PUBLICITAT
POLÍTICA
08-12-2025 17:54
Un no pot evitar sentir una mena d'admiració, una fascinació gairebé teatral, davant l’espectacle que ens ofereixen els grans campions de les causes justes. Aquells que, amb la capa immaculada de la virtut i el far de l'ètica a la mà, han sortit al carrer i als hemicicles per il·luminar les parts fosques de la societat. I en el panteó de les gestes èpiques, la lluita feminista ha estat, sens dubte, la més preuada i la que més banderes ha aixecat. Un esforç encomiable, sens dubte, per legislar i reeducar el planeta sencer en matèria de paritat i respecte.
Però vet aquí la sorpresa, la gran paradoxa còmica d’aquesta tragèdia contemporània: resulta que la llar on més necessiten aplicar aquestes lliçons magistrals és, precisament, la seva pròpia. Després d’anys de sermons, de lleis pioneres i de senyalització pública de la misogínia aliena, els escàndols, que a diari ens desperten amb la fredor d'una dutxa d'aigua gelada a les notícies, esclaten amb una precisió quirúrgica a les files d'aquells que van fer de l'exemplaritat el seu eslògan.
El problema, és clar, no és que la cacera i la humiliació de companyes (que tant es denuncia fora) existeixin. El problema és la descarada demostració que, quan s'aixeca un edifici tan alt de superioritat moral, la caiguda és infinitament més sorollosa i, ai las, més ridícula. Hem viscut un procés on la mirada s'ha posat tan fermament a l'espatlla del veí que ningú no va notar que la pròpia armadura tenia òxid i forats de vellesa.
I així, assistim a la que, potser, és una de les crisis d'hipocresia més vergonyoses que hem viscut. Una crisi on els qui ens volien ensenyar a distingir entre el bé i el mal —amb una severitat quasi inquisitorial— es revelen com a mestres de la grolleria interna i la mala praxi. La ironia és demolidora: el foc que havien d’utilitzar per purificar la societat ha acabat cremant els seus propis fonaments.
Arribats a aquest punt, no n’hi ha prou amb la dimissió del peó de torn o amb un comunicat trist. Cal exigir responsabilitats als més alts nivells de la funció. No tant per la falta de feminisme (que també), sinó per la falta d'ètica i, sobretot, per un paperot que ha fet més per desacreditar el missatge que qualsevol campanya de l'oposició. Un aplaudiment irònic per l’autodestrucció: almenys, l’espectacle és digne de ser recordat.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT