PUBLICITAT
HISTÒRIES RETRATADES
06-11-2025 19:40
El 29 d’octubre de 2024 és la data que marca un abans i després en la gestió de les mesures de prevenció i emergència en els aiguats. Aquell dia van morir 232 persones a València. Els desperfectes estan valorats en 4.044 milions d’euros. Va ser una situació excepcional, mai vista en més d’un miler d’anys, tot i que la zona ha patit altres riuades, agreujades per les urbanitzacions. La combinació d'un mar més càlid, una atmosfera amb més energia i humitat, i patrons atmosfèrics alterats fa que aquest tipus d'episodis siguin, lamentablement, la nova normalitat.
Per part de les administracions gairebé s’ha convertit en una obsessió poder avisar a temps a la ciutadania i establir plans d’emergència per evitar aquestes morts. Però el passat 12 de juliol els més de 200 m³/segon d'aigua que van caure a l’Alt Penedès i Garraf van provocar que el pantà de Foix se sobreeixís. El tram final del riu es va desbordar en alguns punts a Cubelles, per la intensa pluja a la capçalera. L’episodi va inundar baixos i soterranis, va destrossar una passarel·la del riu, però per sobre de tot, va posar el focus en què el Foix aigües avall del pantà sigui més resilient.
L’Embassament del Foix és de titularitat del govern de Catalunya. Per tant, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és l’ens que gestiona aquesta infraestructura de la conca interna del país. Està situat al terme municipal de Castellet i la Gornal. Es va inaugurar el 1928. Actualment té una capacitat de 3,37 hm³. Els seus usos són la regulació d’avingudes i el reg. Actualment està a un 83% de la seva capacitat, però en els moments de la sequera extrema que vam patir estava a un 52% de la seva capacitat.
El 12 de juliol el cabal va arribar al 100% i l’aigua es va sobreeixir sense control per un canal lateral que deriva l’aigua fins al riu, el que va provocar les inundacions riu avall. El pantà no hauria d’assolir el límit màxim de la seva capacitat, però els sistemes de desguàs operatius són molt limitats. L'ACA vol evitar que el pantà de Foix es desbordi de nou, i per això ha pres una mesura immediata: mantenir l'embassament al 80% de la seva capacitat. “El pantà de Foix té uns desguassos de fons impracticables, els volem rehabilitar. Iniciem gestions per redactar el projecte d'aquesta obra, de gran envergadura i molt necessària per donar més seguretat davant episodis com el del juliol”, explica el director de l’organisme, Josep Lluís Armenter.
A finals d’estiu, quan la calor encara tremolava damunt de l’aigua quieta del pantà de Foix, l’Agència Catalana de l’Aigua prenia una decisió que pot canviar el pols del riu. Substituir les comportes de desguàs de fons, una actuació aparentment tècnica, gairebé invisible, permetrà multiplicar per deu el flux de sortida. A principis de setembre, l’ACA es va comprometre amb els alcaldes i alcaldesses de Cubelles, Cunit i Castellet i la Gornal a impulsar aquest canvi. El primer pas, discret però imprescindible, serà licitar el contracte per redactar el projecte.
Mentrestant, els tècnics de l’agència continuen examinant amb lupa el tram final del Foix, especialment a l'altura de Cubelles, on el riu serpenteja cap al mar entre horts, vinyes, urbanitzacions i velles cicatrius d’avingudes passades. Fonts de l’ACA expliquen que s’estudien diverses actuacions per reduir el risc d’inundació, entre les quals destaca la creació de motes als marges que serveixin de barrera quan el cabal creixi sobtadament. L’any 2021 ja es va elaborar un estudi d’alternatives, i ara l’objectiu és acordar quines són les més adequades amb el territori.
Des d’aquest estiu, a més, l’embassament manté una nova pauta: no superar el 80% de la capacitat. És una franja de seguretat pensada per rebre l’aigua que arriba de la capçalera quan el cel s’obre de cop. A l’agost, un episodi de pluges intenses va posar a prova aquesta estratègia: el cabal màxim va arribar als 30 metres cúbics per segon. Amb el marge de resguard i augmentant el cabal evacuat entre 2 i 3 metres cúbics per segon, el sistema va resistir sense que el nivell de l’embassament toqués sostre.
Tot i això, a principis d’octubre, la tranquil·litat relativa es va trencar per uns instants. Un simulacre de sirenes, previst per provar el Pla d’emergència de la presa, va desfermar certa inquietud entre alguns veïns. L’assaig va activar cinc dispositius d’avís sonor i va servir per posar a prova la coordinació entre Protecció Civil de la Generalitat i els municipis potencialment afectats. L’objectiu és clar: protegir la població davant un escenari extrem, com podria ser un trencament de la presa, i reduir-ne al màxim l’impacte. Un simulacre d’alarma que crea alarma, valgui la redundància.
Aquesta prova s’emmarca en un fet remarcable: el pantà de Foix no disposava fins ara d’un pla d’emergència. El document s’ha aprovat recentment i la seva implantació culminarà en les pròximes setmanes. És un pas essencial per reforçar la gestió diària i la vigilància d’una infraestructura que, tot i la seva discreció, juga un paper clau en l’equilibri hidrològic de la zona. El de Foix serà el segon pla d’aquest tipus en les conques internes, després del de Sau. La seva aplicació encara s’està desplegant a Castellet i la Gornal, Cubelles, Cunit i Vilanova i la Geltrú, dibuixant una nova capa de protecció al voltant del riu que, sovint silenciós, recorda la força que pot despertar quan plou massa i massa de pressa.
Álvaro González Amorrich, cap del Servei d’Implantació de la Direcció General de Protecció Civil, va explicar en una trobada a principis d’octubre a la ciutadania de Cubelles com s’integra aquest pla en el sistema d’emergències del país i del municipi. En aquest sentit, prenen cos l’avís i l’evacuació ordenada de la població que es trobi dins la zona d’inundació en cas d’un hipotètic trencament de la presa. També va explicar les mesures d’autoprotecció a aplicar en cas de trencament o mal funcionament de la presa. La mesura principal és evacuar la zona desplaçant-se a cotes altes per evitar el risc que l’avinguda d’aigua pugui afectar a la ciutadania. Totes les mesures es poden consultar en aquest document.
La intenció de l’ACA d’incrementar el cabal ecològic del riu, que actualment se situa entorn dels 35 litres per segon. Tot plegat fa recordar la reivindicació històrica l’Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA), “cal reparar el dany causat per aquesta presa durant cent anys", diu Jaume Marsé, president de l’entitat. L’APMA sosté que l’obra del pantà en si va pertorbar els ecosistemes naturals del riu en el seu tram final, a causa de la disminució radical de la baixada de cabdal del riu. Per contra, reconeix que la construcció del pantà va afavorir l’aparició d’un espai natural ric en biodiversitat i d’un elevat interès per a la fauna ornitològica a la part mitjana del riu, un espai protegit anomenat Parc del Foix, gestionat per la Diputació de Barcelona.
Oriol Millán, membre d'ARBA Litoral, l'entitat que custodia 40 hectàrees del riu Foix, diu que el procés per restaurar el riu serà molt lent, “Potser sempre tindrem un riu amb parts seques, però el més important és que tornin a colonitzar-lo espècies autòctones que fa anys que han desaparegut”. Els principals factors que amenacen l'espai són la greu contaminació i eutrofització de les aigües, l'elevada freqüentació humana i els alliberaments d'espècies exòtiques. L'entrada d'aigües insuficientment depurades procedents de l'EDAR de Vilafranca del Penedès determina un nivell de qualitat molt baix de les aigües per aquest grup ecologista.
La Comunitat de Regants del Pantà de Foix, que fa un any ha renovat la concessió per 25 anys més, gestiona i distribueix l'aigua emmagatzemada en el pantà entre els 600 associats, el 10% grans pagesos. La seva existència està lligada a la seva construcció, el 1928, i a la seva funció per regular el cabal del riu Foix i garantir el regadiu per a les finques agrícoles on l’aigua arriba a través d’un canal general de 25 quilòmetres més les corresponents séquies.
Com a curiositat, la carpa Juanita, o les carpes Juanita, van arribar a la finca de Francesc Roig Toqués, a través del canal general del pantà, perquè estava associat a la Comunitat de Regants. La conca del Foix és una zona de clima mediterrani costaner, amb tendència a la sequera. Sense l'aigua del pantà, l'agricultura de regadiu, que és molt més productiva i valuosa que la de secà, seria molt més limitada. La Comunitat de Regants és, per tant, s’erigeix en un pilar econòmic clau per al sector agrari local, donant vida a cultius com vinyes, fruiters i hortalisses.
"I tant que té sentit el pantà", exclama la presidenta de la comunitat, Remei Gimeno. Compren per quin motiu han aflorat diverses veus "fent veure que el pantà no té importància, quan en realitat en té molta". "Que ningú oblidi que allò que arranquem de la terra serveix perquè mengem tots, i comprar productes del Panamà o el Brasil no té res a veure amb allò que es conrea aquí", expressa Gimeno, que avisa que eliminar la presa "faria plegar el 90% dels pagesos de la comarca". Ara moltes finques tenen pous, "però no hi ha prou aigua per regar tot allò que es necessita", insisteix.
Sobre el risc que rebenti, des de la comunitat de regants se sosté que “el pantà sempre ha estat a cotes molt altes de pressió. Disposar d’un sobreeixidor natural és molt important. En cas de no existir el pantà, en el de moment de tanta pluja, en lloc de baixar 200 litres per metre quadrat haurien baixat més del doble, el que hauria sigut fatal a Cubelles. La tasca que va fer el pantà en aquest moment determinat va ser prou important”, explica Xavier Santamans, cap de servei de la Comunitat de Regants. El tècnic incideix en que la infraestructura té un pèndol digital, “s’agafen mesures per si hi ha algun moviment, però no n’hi ha hagut cap registre, no s’ha mogut ni un mil·límetre”, assegura Santamans.
El pantà actualment s’omple per aigua de la depuradora, 30.000 litres cúbics a la setmana, però també té diverses entrades naturals que fan que s’ompli molt ràpidament quan cau molta aigua. “Si està al 80% és una bona mesura, però què ens podem estalviar? 10 o 15 minuts perquè s’acabi omplint del tot i baixi amb la mateixa intensitat? Totes les mesures de seguretat benvingudes siguin, però com a comunitat de regants hem de garantir el mateix subministrament durant tot l’any”, raona el cap de servei.
El pantà formava part de la Confederación Hidrogràfica del Pirineo Oriental. Acabat el franquisme les competències van anar a parar a l’ACA amb un paquet econòmic per netejar el llot. Les comportes principals estaven tapades des del 1940. Els anys 80 es va buidar el pantà, sense mirar les conseqüències de privar el reg als pagesos associats. Llavors ja hi havia 15 metres de llot. “Va caure un diluvi universal es va omplir de nou. I es van exhaurir els diners. No s’hi ha fet cap més manteniment”, explica Santamans.
Aquest pantà és exclusiu pel reg, fa 100 anys que en proporciona. N’ha millorat molt la qualitat, per l’horta l’aigua del pantà és molt bona, però no pel consum humà. També està prohibida la pesca i la navegació. La comunitat de regants no està tancada en banda que es prenguin mesures per potabilitzar l’aigua i abastar la població en cas de sequera, “tot el que sigui un benefici per la societat, es veu bé, sempre que no alteri el fet essencial que és donar subministrament als pagesos”, diu el responsable tècnic.
Dos tècnics vetllen diàriament la presa. L’endemà dels aiguats van obrir una obertura lateral d’emergència de mig fons al 30% de la seva capacitat de desguàs i ja sortia molta quantitat d’aigua. Però evidentment cal optimitzar l’obertura de les comportes principals obturades. Sobre la possibilitat d'incrementar el cabal ecològic, de manera permanent per la comporta de mig fons, la comunitat no hi tanca la porta, "sempre que no sigui tan desmesurat que perjudiqui el volum d'aigua que ara reben els pagesos”, alerta Santamans.
Segons dades facilitades per l’ACA, a la primavera i estiu s'alliberen 1,13 hm³ per a reg i 0,072 per a cabal ecològic. A la tardor i hivern, el volum per als canals de reg és de 0,4 hm³, mentre que se'n destinen 0,026 per al manteniment del curs de l'aigua. Des de la Comunitat de Regants es lamenta que L’ACA no hagi dedicat massa manteniment al canal general. Les aigües baixen per gravetat i els sediments es van acumulant. “El cabal natural va bé a Cubelles a nosaltres no tant, però hi hauria d’haver manteniment per evitar el llot al canal, que no hi ha sigut fins ara”, adverteix el cap de servei.
A tocar del centenari de la seva inauguració, l'obra de formigó presenta debilitats en diversos punts i urgeixen a millorar-la, especialment als punts de reg directe. L'entitat va estar tota la setmana posterior als aiguats retirant acumulacions de restes vegetals que va dur la riuada i ha localitzat almenys quatre punts amb enderrocs parcials dels murs del canal. “Però la presa és absolutament segura. Quan ha plogut 1.000 litres per metre quadrat, es dona per regat, llavors es cancel·la el reg”, diu el cap de servei.
L'alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, assegura que el 12 de juliol "mai" havia vist una situació així al municipi, tot i haver viscut tres riuades. "Ni l'Ebre en els seus millors moments. Vam tenir molta sort em van dir", ha declarat l'alcaldessa. “Ningú ho va veure venir, vam tenir molt poc temps de reacció. La tempesta es va produir terra endins, l’aiguat va provocar l’avinguda d’un volum d’aigua de cabal fora de les mitjanes i un desbordament de la presa, en trobar-se a nivells màxims, en aquest cas va arribar 400 metres per segon a Cubelles”, explica el regidor de Medi Ambient Àlex Noheda.
El caos es va apoderar del tram final del riu Foix, un cop passada la C31. El sediment vegetal va anar a parar als carrers del costat de la llera en qüestió de mitja hora. Al mateix temps al Passeig Marítim, es van començar a inundar els baixos. Restauradors, clients i veïns no podien sortir pel desgavell de trànsit. “Tot això passava en plena temporada. No saps ben bé que està passant, vas prenent decisions. Vam saber que passarel·la estava destrossada, i que dues persones haurien pogut desaparèixer. Llavors es va activar un altre protocol. No es van trobar, ningú va denunciar la desaparició. Han passat prou mesos per dir que no hem hagut de lamentar cap vida”, explica el regidor.
El que si s’ha perdut són la zona de nidificació del corriol camanegre, “els animals estan més atents, noten la vibració. Van poder marxar. D’altra banda, han arribat a la desembocadura peixos d’aigua dolça, com silurs morts a la platja, aquest peix ha pogut arribar al pantà de Foix”, comenta el Noheda. El cantó més negatiu és que la riuada va arrasar pollets de fotges i polles d'aigua, mentre una colònia d'abellerols que hi havia entorn el tram baix del Foix va col·lapsar per l'efecte de la velocitat de l'aigua.
Així i tot, El responsable de Klimetica, l'empresa encarregada de la gestió mediambiental de la desembocadura del Foix, Aron Marcos, assegura que totes aquestes espècies són típiques de l'ecosistema fluvial, així que tenen una alta capacitat d'adaptar-se als fenòmens naturals sobrevinguts, "ja que si fossin invasores, segurament se n'hauria perdut el 90% i no podrien tornar-se a reproduir".
Prop de la carretera del pantà, a tocar de la llera, hi ha la urbanització les Estoreres que tenia un petit pas que passava el riu, va quedar molt malmès. Ho van passar molt malament en saber que l’embassament sobreeixia. “Estan encara impossibilitats de creuar per aquest punt. La passarel·la estava construïda des del 2001, “tenia una estimació de vida cinc anys, ha durat molt més. Es va crear pensant en un possible aiguat, l’estructura ja estava pensada perquè cedís en una situació com aquesta”, explica el regidor.
Cubelles va activar una comissió d’emergència, amb forces involucrades, en aquest tipus de situacions. No obstant això, lamenta que el pla d’emergència que estava sobre la taula des del 2021, “en canvi, tenim un seguit de conseqüències per la intensitat dels efectes de la DANA. Té a veure que l’escalfament del Mediterrani és notable des de fa uns anys, amb temperatures de rècord. Això actua de paret tèrmica que talla el vent fred que pugui venir de l’atlàntic, provoca DANA. Són fenòmens que aniran en augment, explica Noheda, que a part de regidor és biòleg marí.
D’altra banda, el regidor comenta que fa molts anys que perseguim una gestió més optimitzada del pantà de Foix a l’ACA. Volem una continuïtat en el cabal ecològic, hauria de tenir de manera natural un desguàs de 250 metres per segon, però trobem raonable 74 metres per segon. Això ha de permetre una regeneració vegetal fluvial, que a més té una funció de sediment. Volem que el riu recuperi la vida. Tot això ho estem dialogant amb l’ACA, a part de l’obturació de comportes i l’elaboració dels plans d’emergència. Hi ha moltes coses sobre la taula”, comenta Noheda. Des de Cubelles es fa pressió a l’ens de gestió hidràulica que hi ha moltes decisions a prendre. “Les alarmes només serveixen per avisar si es trenca la presa, si no que avisi la ciutadania”, exclama el regidor.
Martin Casas, veí de la Mota de Cubelles, i president de l’associació de veïns durant 17 anys, lamenta que la llera del riu no estès neta, “tampoc hi ha mesures ni marges en cas de desbordament. Abans quan hi havia horts, l’aigua quedava allà. Ara llisca ràpidament pels carrers asfaltats”.
En resum, sembla ser que el pantà és segur, però potser no caldria que sobrepassés el 80% de la seva capacitat. Mantenir un cabal ecològic agrada a Cubelles i als ecologistes, però als regants els preocupa que entorpeixi l’abastament dels seus associats. Segurament caldria mesures per evitar desbordaments al tram final i a les urbanitzacions per on transcórrer el trajecte del riu. No es pot trigar en fer aquestes actuacions, perquè sense cap mena de dubte viurem més episodis de pluja intensa. Des dels aiguats es manté unes imatges bucòliques més pròpies d’Escòcia amb l’embassament ple i el Castell de Castellet al fons, o del Pirineu, amb el riu serpentejant ple d’aigua. Cap mal no és estèril del tot.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT