DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

EDUCACIÓ SOCIAL

La fòbia social


Joan Rodríguez Serra Cubelles

07-12-2025 18:33

Podem definir la fòbia social com una temença persistent i injustificada davant situacions que representen estar davant l’escrutini i el judici dels altres

Eix

Apareix en determinades situacions com per exemple en les reunions, en celebracions i en altres esdeveniments socials.

Afecta de la mateixa manera homes i dones i té el seu inici en l’adolescència.

Alguns estudis relacionen les fòbies socials amb uns progenitors massa protectors amb els seus fills i filles.

I és que realment en el cas de les persones que pateixen ansietat social podem veure un patiment intens en situacions socials. No estem parlant dels típics nervis que s’experimenten prèviament a haver de parlar en públic o davant d’una reunió social.

En realitat es tracta de patir un grau d’ansietat molt alt que pot arribar a bloquejar completament i, de retruc, condueix a intentar evitar les situacions socials que provoquen més temença, patint directament atacs de pànic i crisis d’angoixa.

​Parlem majoritàriament d’unes fòbies socials com el temor a parlar, a menjar, a escriure en públic i per exemple, a participar en festes i entrevistes. Molt sovint observem també que la persona que pateix d’ansietat social està molt preocupada pels altres puguin detectar i ridiculitzar la seva ansietat davant d’aquestes situacions.

També podem afirmar que les persones que pateixen fòbia social estan nervioses davant situacions en què estan observats i sobretot, quan es relacionen i parlen amb altres persones.

Experimenten por de fer alguna cosa que els pugui avergonyir, a sentir-se humiliats, també al fet que altres persones pensin malament d’ells i d’elles. En definitiva, a sentir-se jutjats.

Es converteix doncs en una por de rebre una avaluació negativa per part dels altres, la qual cosa provoca un sentiment d’inferioritat i a esdevenir diferents de les altres persones.

Hi ha alguns tipus de fòbia social, com ara la fòbia social simple o específica. Fa referència a una temença provocada per estímuls davant de situacions molt específiques, com menjar o beure en públic, fer activitats davant dels altres, parlar en públic, entre d’altres.

Parlem també de la fòbia social generalitzada, en el cas de temors que apareixen davant d’un gran nombre de situacions socials, com mantenir converses, la interacció en grups, davant d’una cita i la possibilitat d’adreçar-se a alguna persona amb un cert grau de rellevància.... Un gran nombre d’estadístiques situen en un 60-70% del total de pacients pertanyen a la fòbia social de tipus generalitzat.

En el cas dels diferents tipus de fòbia social, exceptuant el temor de parlar en públic, els i les protagonistes han presentat molt sovint antecedents de timidesa en la infància i unes característiques molt concretes de trets de personalitat com la neurosi i una introversió, per exemple.

Podem parlar també d’una simptomatologia relacionada amb qüestions físiques com una respiració ràpida i agitada, nàusees, posar-se vermell, mal de panxa, una opressió al pit i les taquicàrdies. A voltes també s’ha pogut percebre una veu trencada o tremolosa, sensacions de mareig i desmai com a resposta a una hiperventilació i l’autosuggestió, amb episodis de sudoració, per exemple.

Parlem d’una simptomatologia que es relaciona amb la conducta, com una resposta directa amb el que acaben fent o evitant.

Massa sovint i davant d’una crisi, les persones que la pateixen cerquen refugi i protecció d’algú conegut i d’altres la ingesta d’alcohol que els ajuda amb un efecte evitatiu i de control dels nervis. Tot plegat provoca una impossibilitat de mantenir una vida pràcticament normal.

Curiosament, s’han observat algunes situacions que poden provocar més estrès relacionades amb el fet de menjar o beure en públic, també en el moment de realitzar trucades telefòniques i de conèixer a noves persones.

També a l’hora de parlar en públic, en acudir a una cita, quan han de fer exàmens, quan volen anar a festes i actes socials. La persona sol viure un sentiment d’esdevenir el centre d’atenció i d’actuar davant d’altres persones, de retruc de sentir-se observat i el pitjor és creure ser criticat o jutjat.

Generalment, les persones amb fòbia social experimenten sovint símptomes d'ansietat com poden ser palpitacions, tremolors, sudoració, molèsties gastrointestinals, diarrea, tensió muscular, enrogiment, confusió.

Són reaccions somàtiques davant d’aquelles situacions socials temudes, i, pel que fa als casos més greus, poden arribar a partir una simptomatologia que els aboca a una crisi de pànic i d'angoixa.

Els educadors i educadores socials sabem que hi ha diverses investigacions que admeten que la Fòbia Social es pot superar si es tracta adequadament.

En estudis científicament controlats, existeixen tractaments de base cognitivoconductual (TCC) per al tractament de la Fòbia Social, que han mostrat major eficàcia.

Farmacològicament s'usen els anomenats beta-bloquejants, uns fàrmacs que redueixen l'acció de l'adrenalina sobretot, en relació amb els símptomes físics, davant de situacions puntuals, com per exemple la por escènica.

El més receptat és el propranolol, també els d’inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina (ISRS) esdevenen molt eficaços, sobretot la Paroxetina.

Els professionals recomanen en el cas d'utilitzar fàrmacs, combinar-los amb la TCC.

Els educadors i educadores socials completem aquest treball, sobretot en intervencions amb infants i adolescents i recomanen a les famílies donar suport evitant minimitzar aquestes situacions.

Treballem per evitar comparar amb amics o germans, tenir temps per ells i elles, escoltar-los.

Cal també respectar els seus ritmes, sense pressionar. Cal treballar en prendre consciència que ser tímid té coses molt bones, esdevenen persones observadores, prudents i reflexives... cal aprendre a valorar quins són els seus punts forts, allò que els fa importants.

En definitiva, cal acceptació dels fills i filles tal com són i ajudar-los a treure el millor que tenen.

També cal fer una proposta oferint opcions de grups socials diferents, com per exemple recomanant activitats extraescolars també fora de l’entorn escolar.

Hi ha també un suport molt actiu en les anomenades tècniques de dessensibilització sistemàtica que poden ajudar d’una forma progressiva a aprendre a afrontar aquestes situacions provocant una millora de l’autoestima.

Aquestes són tècniques que es fonamenten en fer un escalat de petits objectius diaris, amb el suport de la psicologia, treballant en la recerca d’experiències positives a nivell social per guanyar seguretat i el contacte social.

"Tinc por de relacionar-me amb la gent": Roger de Gràcia,  en el llibre "Diguem boig", descriu com "una història de salut mental en primera persona" explica que té fòbia social crònica. “El meu diagnòstic és que tinc una fòbia social crònica, o sigui, por de relacionar-me amb la gent. Jo, que fa 20 anys que em dedico a l'entreteniment; jo, que fa 20 anys que en poso sobre un escenari cada dos per tres a la tele i a la ràdio: jo. A qui veieu extravertit i sociable, tinc una fòbia a les relacions socials”. 

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.