PUBLICITAT
OBSEA
28-07-2025 16:52
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Fa deu anys, les aigües a quatre quilòmetres de la costa de Vilanova i la Geltrú eren molt més bullicioses. Els peixos nedaven entre les praderies submarines i les càmeres de l’Observatori Submarí OBSEA de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) enregistraven, de mitjana, 5,4 individus cada mitja hora. El 2021, aquest nombre havia caigut a menys de la meitat: només 2,4. Un estudi del grup de recerca SARTI de la UPC alerta que aquesta reducció és només la punta de l’iceberg del que sembla una transformació profunda —i preocupant— de la biodiversitat marina al litoral vilanoví.
Els investigadors, liderats per Marco Francescangeli, han analitzat més de 78.000 imatges captades per les càmeres de l’OBSEA i dades ambientals com temperatura, salinitat i clorofil·la. L’estudi, publicat a la revista Science of the Total Environment, constata que el nombre d’espècies de peixos ha disminuït un 23 % en menys d’una dècada, passant de 27 espècies registrades el 2012 a només 22 el 2021. Però el problema no és només de quantitat: la composició de les comunitats marines ha canviat, amb la desaparició de peixos habituals de nivells tròfics baixos i un augment de depredadors termòfils com el dèntol (Dentex dentex) i la círvia (Seriola dumerili), més propis d’aigües càlides.
“La desaparició d'espècies com la salema o la mullarra pot alterar tota la xarxa alimentària”, explica Francescangeli. Només entre el 2020 i el 2021, la presència d’aquests dos peixos va caure un 62 %, una xifra que mostra l’acceleració del procés. Aquest desequilibri pot tenir conseqüències greus no només per a l’ecosistema marí, sinó també per a sectors com la pesca i el turisme.
Els científics apunten dues grans causes d’aquesta transformació: l’impacte del canvi climàtic i les activitats humanes, especialment la pesca, la contaminació i l’alteració del fons marí. Segons l’estudi, 32 de les 37 espècies observades són d’interès comercial. La desaparició o reducció d’aquestes espècies pot suposar una pèrdua econòmica i de biodiversitat irreparable.
Un altre aspecte destacat de la recerca és la influència de les variables ambientals en la biodiversitat marina. Tot i que els canvis en la salinitat no semblen tenir un impacte clar, sí que s’ha detectat una correlació entre la temperatura de l’aigua i la concentració de clorofil·la —indicador de la productivitat primària— i les oscil·lacions en la biodiversitat observada. Les variacions estacionals, cada cop més accentuades pel canvi climàtic, poden estar condicionant la presència o absència d’espècies clau en aquests ecosistemes.
OBSEA: ulls i oïdes sota el mar
L’observatori OBSEA és una plataforma tecnològica submergida a 20 metres de profunditat, situada dins de la zona protegida Natura 2000 dels Colls i Miralpeix, un entorn natural ric en Posidonia oceanica. Desplegat fa 15 anys, compta amb càmeres en temps real, hidròfons per captar sons submarins i sensors que mesuren salinitat, temperatura i altres paràmetres ambientals. Està connectat a terra per cable i les seves dades són consultables a internet, facilitant el seguiment continu dels canvis ecològics.
Joaquin del Rio, director del grup SARTI i responsable d’OBSEA, subratlla la importància de replicar aquesta tecnologia en altres punts de la costa mediterrània. “Ens permet tenir una visió a llarg termini i detectar canvis que, altrament, passarien desapercebuts. Si volem protegir el nostre mar, cal conèixer-lo en profunditat.”
Cap a una gestió més responsable
L’estudi posa sobre la taula la necessitat urgent d’actuar. “Si no actuem sobre els impactes humans hi haurà conseqüències ecològiques significatives en els ecosistemes”, adverteix Francescangeli. A més d’alertar sobre la degradació ambiental, la recerca insisteix en la necessitat de monitorar de forma continuada i de prendre mesures per optimitzar la gestió dels recursos marins. Això inclou limitar la pressió pesquera, regular millor les activitats humanes a la costa i reforçar la conservació dels hàbitats protegits.
La situació del litoral de Vilanova i la Geltrú no és un cas aïllat, sinó un exemple del que està passant a moltes zones del Mediterrani. El silenci creixent sota les aigües ens parla d’un canvi accelerat, d’una pèrdua de vida marina que ja no podem ignorar. I la tecnologia, com la de l’OBSEA, ens ofereix les eines per escoltar-lo —i actuar abans que sigui massa tard.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT