PUBLICITAT
HISTÒRIES RETRATADES
11-12-2025 7:32
La lliure elecció en l'àmbit de la fe, ha deixat de ser una qüestió abstracta per convertir-se en una realitat visible als carrers de Vilanova i la Geltrú. El fet religiós, encara que radiqui en l'esfera més íntima de la persona, projecta la seva diversitat de manera pública i incontestable, configurant un mosaic de pràctiques i comunitats que enriqueix el teixit social de la ciutat.
Aquesta ampliació del mosaic religiós és, en gran manera, el resultat directe de les noves onades migratòries. L'arribada de població d'altres continents, cultures i tradicions ha incorporat a la realitat local pràctiques com l'islam, l'església ortodoxa o diverses confessions evangèliques. Més enllà d'una tendència aïllada, es tracta d'un efecte tangible de la globalització, que ha convertit Vilanova en un microcosmos on conviuen, i s'interrelacionen, realitats espirituals d'arreu del món.
Ara bé, aquesta convivència planteja interrogants fonamentals. En un món on la religió ha estat, i continua sent, motiu d'enfrontament, és possible la pau entre confessions que defensen veritats diferents? Per respondre-ho, hem preguntat a les diverses comunitats de Vilanova i la Geltrú si experimenten un creixement en el nombre d'adeptes i, sobretot, quin paper juga la fe en la seva vida: és un vincle d'identitat i cohesió comunitària, un acte d’enyorança per la terra d'origen, o una combinació de totes aquestes forces? Les seves respostes dibuixen un mapa complex de necessitats espirituals i reptes de cohesió social.
Vilanova i la Geltrú, com tot el país, està lligada a una tradició catòlica. Aquesta continua sent la religió més confessada, però la seva pràctica ha anat a menys en els darrers anys. En canvi, hi ha un fenomen nou, que és la proliferació d’esglésies evangèliques, cadascuna amb els seus matisos. Les esglésies evangèliques creixen sovint mitjançant la plantació d'esglésies. Això vol dir que una comunitat crea una nova congregació en un barri o ciutat. Aquestes noves esglésies poden començar en un local petit, un garatge o una casa, amb pocs recursos.
En aquests moments hi ha les esglésies evangèliques Cristiana del Garraf, Cristo Reina, de Filadèlfia, Ministerio Peniel, Romana Emanuel, de Pentecostés i la Baptista. Vam visitar aquesta darrera la que té més tradició a la ciutat, concretament des del 1946, quan es va inaugurar un primer temple protestant a la ciutat, en un petit local a la plaça del Mercat. L’interès de força gent per aquesta confessió i l'assistència més gran als cultes va provocar la compra de l’actual local a l’avinguda Garraf on cada diumenge es troben un centenar de persones.
Eric Rodríguez és pastor evangèlic des del 2022 de l'Església Evangèlica Baptista de Vilanova i la Geltrú. Té 35 anys, casat, té quatre fills. Es dedica plenament al pasturatge. La seva tasca és estudiar la bíblia i tractar d’explicar-la el millor possible. Aquesta parròquia ha anat creixent, la gent dona el que vol a l’església, com una ofrena, perquè aquesta aportació s’utilitzi per a l’obra de Déu. Els membres de l’església són els que acaben decidint que es fa amb tot, fins i tot en qui ha de ser pastor. L’assistència a l’església és lliure. Els creients estan cridats a estar compromesos els uns amb els altres, sobretot amb Déu. Això es tradueix en ser membre oficial de l’església.
“Jo faig l’acompanyament als problemes dels feligresos, però tothom ho fa també perquè hi ha una implicació entre nosaltres. Seguir a Jesús no es fa sol, se segueix en aquesta interrelació i suport mutu. En general, tothom està cridat a cuidar-se”, comenta Eric. Els líders de les esglésies evangèliques han d’estar dotats, segons diu la Bíblia: han de tenir caràcter, res que se li pugui retreure, que tingui aptitud per ensenyar, perquè ha de divulgar la paraula de Déu. Existeixen seminaris on estudiar la Bíblia, on s’imparteixen que equivaldrien a un grau universitari, tot i que no és un requisit. Eric va estudiar en un d’aquests seminaris.
“Davant la proliferació d’esglésies evangèliques, la diferència radica en la forma de fer les coses. Tots els evangèlics provenim de la reforma protestant, però els baptistes tenim uns tres trets bàsics: el compromís del baptisme, la separació entre església i Estat, i la salvació per la fe, no per obres. No fem rituals, és una reunió de creients, ens hem de trobar periòdicament per compartir i cuidar-nos”, explica el pastor.
Per Eric Rodríguez surten tantes esglésies per un tema cultura i de costum, “estan molt acostumats a fer-ho a la seva manera, podria ser una mica d’enyorança, perquè la confessió és la part més important de la seva vida. En qualsevol cas, veiem que en la Bíblia les formes són secundàries, no hi ha cap protocol de com han de ser les reunions, han de tenir certs elements perquè les escriptures parlen que cal aprendre la doctrina, compartir el pa, pregar o lloar a Déu. Però aquests elements s’adapten a cada cultura, el que és important és el missatge”, conclou el líder religiós.
A la reunió de diumenges als matins canten junts, hi ha temps perquè la gent pugui pregar en veu alta i fer peticions, encara que siguin públiques. També expliquen la paraula de Déu, sobretot la rellevància que té en aspectes d’avui en dia i com s’ha d’actuar. Representen el sant sopar. Els divendres a la tarda fan una reunió de pregària, on també s’explica la bíblia i es tracten alguns temes. A les reunions, el 65% són persones nascudes a Vilanova o a la comarca, i la resta són estrangers, principalment de Llatinoamèrica.
A partir del 2000 van començar a venir molts romanesos a la capital del Garraf. Aquest col·lectiu majoritàriament segueixen el culte cristià ortodox. El 2010 van constituir la parròquia es diu Sant Serafí de Sarov de Vilanova i la Geltrú, a l’ermita de Sant Sebastià, ubicada al carrer que porta el seu nom, que va ser cedida per l’església Sant Antoni Abat gràcies a un acord ecumènic. “Tenim un bisbe ortodox per a Espanya i Portugal, que depèn del Patriarcat de l'Església Ortodoxa de Romania. Quan el bisbe va crear aquesta parròquia el 2010, es va convocar un examen perquè un sacerdot s'encarregués de Vilanova i la Geltrú. Jo em vaig presentar a les proves i vaig guanyar la plaça, que ocupo des d'aquell any”, indica Constantin Alin, rector de la parròquia, que està casat i té un fill, nascut a la ciutat.
El ritual ortodox és una litúrgia, no és una missa, és més llarg que el culte catòlic, dura gairebé dues hores. Els actes litúrgics ortodoxos són antics i immutables, ricament simbòlics, que utilitzen cants, icones i encens per crear una experiència de culte celestial. El centre n'és la Divina Litúrgia, una cerimònia sense pressa on es llegeixen les Escriptures i es consagra l'Eucaristia, que es distribueix als fidels com a veritable Cos i Sang de Crist, amb l'objectiu de transformar i unir els participants a Déu. L’Ortodòxia no té una autoritat central única com el Papa. Està organitzada en esglésies autogovernades, patriarcats territorials, cadascun dirigit pel seu propi Patriarca o arquebisbe major.
A l’estiu venen a l’església 50 o 60 persones. A l’hivern 80 o 90, si hi ha alguna festa gran en venen molts més. “A vegades ajudem a persones de la nostra comunitat, si no poden treballar o tenen alguna malaltia. El dissabte assaja el cor, totes les persones que el foment estan des del principi. L'idioma de culte durant la litúrgia és el romanès. La decoració és tota ortodoxa, però es va quedar Sant Sebastià”, comenta el rector.
Constantin explica que hi ha persones que fa 30 anys que estan aquí, i tornen a la Romania, perquè les coses estan millor allà. “Però la gent s’integra molt bé aquí, treballen molt bé, molts han creat la seva pròpia empresa. Els resulta fàcil aprendre la llengua, hi ha més de 400 paraules comunes amb el català. Hi ha parelles mixtes. No hi ha massa enyorança, perquè van de vacances allà i les famílies els venen a visitar. Molts es casen a Romania, per això no en fem tants casaments. Baptismes en fem uns 27 a l’any, però l’any següent no veiem aquests nens a l’església. Una mica es perd, però fem moltes activitats pels infants durant tot l’any pels infants. Quan la gent marxa de Romania es desprèn de la pràctica religiosa, però allà és una pràctica central. Aquí un diumenge tenen moltes més coses a fer”, ironitza el clergue.
La comunitat musulmana de Vilanova i la Geltrú es va instal·lar per primera vegada al municipi l'any 1995, al carrer Conxita Soler, al barri de Mar, gràcies a un grup de treballadors procedents del Marroc, Algèria i Gàmbia. Posteriorment, el 2007 van crear una mesquita al barri del Tacó, però a causa del creixement de la població d'origen musulmà procedent del Marroc, Tunísia, Algèria, Egipte, Gàmbia, Senegal, Turquia i d'altres, es va adquirir un nou emplaçament amb propietat l'any 2012 situat al carrer de la Fita, on actualment hi ha la Mesquita Al Furkan.
Aitbouzid Mostafa, és el president de l’Associació Islàmica Al Furkan, fa 14 anys que està aquí, fa tres anys que és president. El seu fill va néixer aquí. La festa del cabrit, al final del ramadà, es poden reunir 1.000 feligresos al temple. Es fan cinc oracions al dia. La més important és la dels divendres, on l’Imam proposa un tema de debat, però els temes polítics no es toquen. Aquesta mesquita és salafista, junt amb Reus i Torredembarra, són les úniques de Catalunya.
“Es veuen com una pràctica radical i estem molt vigilats per la policia. Per això no parlem de política ni de polítics. Vigilem molt les persones que venen a la mesquita. L’imam és triat per la comunitat, però no imparteix litúrgia únicament a Vilanova. El món islàmic és una barreja molt extensa. Augmenta molt l’assistència l’arribada de gent que acaba d’arribar, sobretot molt joves de l’Àfrica subsahariana”, comenta el president.
Hi ha molts musulmans que resen a casa. Sobretot les dones. Hi ha pocs ateus. “Potser hi ha gent poc rigorosa en la pràctica, però hi creuen perquè és la seva cultura. El marroquí és musulmà, poden ser no practicants, però porten la religió en el seu cor i la religió va molt lligada a la seva cultura”, concreta Mostafa. Els feligresos paguen la voluntat, mínim 10 euros al mes, són unes 300 persones associades. Ser membres de l’associació els dona dret a una assegurança de vida. “Quan parlem entre nosaltres ens preocupa el racisme i els partits radicals. Nosaltres l’únic que podem fer és treballar per tenir bona reputació”, se sincera Aitbouzid Mostafa.
A l’església catòlica, que perd institució, potser li cal sortir d’una imatge anacrònica, fer-se més atractiva i ser autocrítica. Perquè la gent, efectivament, no deixa de fer-se preguntes existencials, i des de la individualització prefereix una religió a la carta. En la concepció individualitzada de la religió, a la tria d’un seguici espiritual, la globalització ha contribuït que el món ja no sigui un únic sol lloc. La globalització implica l’existència de contactes amb altres religions amb les quals no es tenia contacte.
Les noves experiències de pluralitat religiosa porten a la consciència que la religió confeccionada a la carta és només una religió entre moltes. La globalització permet un intercanvi de cultura i pensament a una velocitat impressionant i les creences i manifestacions desconegudes són les més atractives. Un mercat de molta competència és el millor per al consumidor. Aquesta reflexió serveix a la comercialitat de productes, però tampoc és aliena a l’elecció espiritual.
Parlem amb Pere Milà, rector de Santa Maria de la Geltrú i de Sant Antoni Abat sobre la crisi de feligresia. “Detectem que no hi ha tanta voracitat contra l’església. Anem comptabilitzant joves que es pregunten per saber que és això de la fe, no tenen cap adversitat. Hi ha inquietud i recerca. Alguns d’aquests fan el procés de la fe: batejar-se, fer la comunió o la confirmació. No és un fet ocasional, hi ha un degoteig. També hi ha més adults que s’acosten o retornen a l’església per un enterrament o per un ritual sacramental. Expressen un cert cansament de la vida i els cal algun tipus de suport. És cert que les parròquies es nodreixen de gent immigrant, però, per un altre costat, la cultura occidental els fa diluir la pràctica religiosa”, diu el mossèn.
La manca de capellans que puguin servir i disminució de la feligresia han influït a ajuntar parròquies com seria el cas a Vilanova, amb les de Sant Antoni i la Geltrú. “Però també hi ha el concepte de sinodalitat, de caminar junts. L’església és molt gran, té moltes maneres de pensar i cal posar-nos d’acord. Escoltar-nos molt, fa que treballem i matisem les coses plegats. Se sap que Sant Antoni i la Geltrú, històricament hi ha hagut una rivalitat ancestral. Doncs ja s’ha acabat. Totes les celebracions es fan conjuntament”, conclou el rector.
Per aquest clergue, “els cristians no som lluny del món, som part d’ell. Aquesta pàtina individualista de la societat actual, també ens afecta. No aconseguim fer comunitats que estableixin solidaritat i anar coordinadament. La gent busca aquesta comunitat, és necessària, malgrat aquesta tendència per la individualització”. Pel que ha pogut desprendre de les confessions, Pere Milà arriba a la conclusió que “a la gent li manca un referent clar, de com ser com a persona. També hi ha una gran confusió entre mal i el bé. No s’identifica el que és cadascun d’aquests costats i menys les seves fronteres. Emocionalment la gent va molt perduda. Cada vegada sabem conviure menys, es perd la capacitat d’empatia i, per tant, les habilitats relacionals”.
El rector el preocupa la deriva tan ultra, “és com un substrat que recorda l’inici de les guerres mundials. Això espanta. Ens hem convertit en éssers individuals, solitaris. Sentir-se sol i sense una identitat clara, i fa molt de fred aquí. Les persones ens cal escalf d’una família, amics, una comunitat, una societat, un poble, una identitat i unes tradicions. Tot això s’ha aprimat moltíssim. Una de les reaccions és aquest extremisme, que dona una calidesa racional, et proporciona un caliu, una manera de ser i una identitat”, raona Milà.
I fa autocrítica, “l’església, en general, lamentem que no ens hem preparat prou per donar resposta a això. La clau és crear comunitat. A l’Economat es nodria d’un centenar de voluntaris, el 80% era gent gran, que no van poder sortir de casa per la Covid, llavors van venir gent jove de tota mena i van ajudar independentment de la seva orientació confessional. La solidaritat fa pensar en una comunitat. Estem trencant aquella barrera que representava adoptar la fe. Això s’està superant, buscar una espiritualitat, pensar en tu mateix, en una transcendència, està provocant un degoteig de gent que s’acosta a l’església”, avança Milà.
Les grans qüestions que han interpel·lat la humanitat al llarg de la història, qui som, d'on venim i què dona sentit a la nostra existència. El que es transforma amb velocitat vertiginosa són els llocs i les comunitats on les persones busquen les respostes. “La gent no troba les respostes bones, tampoc van a trucar a les portes de l’església. Hi ha hagut voluntat de desprestigiar l’església. L’individualisme impedeix compartir aquestes preguntes i, per tant, es fa la seva religió a la carta, efectivament”, reflexiona el rector.
“Si estàs sol, per combatre aquesta solitud t’omples la vida de multitud de coses. Hi ha qui s’encarrega de posar-te moltes coses per distreure’t. L’església contra això que pot fer? Hi ha una gran eina que no se sap vendre, que és la comunitat. Estem en mig d’un canvi de la societat, de la persona, dels coneixements, dins d’aquest món canviant hi ha l’església, que no és una cosa separada, estem aquí caminant en aquest món canviant. Però estem ofegats per una estructura una mica antiga, vetusta”, Milà es mostra crític amb la institució. El rector posa èmfasi amb la singularitat de Vilanova, del jovent, ara ja grans, sorgit de les trobades de Taizé, que veuen la religiositat amb naturalitat.
Pel que sembla hi ha una nova manera de veure el cristianisme. Hi ha parelles joves que s’han interessat per cuidar alguna parròquia, sense voler fer serveis a l’església, però adoptant un tipus de valors, i de relació. Hi ha maneres d’acostar-se a l’església. Van sortint moltes iniciatives de gent es reuneixen per viure junts, per arreu. Com per exemple de Tierra Habitada, a Madrid, una comunitat que s’integra en un marc ecologista, espiritual i la fraternitat. “Aquestes comunitats ja existien després de l’època mitjana, d’aquí van sortir l’orde dels Franciscans o els dominics, això va ser una revolució, va girar com un mitjó Europa. Algú diu que no estem en un moment no gaire llunyà d’aquell”, comenta el clergue.
Les parròquies catòliques de la ciutat impulsen Càrites Interparroquial, que té cinc projectes: l’Economat, l’hort solidari, ensenyament solidari reforç escolar i habitatge, en aquest sentit es disposen de diferents habitatges compartits. Tot a tipus de rotació. També es treballa amb Mans Unides, Fem Pous, i s’organitza el Sopar Solidari, amb gairebé 300 persones.
El Grup de Diàleg Interreligiós i Interconviccional de Vilanova i la Geltrú (GDI-VNG) va néixer l’any 2017 en resposta a la sol·licitud de la Regidoria de Convivència i Equitat de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú de generar un espai de trobada i diàleg en què les diferents tradicions religioses presents a la vila poguessin relacionar-se amb regularitat i normalitat, des de la laïcitat. La taula està coordinada per l’associació de la Unesco per al diàleg interreligiós Audir i compta amb la presència de tècnics municipals.
Un d’aquests tècnics és Moussa Zinebi, especialista del Servei de Convivència. Assegura que “no hi ha cap problemàtica entre les diferents confessions. En aquestes trobades es parla sobre què es pot fer conjuntament o convidar alguna entitat a participar en alguna activitat. No ha sorgit mai cap problemàtica preocupi al col·lectiu. Però sí que s’ha erigit en un bon espai per posar en comú quan hi ha algun aspecte que preocupa a tothom.
Anna Aroca, és la coordinadora del Grup diàleg interreligiós de Vilanova i Arnau Oliveres, és codirector d’Audir. Aquesta és entitat catalana no confessional (o, en tot cas, multiconfessional). Aglutina i mobilitza persones de distintes tradicions religioses que treballen en connexió amb les principals organitzacions internacionals de diàleg interreligiós, per afavorir el coneixement, el diàleg interreligiós i la cooperació entre les diferents confessions religioses presents a Catalunya, des de la perspectiva de la cultura del diàleg i de la pau, des de la perspectiva dels Drets Humans.
A l’article 18 d’aquesta legislació es reconeix el dret a la llibertat de consciència, pensament i religió. “La llibertat religiosa, vol dir no imposar ni prohibir cap confessió. Això s’ha de fer des del diàleg, s’ha de posar en comú des d’un grup que no promou les religions, però les normalitza i les visualitza. Es convida a totes aquestes entitats que donin veu a tota la diversitat que hi ha Vilanova i la Geltrú, comenta Arnau Oliveres.
Des del 2019, des d’UNESCO es veu que una bona manera de coordinar aquest diàleg és que no es convoqui des dels consistoris ni des de les religions, per evitar el proselitisme, perquè l’únic que es vol que és visualitzar la diversitat. “Totes les religions mostren tensió entre obrir-se i l’exclusivisme. Justament el fet d’obrir-se en un grup voluntari facilita el diàleg, és un camí lent, però que realment efectiu”, concreta el codirector d’Audir.
Els dos representants de la Unesco, asseguren que no hi ha conflicte, però que quan n’hi ha “és per perjudicis. Conèixer l’altre és molt important. Aquests grups busquen aquest coneixent i desfer els prejudicis. Moltes vegades es veu que és molt major el que uneix que el que separa les religions. Crec que quan qualsevol persona que ve aquí es reafirmen religiosament perquè és una manera de reafirmar la seva identitat, és allò que et fa diferent. També és el lloc on et trobes, fa de lligam comunitari. No volen renunciar les seves arrels i origen”, explica Anna Aroca. Moussa Zinebi, recorda que al servei de convivència, hi ha el servei de mediació. “No hi ha cap queixa, ni tenim cap indici de conflicte entre religions. Quan hi ha desconeixement genera preocupació i prejudici. És el diàleg en si, que el que ho ha resolt”.
Des de l’Església Evangèlica Baptista la importància de la taula interreligiosa “és per donar-nos a conèixer i conèixer les altres confessions. Són creences incompatibles. Això no implica que creure que jo tingui la veritat signifiqui tancar les portes. Aquest diàleg té un valor social, de posar en evidència que hi ha diferències irreconciliables però a la vegada viure en pau. Al llarg de la història hi ha hagut conflictes, que més que purament religiosos han sigut per interessos, i la religió ha sigut la que ho ha legitimitat”, comenta el pastor, Eric Rodríguez.
Constantin Alin comenta que entre catòlics i ortodoxes hi ha diferència, “però les dues confessions tenen la mateixa funció. No hi ha cap problema. La taula interreligiosa ajuda a divulgar les activitats que realitza cada església, és un bon lloc de trobada i diàleg. Sobretot per comprendre a tothom, malgrat les diferències. El respecte és molt important. Un cop a l’any a través de l’Orfeó Vilanoví es fa una litúrgia per gent nascuda aquí, i per Nadal es fa una jornada de menjar romanès”.
Pere Milà, considera que la taula interreligiosa és necessària per coneixement. “Quan coneixes algú, quan et saludes hi ha una aproximació, crea uns lligams, uns ponts unes coneixences que representen un antídot de la desconfiança, el recel al desconegut o a la distància. La presència d’altres confessions no fa nosa als catòlics”.
No hem parlat d’un col·lectiu molt important a Vilanova. La majoria dels xinesos que hi ha a la ciutat són evangelistes. La seva religió és molt sincrètica, igual el taoisme s’ha fusionat amb el budisme i el confusionisme. Llavors no hi ha ben bé una religió sinó una filosofia heterogènia i sincrètica, aquí s’adapten al que hi ha, i la religió evangèlica s’adapta millor perquè no entren en tot el ritual catòlic. A la ciutat hi ha altres pràctiques com la Fe Bahá'í o els Testimonis de Jehovà. Aquest ha sigut el passeig pel mosaic religiós de Vilanova i la Geltrú.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT