DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

JUSTÍCIA

Perry Mason


Francesc Murgadas Les Cabanyes

24-11-2025 8:40

Quan les coses pinten bastos i la sentència i conclusions es retarden, els seus defensors justifiquen en la transcendència de les seves decisions i la prudència en les deliberacions, sentències i vots particulars dels magistrats

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. ACN

Reconec que, a la meva edat, les influències de joventut son molt fortes. I que qualsevol motiu és bo per reflexionar i deixar-se dur per aquells condicionants.

Aquesta setmana, arrossegat per les noticies del procés contra el Fiscal General de l’Estat Álvaro García Ortiz, de forma intuïtiva i al principi, m’havia posicionat en contra d’ell i, per tant, a favor del seu cessament (ja produït a hores d’ara).

Però les noticies que han anat apareixent i els comentaris assenyats de gent més seriosa que jo, han acabat fent-me reflexionar sobre tot plegat i, cosa que feia temps que no em passava, canviar de parer respecte als primers moments i decisions.

Sobretot quan, amb una pressa força sospitosa, els membres d’un dels alts tribunals del nostre país (el més alt o sigui el Suprem), aquells que es passen mesos i fins i tot anys, per donar la sentència d’un cas en una quantitat considerable de folis, han fet saber les seves conclusions però sense incorporar-hi la preceptiva sentència. Cosa que, quan les coses pinten bastos i la sentència i conclusions es retarden, els seus defensors justifiquen en la transcendència de les seves decisions i la prudència en les deliberacions, sentències i vots particulars dels magistrats.

I aquí és on tinc la sensació que les meves experiències prèvies m’han jugat una mala passada. Perquè, reflexionant, m’he adonat que la meva escassa experiència judicial (una detenció estudiantil amb judici, un divorci i poca cosa més) havia sucumbit enfront l’atac de les meves experiències de ficció viscudes a la televisió en blanc i negre. Aquells capvespres veient els episodis de la sèrie “Perry Mason” en els que, quasi sempre, les proves pericials i les declaracions dels testimonis acusaven a algú amb cara de culpable i a qui l’advocat defensor, encarnat per Raymond Burr, representava enfront el jutge i el jurat corresponent, ajudat quasi sempre per la secretaria, Della, i el detectiu Paul Drake, encarregat de descobrir el punt feble de l’acusació que li permetés a Mason exculpar al seu client.

I clar, quan aquest esquema es repeteix 271 cops (els episodis que va tenir la sèrie i que jo, òbviament, no vaig veure en la seva totalitat) l’espectador acaba associant al fiscal del districte Hamilton Burguer i al seu detectiu en cap, el tinent Arthur Tragg, amb dos inútils que posen cada setmana en joc la vida d’un innocent.

Més encara, acaba associant la Fiscalia (general o de circumscripció) amb una certa intenció reiterada de reprimir i castigar als delinqüents en comptes d’aconseguir el seu penediment, reforma i reinserció en la societat.

Ignoro si els altres encausats també passaran per l’adreçador i tindran la seva sanció. Ho espero. Però, com la majoria dels ciutadans, em perdo en el laberint de peces separades i imputats i testimonis diversos, perquè, per acabar-ho d’arreglar, alguns jutges que podríem anomenar humorísticament “de segona divisió” estan instruint causes a l’ombra d’aquest guirigall jurídic que a darrera hora, mentre afino aquesta reflexió, sembla que està a un pas d’assenyalar una nova (anava a posar darrera, però) víctima, la Presidenta del Consell d’Estat Carmen Calvo per la seva actuació en el cas Abalos-Koldo.

Un cop més, com el que passa amb un cistell de cireres, en tibes una i et segueixen dues o tres. Tot i haver anunciat una entrevista per comentar l’actualitat, els periodistes que l’han interrogat no han parat de tirar esquers per veure si pescaven algun sorell que passés per allà. I, pel que sembla, ha picat. A veure si algun Jose Luís Balbin ens ho explica o si algun Perry Mason en descobreix l’entrellat.

Per cert, sabíeu que el darrer episodi de Perry Mason era en color? I que el “remake” ha estat un fracàs tot i mantenir el mític “Su torno, Mr. Mason”?

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.