PUBLICITAT
EDITORIAL
08-09-2025 Última revisió: 09-09-2025 21:38
La tragèdia que viu la població de Gaza ha superat de llarg qualsevol límit tolerable en una societat que es vulgui dir democràtica i civilitzada. El setge permanent, la destrucció indiscriminada i, sobretot, la mort de civils i d'infants, constitueixen una ferida moral davant la qual ningú no pot restar indiferent.
El drama, a més, té una dimensió que ens interpel·la directament com a periodistes i com a ciutadans: l’extermini sistemàtic de professionals de la informació que, arriscant la vida, tracten de donar veu als qui ja no en tenen. Periodistes que han mort amb la càmera a la mà, amb el bolígraf a la llibreta, amb la voluntat intacta de narrar uns fets que alguns voldrien invisibles. Aquesta és la prova més clara que no es tracta d’errors, sinó d’una voluntat deliberada d’apagar testimonis incòmodes.
Des de les places i carrers de les nostres ciutats mediterrànies, no podem mirar cap a una altra banda i girar l'esquena a aquesta tragèdia. La solidaritat no té fronteres i el respecte pels drets humans tampoc. El crit que avui ressona a Gaza, silenciat per les bombes, hauria de ressonar també a les nostres consciències.
Els periodistes morts a Gaza no són només col·legues llunyans: representen la defensa universal del dret a la informació. Sense la seva tasca, la barbàrie quedaria oculta sota el silenci imposat pels poderosos. Quan mor un periodista perseguint la veritat, mor una part de la nostra llibertat col·lectiva.
Per això, des d'aquestes línies alcem la veu. Contra la massacre continuada de civils. Contra la deshumanització dels infants que creixen sota les runes. Contra la voluntat d’aniquilar aquells que expliquen el que passa. Alcem la veu per recordar que la pau i la convivència només seran possibles quan la dignitat humana sigui respectada per sobre de qualsevol bandera.
Callar davant d’aquesta tragèdia seria còmplice. Denunciar-la, encara que sigui des de la modèstia d’un mitjà local, és una obligació moral. Gaza ens recorda, amb la seva sang i amb el silenci imposat, que el dret a viure en pau i a explicar la veritat és també la nostra causa.
Avui, mentre a les nostres ciutats els infants tornen a omplir les aules i el soroll de les motxilles es confon amb la il·lusió del retrobament, a Gaza milers de nens no aprenen lletres ni números, sinó l’art amarg d’amagar-se sota runes per fugir de les bombes. Aquesta contradicció ens interpel·la: el dret universal a l’educació, que aquí celebrem amb naturalitat, és allà un somni trencat cada matí. I és per ells, pels qui avui haurien d’obrir un llibre i no un refugi, que alcem la veu amb més força que mai.
Participa en la nostra enquesta
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT