PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
28-12-2025 18:03
“En un pessebre diferent, no hi hauria àngels, ni pastors i tampoc reis. En el seu lloc podríem posar-hi aquestes figures...
Un aturat, no té un lloc de treball. Potser aquesta nit algú li proporcionarà recursos per a la seva família.
Un sense sostre, que se sent sol i exclòs. Potser avui algú s’aproparà i compartiran una sopa calenta.
Un famolenc, el que el seu estómac està buit. Potser aquesta nit menjarà una mica.
Un emigrant, que no té llar, ni tampoc té pàtria. Potser aquesta nit algú l’acollirà.
Un pres, que se sent al marge de la societat. Potser aquesta nit li arribarà una ràfega de llibertat.
Un malalt ingressat en un hospital. Potser aquesta nit algú li farà companyia.
Tots estan aquí entorn del Nen que acaba de néixer i que ve perquè cadascú pugui sortir de la seva nit i renéixer a la vida”.
Fa uns quants anys algú va escriure aquest text que em va fer arribar i avui el vull compartir amb tots i totes vosaltres.
I és que aquests temps d’advent ens fan reflexionar sobre moltes coses, ens recordem sobretot d’aquells i aquelles que no hi són, sobretot dels que van deixar empremta en les nostres vides.
Nadal és època de tradicions i trobades familiars.
Però també és el moment de l’any en què el consum a les nostres llars es dispara amb grans àpats i molts regals.
I... també és temps de solidaritat, de pensar en els altres. També de consumisme.
Els aparadors i els carrers il·luminats són un reclam molt atractiu per a les persones, però també poden esdevenir trampes on els sentiments i la dissort troben l’espai perfecte.
Passejar pels carrers de pobles i ciutats, observant els aparadors que llueixen davant dels nostres ulls, ens porta indefugiblement a pensar en aquelles persones que tenen recursos econòmics limitats. En aquelles famílies que passegen agafades de la mà dels seus fills i filles i que no poden evitar escoltar com aquests desitgen fer realitat els seus somnis. Caldrà treballar els sentiments de frustració que segurament tenen aquestes persones, que no podran comprar el regal que el seu fill o filla demana.
També hem d’ensenyar als infants la importància de valorar altres coses que sí que tenen i que d’altres persones potser no tindran mai.
Els educadors i educadores socials pensem que és important generar il·lusió entre els més petits i, sobretot, deixar que la seva imaginació agafi protagonisme.
Però també ha de ser un bon moment per aprendre a identificar i a gestionar les emocions, en la gestió del temps, en l’espera, deixar volar la il·lusió. Però també la inquietud i els nervis positius, al mateix temps que hem de treballar l’empatia, la comprensió i la solidaritat.
No oblidem que els nens i les nenes de famílies vulnerables tenen la mateixa il·lusió que la resta de nens i nenes.
Fa uns quants anys a Cubelles va sorgir una campanya, que amb el nom “d’una joguina per un somriure”, convertia la vila en un indret on tots els infants poguessin gaudir d’una nit somiada, obviant les dificultats econòmiques.
L’esforç dels comerciants, de voluntaris, d’empreses i de particulars s’unia per aconseguir l’objectiu, que tots els nens i les nenes gaudissin de les mateixes oportunitats, sota la coordinació dels professionals dels serveis socials municipals.
Els Reis Mags d’Orient, eren uns sacerdots que, després del naixement de Jesús de Natzaret, van acudir a retre-li homenatge i lliurar-li regals. A casa nostra, a partir del segle XIX s’inicia la tradició de convertir la nit de Reis en una festa amb regals per a tots els infants. Curiosament, els noms dels reis d’orient, Melcior, Gaspar i Baltasar, van aparèixer per primera vegada en un mosaic del segle VI .
Arreu dels Països Catalans, en pobles i ciutats s’espera l’arribada dels reis d’orient que arriben en carrosses plenes de regals per ser repartits a tots els nens i nenes, durant aquesta nit màgica.
Joan Salvat Papasseit, en el seu poema Nadal ens recorda... “Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com som- Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l'hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar”.
En uns temps de mentides, demagògies i fake news cal parar-nos a pensar un moment i retornar el valor de les coses importants, no deixar-nos entabanar.
És Nadal i ens toca fer una profunda reflexió. Malauradament, sabem viure les decepcions amb els nostres representats polítics, culpabilitzem a tort i a dret dels nostres mals a aquelles persones més vulnerables, als estrangers, als malalts, a la gent gran, als presos i a tothom que és diferent.
Actualment, amb tants problemes i les notícies doloroses, cal donar esperança, per aquells i aquelles que viuen la solitud, el menyspreu i la ignorància. Pels ancians sols, pels desnonats a Badalona i arreu, pels refugiats que fugen de països en guerra, i per molta gent que no té casa, per aquells i aquelles que l’han perdut per la guerra, especialment a Ucraïna, a Palestina, a Síria, al Sudan i en tants indrets del nostre món, en els 59 conflictes armats, a Àfrica, a Amèrica i a l'Àsia...
Però també hem de pensar que som uns privilegiats. Hi ha massa persones que són més pobres que nosaltres i més de 4.000 milions de persones d'arreu del món viuen sense el més necessari.
En Joan Cortadellas Àngel, sotspresident del Consell de la Gent Gran de Sant Cugat, va escriure ... “Si Nadal és família, que no quedi ningú sol. Ja que acostumem a aplegar-nos en família, respectem i estiguem atents a la situació de cadascú i, sobretot, no deixem que ningú ho celebri sol. Si Nadal és passat i present, brindem pel futur amb esperança. Respectem les tradicions, el tió, els pastorets, el pessebre, els torrons i les neules i fem el que estigui al nostre abast, perquè tots puguem anar construint i gaudint d'un món millor.
Si Nadal és llum, que els nostres cors també s’il·luminin. No n'hi ha prou amb els llums dels carrers i dels arbres, que ens estimulen a gastar, renovem-nos ara que s'acaba l'any, per ser llum per als altres. Si Nadal és tot això, que sigui Nadal tot l'any. Que tot l'any sigui de joia, de pau, d'amor, de família, de tradició, de futur i de llum interior. I participem per aconseguir que el nou any sigui millor”.
Aprofito aquesta oportunitat per agrair-vos tot el suport rebut al llarg de l’any, que gaudiu d’aquestes festes, tot pensant amb els altres. Nadal serà tant Nadal com desitgem que ho sigui!
Us desitjo un bon any 2026 a totes i tots els lectors.
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT