PUBLICITAT
AIGUATS
28-07-2025 9:43
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
La darrera DANA que va afectar les comarques del Garraf i el Penedès va deixar una empremta dolorosa: barris evacuats en qüestió de minuts i una població que es va veure sorpresa per la força sobtada d'un riu Foix que, en teoria, havia de ser contingut. Però si alguna cosa ha quedat en evidència en aquest episodi és que la gestió del pantà del Foix per part de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no va estar a l'alçada del que exigeix un context climàtic cada cop més imprevisible.
Les primeres informacions van ser colpidores. El desbordament del riu va agafar desprevinguts veïns que, tot i rebre l’alerta al mòbil, van veure com en menys de cinc minuts les seves cases quedaven inundades per l'aigua. En aquest context, afirmar que "la presa va evitar una crescuda encara més greu" resulta tan cert com insuficient. El risc zero no existeix, però això no eximeix d’una gestió anticipada i prudent, especialment quan les previsions meteorològiques ja advertien d'un episodi excepcional. En aquest sentit, el fet que no es dugués a terme un desembassament preventiu abans del primer temporal, tal com sí que s’ha fet després, planteja una pregunta incòmoda: per què no es va actuar abans?
Les demandes de transparència i responsabilitats no s'han fet esperar. Grups polítics com els Comuns han exigit al Govern que aclareixi l’estat de conservació del pantà, mentre veus del territori reclamen mesures estructurals com l’augment del cabal ecològic o la millora de les infraestructures de desguàs. També les comunitats de regants, actors clau en l’equilibri de la zona, avisen que cal trobar solucions que combinin seguretat, sostenibilitat i viabilitat agrícola.
I és que la segona part d’aquesta història ofereix un contrast revelador. Davant d’un nou episodi de pluges, l’ACA va decidir —aquest cop sí— desembassar de forma preventiva el pantà. El resultat? Una riuada menys agressiva, controlada i sense afectacions greus. L’alcalde de Castellet ho va sintetitzar amb claredat: aquest cop es va evitar el pitjor.
Aquest abans i després evidencia que hi havia marge de millora, i que la inacció inicial no pot ser relativitzada sota l'argument de la imprevisibilitat. La responsabilitat de les institucions no és només respondre als desastres, sinó anticipar-se'n. Ara que el debat s'ha posat sobre la taula, seria una greu negligència institucional deixar-lo caure en l'oblit. El Foix ens ha donat una lliçó amarga: no la deixem evaporar amb el sol de l'endemà.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT