l’envelliment poblacional en la sostenibilitat del sistema, afegeix, el que cal és “tenir un mercat fort, que proporcioni posicions fortes a les generacions joves i que això es tradueixi en contribucions també fortes al sistema”.
És cert que “la sostenibilitat d'aquest sistema de repartició entre generacions es posa en dubte quan tenim una piràmide -demogràfica- invertida, però, així i tot, no crec que el sistema de benestar hagi de desaparèixer”, conclou optimista.
Dos de cada tres municipis perden població jove
En l'àmbit municipal, el percentatge de menors de 16 anys ha caigut en el 74,4% dels municipis catalans des del 2021, és a dir, en 705 localitats. Entre aquests hi ha els 64 municipis més poblats del país (a Barcelona, per exemple, cau 0,7 punts el percentatge de jovent).
Entre aquests grans municipis, Barcelona és el que menys població d’aquest grup d’edat te, amb tan sols un 12,3%. Cerdanyola del Vallès, Sitges, Blanes, Pineda de Mar, Vilanova i la Geltrú i l’Hospitalet de Llobregat són els següents de la llista en baix % de menors de 16 anys. A l’altre extrem, destaca Salt com un dels municipis grans (i en general de Catalunya) amb més població infantil: un 20% -probablement degut al també alt percentatge de població migrant-. Però també té un pes elevat a un municipi diferent des del punt de vista sociodemogràfic com és Sant Cugat del Vallès, amb un 18,7% de persones d’aquest grup d’edat. I també destaquen Figueres (17,8%) i Vic (17,3%). Això sí, tots ells n’han perdut entre 2021 i 2024.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT