PUBLICITAT
POLÍTICA
03-11-2025 7:12
Sembla que la comèdia s’ha acabat.
Entrem en fase de tragicomèdia.
Tot i que estem parlant de la legislatura de l’estat espanyol potser cal acabar amb aquesta mena de conte com el del Pere (la Míriam) i el Llop, que vingui el llop d’una vegada i a veure que passa.
El President va parlar i la militància va ratificar. Fins aquí!
Escoltar a la Sra. Míriam Nogueras el seu discurs al Congrés advertint i reconvenint a Pedro Sánchez era una, gairebé calcada, repetició del que diuen PP i Vox no només amb les formes irades i agres (cadascú té el seu estil, res a dir) sinó en el fons, i això és el més preocupant. Cal no perdre terreny davant Aliança Catalana i per tant endurir un discurs, però per aquest camí creiem que ho tenen força perdut -circulen enquestes en que Aliança ja supera a JxCat- d’aquí els nervis i la necessitat de fer alguna acció a la desesperada. La pràctica no és nova, anar creant un ambient de que tot va malament que no es compleixen els acords per acabar amb un ultimàtum. I ben segur que la temptació de sumar els seu vots amb PP i Vox és molt forta.
Junts segur que pot posar damunt la taula incompliments o situacions en que les majories no són propicies, però tampoc Junts no ha estat ni soci ni company de viatge fiable. Més d’una i de dues vegades ha deixat penjat el govern per un tacticisme calculat. És difícil entendre’s amb qui creu que ho fa tot bé i l’altre ho fa tot malament (repassis el discurs de Puigdemont).
Recordem que va ser criticat, i amb part de raó, quan Sánchez va acceptar temes com l’amnistia amb la frase aquella de que calia fer de la necessitat virtut. Però també caldria aplica-la a JxCat, més propers amb moltes temes a PP que al PSOE calia fer de la necessitat virtut perquè el tema de l‘amnistia tirés endavant.
Ara es posen moltes raons i entre elles l’incompliment dels acords que es van arribar a Brussel·les, que més enllà de mostrar les discrepàncies d’ambdues forces es concretà el mecanisme de negociació i es plantejaven tres aspectes sobresortints, l’amnistia, el tema del reconeixement del català com a llengua d’ús a Europa i el traspàs de les competències d’immigració a la Generalitat de Catalunya.
Bé, hi ha altres aspectes que han condicionat moltes votacions, la majoria en contra del que proposava el PSOE, per tant uns i altres no han estat fidels al que traspuava l’acord de Brussel·les respecte al desenvolupament de la legislatura. JxCat i els seus set vots s’han ajuntat masses vegades a PP i Vox per tombar les propostes de govern. Però en les qüestions nuclears ens sembla que cal matisar i molt el discurs de que el PSOE no ha complert.
Pel que fa a l’amnistia llei aprovada i encallada en el jutjats per algun jutges. Però no per incompliment del socialistes que són els que han posat més foc a la graella, els altres han anat remolc per gaudir-ne els beneficis, que diguem tot, no són ni de caràcter general ni adreçat a una majoria de la ciutadania. El tema del català a Europa, hi ha hagut esforços més que notables sigui per convicció o per necessitat del PSOE que ha portat i treballat el tema a Europa, però entre la gasiveria, la inconsistència argumental d’alguns estats i la pressió del PP el tema s’ha encallat. Però que ha fet Jxcat? No ens volien fer creure que Europa ens mirava? Quines influències tenen a nivell Europeu per fer pressió sobre d’idioma?. Cap. La irrellevància internacional i a l’eurocambra de JxCat també deu haver estat un factor a tenir en compte. Es tractava deien d’internacionalitzar el conflicte. No?. Així estem.
I pel que fa a les competències en immigració l’acord no ha sortit endavant per la posició de Podemos, això sí amb arguments estrafolaris acusant al texts de discriminatori i xenòfob... Poca cosa més a dir, si la proposta que feia Jxcat no va tenir la majoria. No serà, també, per la seva incapacitat de negociar amb altres forces polítiques. Deixar-ho tot en mans del PSOE donada la impossibilitat d’arribar a acords per part de Junts, i això s’ho haurien de fer mirar. Sembla que els acords només els tanquin amb VOX i PP. Res a dir si és la seva opció però després no ens venguin duros a quatre pessetes.
La periodista Ana Pardo de Vera analitzant la possible ruptura, en el moment previ al tancament d’escriure: Al final y en un contexto parlamentario tan polarizado, no obstante, la cuestión de la ruptura con el Gobierno lleva a la superficie dos cuestiones: el independentismo catalán está en sus horas más bajas y Puigdemont tendrá que afrontar la poderosa percepción general de que no estar con un Gobierno progresista y plurinacional -el mismo que te dio la amnistía o te quitó la sedición, muy a su pesar- significa dar alas a una ultraderecha españolista que quiso meterte en la cárcel y convertirte en un paria electoral.
La “cosa” està complicada la legislatura possiblement rellisqui, el partit que té la clau de la majoria després d’anar apujant el to, escalant graons i reiteradament amenaçant sense masses explicacions com en el relat del procés ens aboca a un possible buit... (per cert, els membres nomenats per junts en les empreses estatals plegaran, oi?).
Hem començat titulant aquest text L’hora dels adéus, la famosa cançó que cantàvem en moments d’acomiadament i de molta solemnitat diu en una de les estrofes:
No és un adéu per sempre,
és un adéu per un instant;
el cercle refarem
I fins potser serà més gran (1)
Ben contràriament creiem que ara sí, ara és una adéu per sempre i desitgem vehement que si mai es refà el cercle sigui sense JxCat. Ja sabem de quin peu calcen.
I no és gratuït que el mateix dia del trencament, la borsa va pujar amb xifres de rècord...
(1) Curiosament i ben segur per aquelles casualitats impensable però reals mentre acabava aquets text el dissabte entro a llegir els avenços del diari del diumenge i em trobo amb un magnífic article al diari ARA de José Maria Brunet. Coincidim en agafar la comparació la cançó com a base. Brunet, però com sempre ho fa amb molta més informació i amb molta més qualitat per descomptat, només faltaria, que nosaltres...
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT