PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
28-12-2025 17:56
Aquest dies l’amor vessa i regalima arreu.
Els nostres cors desborden ganes d‘estimar i ser estimats.
Hi ha un aire que sembla que ens porta a l’estimació universal.
Però tot plegat sembla un paradoxa, per una banda la tensió de la guerra -antítesi de l’amorosa convivència- cada cop s’estén més i en aquestes dates sembla que hi hagi -i en part hauria de ser així- una necessitat, quan no, obligació d’estimar i ser estimat.
Ja ho veieu la declaració de la pintada és una clara mostra de la voluntat eterna d’estimar.
No és al primera vegada que les parets de la nostra ciutat tenen expressions d’amor.
I cal molt amor, molta estimació per plasmar-ho públicament a les parets amb el que pot significar de compromís públic el fet de fer afirmacions tan compromeses però també alhora tan emotiva.
No és, ni la primera vegada ni serà la darrera, segur, que algú mostrarà el seu amor públicament.
Ara només cal que la persona estimada sigui conscient que el seu amant ha sortit d’amagatotis i ha estampat els seus sentiments a la paret.
Hem vist altres declaracions però des de sempre tenim fixada aquells icònica de “Montse t’estimo” que cap els any 90 apareixia a les partes amb unes lleters enormes, tant enormes com l’amor que sentien per la Montse?.
Que se’n haurà fet d’aquell amor explicitat.
Ha perdurat?.
S’ha marcit?.
Ha quedat rovellat i s’aguanta amb pinces?.
Vet a saber. Com sempre moltes d’aquestes declaracions amoroses després no podem mai arribar a saber si van portar als seus protagonistes a ser feliços i menjar anissos o bé va ser una fracàs anunciat.
Jo ho diuen no hi ha res que cent anys duri...
L’autor de la pintada però creiem que vol desafiar la dita i ser l’excepció que confirmi la norma.
Vol perdurar en aquest amor que sent ara.
“Siempre te quiero” Un siempre que deu venir de lluny i vol anar fins l’infinit però el “quiero” en forma present sembla voler perpetuar el moment, l’instant, aturar el temps i el querré de futur doncs ja arribarà, si arriba. No cal precipitar-se.
Ja sabem que millor no fer afirmacions massa categòriques ja que els humans som volubles i el que avui sembla etern demà és efímer.
I com deia la banda mexicana Sonex:
Voy a dorar el llano con el fuego que por ti me sube,
luego voy a dorar el mismo oro con que te entretuve,
voy a abordarte donde te vea voy a decirte morena.
Te quiero siempre, te quiero siempre,
Te quiero siempre, te quiero siempre.
I també cal constatar que l’autor de la pintada o anava amb pressa i es va deixar algunes lletres o no havia pres la mida de la frase ja que va haver d’incorporar algunes lletres oblidades en la primera escriptura. També podria ser un joc estètics ja que les E són les que pengen que aparentment havien quedat oblidades.
La data 1 d’agost deu ser el moment en que ha escrit la declaració en que pren consciència que el seu amor serà per sempre, infinit, etern, que superarà el temps i l’espai, perpetu...
Això és amor. El demés són mandingues.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT