PUBLICITAT
POLÍTICA
30-11-2025 14:21
Vist superficialment i partint de la idea que alguns grups parlamentaris estan formats: A - Per partits polítics definits abans de les eleccions i, per tant, amb la presumible unitat de criteri i opinió que això permet suposar. B – Per partits polítics que, abans de les eleccions, decideixen concórrer-hi junts per aconseguir una major proporcionalitat i representativitat, i uns criteris i opinions pactats entre ells. C – Per representants de partits polítics que, en no haver aconseguit prou representativitat, acaben englobats en un anomenat “grup mixt” que no pressuposa cap coincidència de criteri, obligant-los únicament a repartir-se els temps d’intervenció en els debats que s’estableixin. Un grup mixt que, derivat del fet que l’acta de diputat és propietat de qui la guanya, incorpora als possibles dissidents que, per una raó o altra, abandonen el partit que els va empènyer al càrrec, per seguir en l’activitat parlamentària d’acord amb les seves pròpies idees i no les que defensa el partit que els va presentar.
Aclarit això, el Parlament de Madrid actual està format, en ordre descendent d’integrants, pel grup del PP (amb 137 diputats), el del PSOE (amb 120 un cop Jose Luis Abalos ha mantingut el seu escó passant al grup Mixt), el de VOX (amb 33 diputats), el de Sumar (amb 26 diputats després de la marxa de Àgueda Micó al grup mixt), el d’Esquerra Republicana (amb 7 diputats), el de JuntsXCat (també amb 7 diputats), el del EH-Bildu (amb 6 diputats), el del PNB (amb 5 diputats) i el ja esmentat Grup Mixt, amb els 4 diputats de Podemos, els solitaris del BNG, de Coalició Canària i de UPN, i els dos que, com ja he comentat, han canviat de grup parlamentari per discrepàncies amb el que els havia presentat a les darreres eleccions, i actuen i voten, inicialment, d’acord amb la seva consciència. Una composició que vistes les xifres, mostren dos grups (PP i PSOE) amb possibilitats de liderar una coalició que arribi als 176 que reclama la desitjada majoria absoluta.
I aquí és on entra en joc la política, és a dir, allò que cada grup polític ha anunciat a la ciutadania durant la darrera campanya electoral (i que segueix predicant vista la complexitat de la situació) en l’intent d’aconseguir una majoria absoluta que permeti formar govern i, si tot va bé, començar a governar.
El repte no és fàcil. Més que res, perquè el plantejament de solucions que podem considerar “de dretes”, no sembla poder anar gaire més lluny que de l’associació del PP i VOX (amb l’afegit testimonial dels navarresos de UPN). Perquè, agradi o no, el grup de partits i coalicions amb una mica de pes específic, no semblaven ni semblen disposades a entrar en un mateix paquet on hi hagi VOX, tot i els intents del PP per atreure’s cap a ell a Junts x Cat o al PNB, clarament nacionalistes i, per tant, contraris a les idees del carrer Gènova.
Però, al bàndol contrari les coses tampoc estan gaire millor si exceptuem el fet de ser actualment qui governa i, si és prou hàbil, treu faves d’olla de la presència mediàtica als fòrums internacionals.
Perquè els 17 escons de diferència amb el PP, obliguen al PSOE, agradi o no, a fer la farina plana a la coalició de Sumar (en una situació anàloga amb la que genera VOX). Però amb una diferència significativa. La dreta només necessita que un dels grups “mitjans” (ERC, JxCat, EH-Bildu o el PNB) decideixi enganyar al seu electorat, canviar de vorera i buscar la dolça música del poder a nivell estatal que ja ha acaronat a nivell de la seva comunitat autònoma.
Perquè, no ens enganyem, assolir aquesta quota de poder pot fer pensar als aspirants que els obre un camí cap a la glòria que tindran quatre anys per fer-se seu i convèncer als votants. I que, en el cas de Catalunya, poder aturar la creixent remor de la dreta recalcitrant.
I malgrat això, no sembla que -si més no a casa nostra- hi hagi una voluntat de reprendre el “Diguem no” de la transició democràtica. Tothom sembla centrar els seus esforços en obtenir la seva acta de diputat. Alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT