PUBLICITAT
CATALUNYA VA DIR NO
12-03-2026 7:23
El dimecres 12 de març de 1986, ara fa 40 anys, es va celebrar el referèndum sobre la continuïtat d’Espanya a l’OTAN, un fet que cobra actualitat davant dels conflictes a l’Orient Mitjà i a Ucraïna i amb les crítiques del president estatunidenc al govern espanyol amb les bases de Rota i Morón de rerefons. Amb una participació del 59,74 % en el conjunt de l’estat, el 52,53 % dels electors van votar afirmativament enfront del 39,84 % que van optar pel contrari. L’abstenció va ser del 6,54 %. No obstant això, a Catalunya, Euskadi, Canàries i Navarra va guanyar el “no”.
Del debat polític a la consulta
Fent un breu resum del camí que va de l’entrada d’Espanya a l’OTAN fins al controvertit referèndum, cal dir que en el marc de la Segona Guerra Freda, els Estats Units i els països membres de l’OTAN volien l’entrada d’Espanya a l’Aliança Atlàntica perquè el territori espanyol era essencial en cas d’una guerra entre els estats del Pacte de Varsòvia i els de l’OTAN.
OTAN
Si bé Adolfo Suárez havia mostrat reticències a l’entrada d’Espanya a l’OTAN, el seu successor, Leopoldo Calvo Sotelo, n’impulsà la incorporació, que es va fer efectiva el 29 de maig de 1982 gràcies a l’aprovació per majoria simple al Parlament espanyol.
RTVE
Aleshores el PSOE n’estava en contra, defensava la neutralitat per evitar “riscos de guerra” i anunciava que si algun dia arribava al poder convocaria un referèndum per la sortida de l’OTAN. El PSOE, efectivament, va guanyar per una ampla majoria absoluta les eleccions celebrades l’octubre de 1982 però, a partir d’aquí, Felipe González canvià completament d’opinió, mostrant-se partidari de seguir formant part de l’OTAN “per una política de pau i seguretat” i argumentant que sortir-ne podria dificultar la permanència d’Espanya a la CEE, l’actual Unió Europea. Només cal veure que una de les primeres coses que va fer un cop elegit president va ser visitar el seu homòleg dels Estats Units, Ronald Reagan, per garantir-li la continuïtat d’Espanya a l’OTAN. Així, en poc menys de cinc anys, el PSOE va protagonitzar un espectacular gir passant de l’eslògan, certament ambigu, “OTAN, de entrada no” a un altre que deia “En interés de España, vota sí”.
Un referèndum precedit de mobilització social
Arxiu Comarcal del Garraf / Diari de Vilanova
El referèndum va ser precedit per un intens debat polític i una gran mobilització social al carrer. A Catalunya hi hagueren nombroses manifestacions antimilitaristes impulsades pel PSUC, l’extrema esquerra, ERC i altres partits independentistes, diverses associacions cíviques com ara La Crida i grups pacifistes. De cara a la votació, el Centre Social Democràtic, Alianza Popular i Convergència i Unió, que en altres circumstàncies haguessin propugnat el sí, van demanar l’abstenció o van donar llibertat als seus votants, en el cas dels convergents perquè estaven dolguts amb els socialistes pel cas Banca Catalana.
Arxiu Comarcal del Garraf / Diari de Vilanova
Val a dir que figures del món de la cultura van donar suport al “no”, com és el cas de Lluís Llach, que va arribar a demandar Felipe González per “incompliment de promeses electorals”, o Antonio Gala, que va presidir la Plataforma cívica anti-OTAN. També hi hagué un notable suport del moviment pacifista i de la comunitat universitària, especialment a Barcelona i Girona, que va organitzar debats, xerrades i manifestacions.
Una pregunta enrevessada
La consulta a la ciutadania tenia una pregunta ben enrevessada:
“¿Considera conveniente para España permanecer en la Alianza Atlántica, en los términos acordados por el gobierno de la Nación?”
RTVE
Aquests termes, amb els quals González justificava el seu canvi de postura, eren, en primer lloc, “La participación de España en la Alianza Atlántica no incluirá su incorporación a la estructura militar integrada”; en segon lloc, “Se mantendrá la prohibición de instalar, almacenar o introducir armas nucleares en el territorio español”; i en tercer lloc, “Se procederá a la reducción progresiva a la presencia militar de Estados Unidos en España”.
Aquestes condicions restrictives amb la permanència d’Espanya a l’Aliança Atlàntica són les que ben segur van fer decantar un bon percentatge d’electors a votar “sí”. Tanmateix, els pactes no es van complir ni de bon tros: el 1988 se signà un nou tractat amb els Estats Units que permetia la introducció d’armes nuclears previ acord del govern espanyol i, posteriorment, el 1999, Espanya va entrar en l’estructura militar de l’OTAN.
OTAN
Algunes notes curioses d’aquest referèndum van ser les declaracions prèvies de Jordi Pujol i de l’ambaixador de Bèlgica. El president de la Generalitat va afirmar que encara que Espanya perdés el referèndum no sortiria de l’OTAN. El diplomàtic belga s’expressava de manera semblant dient que “encara que Espanya surti de l’OTAN no passarà res, ja que estan redactats tractats entre el govern espanyol i tots els governs dels països de l’OTAN per establir sistemes de defensa mútua”.
Una altra curiositat va ser el fet que Javier Solana, membre destacat del PSOE, va passar d’encapçalar manifestacions anti-OTAN i criticar l’imperialisme ianqui a ser secretari general de l’OTAN (1995-1999), un gir que exemplifica la complexitat i els canvis estratègics de la política exterior espanyola.
Els resultats a Catalunya i al Garraf
Arxiu Comarcal del Garraf / Diari de Vilanova
A Catalunya, amb un cens de 4.598.037 electors, la participació va arribar al 62,9 %. El rebuig a continuar a l’OTAN assolí el 50,65 %, el “sí” tingué un percentatge del 43,59 % i els vots en blanc, del 5,05 %. El gruix més elevat de vots pel “no” es va donar a les comarques de Girona i les de l’interior del país, mentre que el “sí” s’imposà en algunes ciutats del cinturó industrial de Barcelona, exceptuant la pròpia capital catalana (52,3 % pel “no” i 41,4 % pel “sí”) i Sabadell. Una dada important és que els vots negatius a Catalunya van representar gairebé la quarta part del total estatal.
Pel que fa a la comarca del Garraf, el “no” va predominar a tots els municipis excepte el de Sant Pere de Ribes, on les Roquetes van ser decisius pel “sí” (61,7 % davant del 36,2 % que van dir “no”). En canvi, al nucli de Ribes la victòria del “no” va ser aclaparadora (61,9 % pel “no” i 36,2 % pel “sí”). El resultat global del municipi ribetà es va saldar amb un 50,5 % pel sí, un 46,67 % pel no i el 2,82 % de vots en blanc.
Els resultats més ajustats a la comarca es van donar a Olivella i Sitges, amb diferències de només 3 i 9 vots a favor del “no”. A Canyelles, el “no” es va imposar amb el 52,1 %; a Cubelles, amb un 51,89 % gràcies a la mobilització local i activitats com pintades i sardinades populars; i a Vilanova i la Geltrú, amb un cens de 34.043 votants, el “no” va guanyar clarament amb el 53,23 %.
La precampanya a Vilanova va ser especialment tensa. Segons l’editorial del Diari de Vilanova (13 de març de 1986), insults i actituds virulentes van marcar el debat, especialment durant l’acte del ministre de Defensa Narcís Serra, que va ser increpat amb crits de “OTAN no, bases fora”. Tot i això, la jornada electoral va transcórrer amb absoluta normalitat.
Debat públic a Vilanova
Arxiu Comarcal del Garraf / Diari de Vilanova
El debat a la Biblioteca Víctor Balaguer el 7 de març va ser moderat pel periodista Carles G. Guinda i hi van intervenir representants de tots els espectres polítics: Julio Melero (CNT), Carme Tort (PCC), Carles C. Peña (AP), Pep González (PSUC), Jaume Bertran (PSC), Martí Virgili (CiU), Ernest Parera (ERC), Lluís M. Subirats (CCOO) i Josep Llosa (Taula anti-OTAN). Una frase destacada, en perspectiva actual, va ser de Llosa: “Un polític mig boig podria prémer el botó en qualsevol moment”, que reflectia la tensió del debat sobre armes nuclears i defensa global.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT