PUBLICITAT
CULTURES
01-10-2025 12:22
A Què vol dir ser català vaig afirmar que els catalans som els ibers. La raó és que fa uns 10.000 anys un poble de les muntanyes de l'actual Geòrgia va emigrar als Pirineus, on s'hi van sentir com a casa. Sabem que ja eren els ibers, perquè el topònim existia a Geòrgia, on força més tard hi va existir un "regne d'Ibèria" (Mapa Deu CC BY-SA); a més, el georgià actual encara té unes 300 paraules idèntiques a l'eusquera en forma i significat, segons m'explicava, astorat, un amic basc que hi havia viscut.
Amb els bascs ens hi sentim agermananats, malgrat que els ibers de l'est vam baixar de les muntanyes, arribant fins a Elx, a prop d'Àfrica. Un dia, van venir els berebers, ens van prestar el seu alfabet i vam poder escriure l'ibèric. Cerqueu un mapa de "l'art llevantí ibèric", neolític, i veureu que coincideix amb els Països Catalans.
Feia vint segles que els ibers s'havien mestissat amb els kurgans i ja parlaven un indo-europeu iberitzat, el primer català, quan van arribar els fenicis a la costa i ens van anomenar Ispanim, "terra de conills", aviat Ispània. Ens van ensenyar a comerciar, pactar i no guerrejar. Potser algun lector s'hi reconegui.
Cinc segles després, el cartaginès Amílcar Barca va fundar Barcelona. El seu fill Anníbal va formar un gran exèrcit que va envair el nord d'Itàlia. Necessàriament el gruix dels soldats eren catalans de l'època i no es pot descartar que els dialectes italians adoptessin aleshores els genials pronoms febles del català, "en" i "hi", desconeguts en llatí.
Però Roma va guanyar aquella guerra i les legions van fer de Tàrraco la capital d'Hispània. Tot i la seva bestial venjança, van haver d'aprendre català per entendre's amb els conquerits i el van enriquir amb mots llatins. Els estudis més moderns (Heggerty et al. Science jul. 2023) confirmen que el català no ve del llatí.
O sigui que tant Ibèria com Hispània, ara Espanya, eren els noms de la nostra terra. La propera vegada que algú us digui "Catalunya és Espanya!" respongueu "naturalment!" amb un somrís i pregunteu-li: "Què podríem fer per restablir l'afecte entre els pobles peninsulars?"
Si vàreu participar en el referèndum del 2017 potser vau copsar el que sentia la gent; més enllà del significat polític, cal celebrar la germanor d'aquella important diada. Aquest any, cent cinquanta cultures del món han triat Barcelona per a la seva cimera... l'1 d'octubre! El missatge és clar: reconeixen la cultura catalana i ens animen a seguir. No estem sols.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT