PUBLICITAT
IMMIGRACIÓ
15-10-2025 18:40
Les relacions humanes i la confiança mútua són el que manté una societat cohesionada.
Quan aquests vincles es trenquen, quan els veïns deixen de conèixer-se, quan les escoles no tenen prou recursos per treballar la inclusió i els espais públics no s’acaben de cuidar, la desconfiança arrela.
Hem de posar l’accent, doncs, no a “gestionar” el fenomen de la immigració, sinó a construir comunitat. Fer barris on la gent senti que forma part d’un mateix “nosaltres”.
A Vilanova i la Geltrú, estem treballant en aquesta línia a través dels Consells de Barri, que permeten escoltar, deliberar i decidir col·lectivament sobre allò que afecta la vida quotidiana. Promovent projectes que generen vincles i confiança, com el programa A Porta, amb les picaportes als barris del Tacó–Armanyà i Sant Joan–Molí de Vent, que connecta veïns i promou la cura mútua; o iniciatives com En Companyia, per combatre la soledat no volguda, i El Calaix de Mar, que enforteix la vida cultural i comunitària.
Tot això ho fem en coordinació amb tots els agents de barri —associacions veïnals, entitats, centres educatius, CAPs, Policia Local i serveis municipals— per avançar i transformar la vida als barris.
La convivència no és espontània: és una construcció col·lectiva que requereix presència pública, escolta i compromís. És un camí silenciós —no omple portades ni genera grans titulars—, però a la llarga és el més efectiu per reforçar la cohesió i fer de cada barri un espai compartit, viu i segur per a tothom.
És innegable que el país necessita mans i braços per abastar uns nivells òptims de qualitat en els serveis, tant públics com privats. La població autòctona envelleix cada any. Això vol dir que ens cal reformular antigues mirades que ja no serveixen, però sobretot cal mantenir el sentit de comunitat.
Per això, necessitem recuperar els espais i serveis on conviure plegades: l’escola, la sala d’espera del CAP, els centres cívics de barri, les festes populars , la biblioteca del barri, la plaça...Aquests són llocs de trobada que ens fan sentir part d’una mateixa societat, on la diversitat es viu des del respecte i la convivència quotidiana.
L’accés als serveis públics ha de ser universal i compartit i també ha d’atendre el principi distributiu de “cadascú segons la seva necessitat”, garantint que els recursos arribin allà on més calen.
No és la immigració, és la desigualtat
Parlar d’immigració s’ha convertit en un camp minat. Uns ho fan des de l’alarmisme i la por; d’altres es queden en la superfície.
Però si realment volem una societat cohesionada i justa, cal abordar aquesta qüestió amb honestedat, sense por ni simplificacions, i amb una mirada política de fons.
La realitat és que la por i la desconfiança no sorgeixen del no-res. Neixen de la precarietat, de la pèrdua de serveis públics, de la sensació que els barris empitjoren i que ningú s’hi interessa. Moltes persones viuen situacions difícils i legítimament expressen malestar, i no és just ni útil titllar-les d’ignorants o racistes.
Cal escoltar-les i abordar amb elles que el problema no és la immigració, sinó la desigualtat creixent i la insuficient resposta institucional.
Quan partits de l’extrema dreta assenyalen les persones migrades com a responsables dels mals socials, estan desviant l’atenció del veritable conflicte: un model econòmic que genera precarietat i concentra privilegis.
No són els veïns nouvinguts els que fan pujar els lloguers, retallen els serveis al CAP i a les escoles i deixen els joves amb poques perspectives laborals.
El que fractura els barris no és la diversitat cultural, sinó la manca d’oportunitats, d’accés a l’habitatge, a treballs dignes i als serveis.
Si volem revertir la por i la desconfiança, cal actuar sobre les causes estructurals: facilitar l’habitatge, garantir uns serveis educatius inclusius, uns serveis públics de qualitat i una economia que no condemni a competir pels recursos més bàsics ni a la precarietat laboral.
Sense oblidar polítiques que ens apropin, que ens ajudin a compartir.
La cohesió social no es construeix amb murs, tampoc només amb ajudes, sinó amb drets compartits.
No a les mentides
Hem de fugir de les trampes i de la mentida de l’extrema dreta, que manipula dades i busca enemics per justificar un model injust i desigual. No ens podem permetre una visió superficial que eviti mirar els conflictes reals de cara, perquè negar-los no ajuda ningú.
El que cal és actuar amb responsabilitat i valentia: garantir la presència de l’administració als barris, invertir en serveis públics, escoltar activament i impulsar polítiques que reforcin el sentit de comunitat i la confiança col·lectiva. L’Estat i els ajuntaments han d’estar a primera línia, garantint drets i deures per a tothom, perquè quan la política s’allunya, l’odi hi entra.
Un país amb tothom
Un país amb tothom és aquell que entén que no hi ha convivència sense justícia social ni igualtat sense vincles. No podem construir una societat si acceptem viure dividits entre qui “mereix” drets i qui no. El repte, per tant, no és decidir si volem o no immigració, sinó quin model de societat volem construir plegades: una societat que reconegui la diversitat com una riquesa, que garanteixi drets compartits i oportunitats per a tothom, i que posi la cohesió, la cura i la igualtat al centre de la vida col·lectiva.
Iolanda Sánchez. Portaveu de Vilanova en Comú a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT