PUBLICITAT
UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA
08-01-2026 12:58
Hi ha qui deixa un rellotge, un llibre o un moble antic. Però avui, molts deixem reels d’Instagram, fotos al núvol, correus electrònics acumulats durant anys o una petita inversió en criptomonedes. Tot això conforma una identitat que sobreviu després de nosaltres, un rastre digital que perdura en el temps, inaccessible i alhora omnipresent. Però què en fem quan ja no hi som? Qui té dret a heretar aquest món invisible que hem construït en línia?
Aquestes preguntes són al centre de la recerca de Tatiana Cucurull Poblet, investigadora de la UOC, que en el seu article “Generaciones digitales: El legado sucesorio de las redes sociales” reflexiona sobre els desafiaments legals i ètics del patrimoni digital. La seva conclusió és clara: la legislació corre per darrere de la revolució digital i necessita adaptar-se urgentment.
Identitat digital: memòria viva
Internet ha deixat de ser un simple espai d’informació per convertir-se en un escenari de vida. Treballem, ens divertim, aprenem, comprem, compartim moments íntims… tot queda gravat, com un pols constant que forma la nostra identitat digital. Fotos, textos, vídeos, interaccions socials i actius digitals amb valor econòmic -com criptomonedes i NFT- són avui part del nostre llegat.
Les xarxes socials són les grans guardioles d’aquesta memòria. Segons dades de l’IAB, el 86 % dels internautes espanyols en edat de 12 a 74 anys interactua amb elles. Però aquestes plataformes, amb el seu flux constant d’informació, plantegen preguntes que la llei encara no resol: com garantir la privacitat del difunt i, alhora, permetre que els hereus gestionin aquest llegat?
Herència digital: entre la intimitat i el dret a heretar
Sota la normativa actual -la Llei orgànica 3/2018 i la Llei 10/2017 de voluntats digitals a Catalunya-, els familiars poden accedir a determinats serveis digitals després de la mort del titular. Però la legislació no distingeix clarament entre béns amb valor patrimonial i béns personals, ni ofereix eines suficients per garantir que l’accés sigui segur i respectuós amb la intimitat.
Cucurull alerta que és necessari:
- Establir diferències clares entre béns patrimonials i personals, amb mecanismes de transmissió i valoració per als primers.
- Crear sistemes segurs de custòdia de contrasenyes, accessibles només al marmessor després de la defunció.
- Harmonitzar la normativa a nivell europeu, tenint en compte que molts proveïdors són estrangers.
“És imperatiu que la llei equilibri el dret a heretar amb la protecció de la intimitat pòstuma”, conclou l’investigadora.
Cap a un cementiri digital ordenat
La reflexió de Cucurull va més enllà de la llei. Parla d’un cementiri digital, un espai on les nostres vides online es preserven, ordenades, accessibles i respectades, on la memòria digital no es perd ni s’exposa indegudament. És una nova forma de testament, un llegat que transcendeix objectes físics i es converteix en memòria col·lectiva.
La investigació, que forma part de la missió Transició digital i sostenibilitat de la UOC, contribueix també a l’ODS 16 de l’ONU, que defensa institucions sòlides i justícia. En un món on la vida digital ja forma part inseparable de la vida real, definir les regles de l’herència digital no és només una qüestió legal: és un acte de respecte, memòria i cura dels que vindran després.
“La successió i la gestió del patrimoni digital són complexos, però necessaris per donar continuïtat a la nostra història, també després de la mort.”
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT