PUBLICITAT
FESTA MAJOR 2025
31-07-2025 17:56
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Arriba l’agost i, amb ell, la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, expressió màxima —juntament amb el Carnaval— de la cultura popular de la ciutat. Al voltant de la Festa Major s’ha anat construint un imaginari col·lectiu civil i laic, no exempt d’una certa solemnitat, que aplaudim. Però al costat d’aquesta Festa Major i de la de Sant Antoni Abat, de la de la Geltrú i la de Sant Pere al Barri de Mar —on la tradició religiosa encara marca el calendari i la forma— conviu una altra realitat: les festes dels barris. Festes més petites, més modestes, però no per això menys importants. Festes que es despleguen des de juny fins ben entrat el setembre, organitzades per comissions veïnals, per entitats amb recursos escassos però molta voluntat. Són expressions populars autèntiques, sovint invisibles, que no sempre tenen cabuda en el relat oficial de la ciutat.
Allà hi trobem intercanvis gastronòmics improvisats on les famílies d’orígens diversos comparteixen plats tradicionals d’aquí i d’allà, festes de l’escuma que omplen de vida una plaça que la resta de l’any gairebé no s’utilitza, petits escenaris on actuen grups de dansa locals, bingos comunitaris a l’aire lliure, curses i partits per premiar l’esport popular… Són espais de cultura, de convivència, de ciutadania.
Aquí és on cal aturar-nos i fer-nos una pregunta incòmoda: estem arribant a tothom? Ens centrem massa en allò que passa al centre i oblidem, sovint sense voler-ho, allò que passa a tocar de casa nostra però fora del focus?
Durant molt de temps, la política cultural —també a Vilanova— s’ha entès com una programació centralitzada, concentrada en equipaments concrets i adreçada a un públic amb certes claus culturals i amb disponibilitat per assistir-hi. Però què passa amb aquelles famílies que no trepitgen mai un teatre o un auditori? Amb la gent que no se sent interpel·lada per la programació “oficial”? Amb els barris que gairebé mai acullen actes rellevants de ciutat?
És evident que la Festa Major té un pes simbòlic i històric fonamental. Però també ho és que, si volem una ciutat cohesionada, crítica i activa, hem de fer un pas més: fer que la cultura —com l’educació ambiental, la participació o el lleure— sigui realment universal. Que deixi de ser una cosa que "passa al centre" o “per uns quants”, i esdevingui una eina de construcció comunitària arreu del municipi. Potser no es tracta de fer “més actes”, sinó de fer-los d’una altra manera. Més horitzontals. Més arrelats. Més accessibles. Més diversos.
No es tracta, tampoc, de restar valor a la Festa Major. Al contrari: es tracta de reconèixer i fer créixer allò que també és cultura popular i que sovint queda al marge. Perquè si la cultura no arriba a tothom, si la festa no és compartida, si la ciutat només celebra des del centre... llavors potser no estem fent política cultural: estem fent programació.
I ara mateix, el que necessitem són polítiques culturals transformadores, valentes, implicadores. Que es preguntin: per a qui fem tot això? I que sàpiguen respondre, amb honestedat i amb acció: ho fem per a tothom.
És per això que garantir una cultura arrelada, diversa i realment accessible no és només un desig: és una necessitat i una prioritat que el govern assumeix com a pròpia, i que ja està començant a activar, de manera progressiva, amb voluntat de continuïtat i compromís real.
I ho farem compartint-ho i treballant-ho amb la gent, a través dels consells de barri i la xarxa veïnal, social i cultural d'entitats. Perquè només des del territori i amb la participació activa de la ciutadania podem construir una política cultural viva, compartida i transformadora.
Iolanda Sánchez
Portaveu de Vilanova en Comú a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT