PUBLICITAT
SANTORAL
25-08-2025 9:00
Jo intento respectar-ho, malgrat que advoco per festejar-ho tot. Si més no perquè la vida sola ja ens presenta moments complicats i feixucs. Sobretot, perquè és curta i val més ésser positiu envers l'experiència personal del pas per aquest món. Dit això, potser la majoria d'addictes al santoral del calendari ubica els Lluïsos el dia 21 de juny (Sant Lluís Gonzaga). Desconeixen que n'hi ha que tenen per patró el rei Lluís IX de França (anys 1214-1270), canonitzat 27 anys després de la mort del Papa Bonifaci VIII. El calendari ens marca la data d'avui per a recordar-lo.
Fou coronat monarca als dotze anys, a la catedral de Reims. Mentrestant, en ésser menor, la regència anava a càrrec de la mare (Blanca de Castella), fins els 20 anys. Fou encara consellera reial 18 anys més. L'onze de maig de 1258 els representants de Jaume I i de Lluís IX van signar -a Corbeil- el Tractat pel qual França reconeixia la sobirania del rei d'Aragó sobre els comtats catalans.
Es va distingir pel tarannà religiós i el compromís social envers les classes més desvalgudes. També va pertànyer a l'Orde franciscà. Dirigí 2 croades. Se'l considera un model de monarca cristià. Per això, tingué el privilegi d'arribar als altars. Sé que molts passen de temes relacionats amb aquest tema. Però no em caurà cap anell ni em fa vergonya proposar-lo com a referent de molts dirigents actuals (de qualsevol àmbit) que tan sols saben contemplar-se el propi melic. Tinc dret a expressar la meva opinió i a generar alguna mena de debat entre els lectors. Sense cap dubte, la pluralitat d'un entorn vital cada cop més laic em podrà generar algun epítet de carrincló. La realitat és que no em preocupa gens ni mica. Ans al contrari. Jo sempre diré la meva.
Cada dia que passa, el cristianisme es veu compromès, amb tics secularitzats, falses postmodernitats culturals, teories i imatges tecnocientífiques com les del malaurat Stephen Hawking i d'altres científics. Al cap i a la fi, a França -que no tenen un pèl de desassenyats- el segueixen venerant-lo amb gran estima, al cap dels anys. Deu ésser per alguna cosa, oi?. Fan molta falta polítics com aquest a qui, avui, li dedico un article. És admirable.
Remato l’escrit amb un pensament seu, que considero genial: “escoltar amb paciència és sovint una caritat més gran que donar”.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT