PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
10-08-2025 19:51
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
S’atribueix al President e la República Juan Negrín, des de maig de 1937 que va assumir la responsabilitat de lluitar fins al final per defensar la legalitat republicana davant del cop d’estat feixista, la famosa frase de “resistir es vencer”. En el cas de Negrín i de la república dissortadament la cosa no va funcionar, però no sempre hauria de ser així.
Un exercici de filosofia de batxillerat abans no la treguin.
Si resistir és vèncer
Si la jungla resisteix.
Ja jungla vencerà.
Aquesta mena de sil·logisme tronat ens porta a considerar que la pintada és tota un declaració de principis.
Una afirmació clara i precisa.
Un advertiment a tots aquells que han pogut considerar en algun moment que la jungla ha estat derrotada.
La jungla. Vet aquí un concepte inicialment vinculat a la natura que es defineix com Bosc baix tropical, molt dens, que resulta de l’explotació de la selva primitiva. Per tant un espai que comporta molta dificultat per poder viure-hi o tenir-hi alguna activitat.
Però com a Jungla sempre s’ha interpretat un espai hostil, pèrfid, carregat de perills impensats, sorpreses desagradables i fins i tot espais deshumanitzats.
N’han sortit creacions també importants explotant aquesta mena de contrarietat que porta associada la jungla.
Què dir de la sèrie de pel·lícules amb el genèric de la Jungla protagonitzada per un Bruce Willis amb tota les seves parafernàlies, de cops, bufetades, salts inversemblants, gags repetits i recurrents però que resulten i com sempre guanyava els dolents i així anar sumat. Tot va començar amb la Jungla de Cristal, les aventures de l’inspector John McClane que intenta alliberar la seva dona segrestada per uns terroristes en un edifici. Naturalment ho va aconseguir, això si acabant com un santcrist.
Va ser tant exitosa la pel·lícula que se’n van fer fins a quatre més, totes d’una acció trepidant i sang i fetge a dojo com la primera.
Era una manera de palesar les dificultats i misèries de la vida en les grans urbs amb tot el seguit d’elements que semblen contradictoris en la convivència entre els humans.
Però la fotografia de la pintada és ben explícita, la jungla resisteix. Així és.
Sense anar més lluny al pas de Calais s’amuntegaven milers d’immigrants amb la voluntat de poder travessar el canal de la Mànega per arribar al Regne Unit per poder trobar una nova vida més digne. Bé, un d’aquest assentaments va ser conegut com a La Jungla, que va esdevenir el campament informal més gran d’Europa, s’hi barrejaven moltes nacionalitats, molts interessos però sempre amb la voluntat de resistir (com la jungla que invoca la foto) i trobar el moment de marxar cap a Anglaterra potser amb un millor futur.
El campament va ser desmantellat per la força i amb alguns incidents per la gendarmeria francesa. D’aquell fet en van sorgir dos moviments L’aube des migrants i Utopia 56 que treballen a favor dels immigrants garantint (intentant-ho, millor) trobar condicions de vida digna a totes les persones.
En fi ja veiem que el concepte jungla aplicat a espais urbans comporta unes connotacions negatives, unes condicions de vida que sembla que s’hagin de garantir amb el combat, la confrontació, i baralla amb els altres habitants de l’espai en qüestió. La realitat és segurament més ponderada i els tractes moltes més prudents.
Però també cal ser realistes i si dones una ullada àmplia la món, la nostra societat si no s’ha convertit en una jungla, ben poc li falta.
I potser la fotografia no deixa de ser una al·legat precisament per alertar-nos que la jungla resisteix i també, per tant, que podem patir les conseqüències que comporta estar-hi dintre.
En fi tinguem-ho en compte a l’hora de viure a les ciutats.
Si ens adaptem a la jungla resistirem, segur... però ja es ben bé una paradoxa que la convivència es pugui acabar titllant de jungla.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT