PUBLICITAT
ORDENANCES 2026
13-11-2025 8:55
Ens agradi o no, la generació de residus és un dels grans problemes d’aquest segle. Segurament de l’ús que se’n fa dels residus també hauríem de fer-ne un debat important, però avui, com alcalde, no hi entraré, ja que a més hi tenim 0
competència directe.
Per posar-nos en context, fora de l’àrea de Barcelona, cada persona genera 1,3 kg de residus al dia —gairebé mitja tona l’any. Una llar tipus de tres persones en produeix 4 kg diaris, 1,5 tones anuals. Quan aquesta muntanya de deixalles es gestiona malament, el paguem car: males olors, paisatges degradats, gasos i plàstics que acaben a l’aire, al sòl i a l’aigua, amb efectes comprovats sobre la salut. No és retòrica: són fets.
Els nostres residus, els de Torrelles de Foix, acaben enterrats a l’abocador d’Hostalets de Pierola, per tant, enterrats a sotaterra.
Per això, Europa ha fixat un nord clar: arribar al 60% de reciclatge el 2030. I la veritat és que a la majoria de municipis encara hi som lluny. Nosaltres tenim un percentatge del 36,4%.
Si volem millorar, cal canviar la manera de recollir i separar més i millor. Els estudis assenyalen dos sistemes que funcionen: el porta a porta —molt eficaç en pobles petits i amb baixa densitat— i els contenidors intel·ligents, que donen bons resultats quan la ciutadania interioritza el funcionament. El canvi pot fer pujada els primers mesos, sí. Però quan es consolida, millora la recollida i baixa el rebuig.
Jo personalment voldria que la separació del residu es fes al final del cicle i que la Generalitat tingués unes fortes plantes de triatge dels residus que separin al màxim la nostra brossa, però això no ho podem resoldre directament els ajuntaments i per tant hem de treballar amb els sistemes possibles a dia d’avui.
Al Penedès, aquests nous models els promou la Mancomunitat Penedès Garraf. És qui ha gestionat el contracte i qui l’està implantant als municipis. I també és qui hauria d’haver explicat molt millor el per què, el com i el quan del canvi.
La gent respon quan entén el sentit de les coses, segurament aquí hem de fer autocrítica.
Si la comunicació no ha estat prou clara, s’ha de dir i millorar. Abans vèiem campanyes de reciclatge constantment, fa un temps que sembla que ho hem deixat de costat i lemes com “envàs on vas” semblen història. Però el problema de fons són els residus i la necessitat de reciclar.
Aquí és on convé parlar clar de butxaca. Les taxes d’escombraries no són un impost: per llei, han de reflectir el cost real del servei; no poden recaptar ni un euro més del que costa recollir, transportar, tractar i reciclar. Posem números damunt la taula: si una família paga 237,97€ l’any, això és 0,65€ al dia. En una llar de tres persones, 0,21€ per persona i dia. (recordem que si es fa ús de la deixalleria i autocompostatge aquests imports poden baixar fins al 50%)
Ara bé, el que fa pujar el rebut és el cànon de residus: com més rebuig barregem, més cànon paguem i més s’encareix el conjunt per a tothom. En canvi, quan separem bé, reduïm el rebuig, baixa el cànon i el sistema es torna més eficient. Traduït: reciclar és la manera més directa de contenir el cost.
Si un residu no és orgànic, ni paper i cartró, ni envasos, ni vidre, i no es pot valoritzar, aleshores sí, va al rebuig. Com menys n’hi posem, millor per al medi i per a la nostra butxaca. El rebuig és el fracció més cara i la més penalitzada.
Entenc perfectament que la implantació dels contenidors intel·ligents hagi generat desconfiança i fins i tot empipament. Tots preferim que res no canviï, sobretot si ens obliga a modificar rutines. Però hi ha canvis que són deure cívic. Reciclar n’és un: és un gest petit amb un retorn col·lectiu enorme. Guanyem en salut (menys plagues, menys males olors, menys contaminants), en entorn (carrers i paisatges més dignes), en clima (menys emissions del tractament del rebuig) i, sí, també en economia (cànon més baix, servei més eficient).
Al cap i a la fi, la pregunta és simple: ens surt car reciclar o ens surt caríssim barrejar-ho tot? Si una família genera 1,5 tones l’any, val la pena separar correctament perquè aquesta tona i mitja no acabi penalitzant-nos en forma de cànon i problemes de salut i territori. La resposta, si mirem fredament els números i els impactes, és evident.
El canvi als contenidors intel·ligents no és una finalitat; és un mitjà per assolir un objectiu compartit: menys rebuig, més reciclatge, millor salut, millor paisatge i un cost més just. Donem-nos unes setmanes per agafar el ritme, ajudem-nos entre veïns, exigim una bona comunicació i fem nostra una idea molt simple: separar bé és l’acte cívic més senzill amb més retorn per al nostre poble.
Acabaria amb una última reflexió, el primer error és dels partits polítics, amb els residus no s’ha de fer política, és un problema global que hem de treballar tots junts.
Sergi Vallès Domingo
Alcalde Torrelles de Foix
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT