PUBLICITAT
CENTENARI
12-01-2026 16:43
L’origen d’aquesta entitat està en una sala que funcionava a l’actual plaça Major d’Albinyana coneguda com la “Sala del Janetó” que encara conserva el seu aspecte d’antic trull. Els seus assidus tiraven més aviat cap a les posicions de l’esquerra. Aquest espai va començar com a local social a tombant del segle XIX i XX. Tot i que el municipi durant aquests anys anava perdent població perquè va passar de 1.118 habitants a 778 al 1930 va sorgir aquesta entitat per cobrir altres necessitats socials. Es volia crear una mena assistència mèdica per als socis i familiars per quan aquests no poguessin treballar per edat o malaltia. Aquesta conjuntura va provocar que un divendres 11 de juny de 1926 es formalitzés legalment aquesta societat amb la finalitat plenament vigent com la d’organitzar festes i actes culturals i altres objectius que avui per sort ja han quedat obsolets com eradicar l’analfabetisme que era massa freqüent en aquells temps. De moment ja tenim constituïda l’entitat. El proper pas serà l’any 1930 amb la compra dels terrenys al carrer Bonastre de 22 metres d’amplada i 21 de llargada per un preu de 1.500 pessetes que serien 9,01euros actuals. A partir d’aquí es comença a construir l’actual edifici i es deixa de banda el seu antecessor de la plaça Major del poble. El nombre de socis en aquests temps es movia al voltant del centenar. Entre els diners aconseguits per la venda de la brisa del raïm, els préstecs subscrits i la voluntat dels socis amb els seus jornals altruístics es va fer realitat aquest somni social al bell mig del poble. Estem parlant d’un municipi que devia rondar els 500 habitants com a molt. La resta des veïns del poble vivien principalment a les Peces i en algunes masies disseminades pel terme municipal. La font d’ingressos bàsica era l’agricultura amb el conreu de la vinya, l’oli i els cereals com a principals elements. També hi havia alguns ramats de bestiar al municipi.
Els actes més emblemàtics al llarg de l’any que s’hi celebraven eren al voltant de les dues festes majors: la de la Mare de Deú del Carme que és la petita i la més important que és la de Sant Bartomeu amb un programa més que consolidat: vermut, ball de tarda, concert i ball de nit. Per aquest escenari tot i no ser molt gran han passat grans orquestres de casa nostra com la Sensació, la Rosaleda, la Melodia, Caravana, la Costa Brava i un llarg etcètera. En èpoques més modernes a finals de la dècada dels 80 del segle passat varen tocar els Laxnbusto en un dels seus primers concerts per un preu de 35.000 pessetes. En concret va ser el mateix any que es va treure la pantalla de cinema que estava activa des del 1961 amb la programació clàssica de dues pel·lícules amb el famós No-do al mig. A partir d’aquí es va adequar per poder fer projeccions de vídeo en una pantalla plegable ubicada al bell mig de l’escenari. La sala gran de la societat ha acollit altres activitats locals com teatre per grup locals i forans, desfilades, cursos, presentacions de llibres, balls, àpats de tot tipus i moltes més coses en aquests 96 anys de funcionament de l’actual edifici. D’aquesta entitat va sorgir l’actual fira d’artesania d’Albinyana que se celebra a principis d’octubre des del 2006 només aturada per la pandèmia del Covid. Entre les cites peculiars cal destacar que des de les darreres dècades del segle passat el dimarts de carnaval se celebra el tradicional sopar exclusiu d’homes que fa us anys s’ha vist com el dia anterior si hi ha afegit el sopar de dones.
Al llarg d’aquest segle actual el seu pes essencial per les festes majors han anat deixant protagonisme a favor de les instal·lacions de l’Escola Joan Perucho per les seves dimensions i situació, però la Societat encara conserva la seva essència i el seu esperit centenari que hereta aquest esperit que fa quasi 150 anys va donar sentit a aquests espais d’oci i diversió pública locals. En uns temps en què les comunicacions eren bàsicament a peu o en animal i no cal que parlem de la televisió i els seus derivats que encara estaven per inventar. La informació principal d’aquest article a qui vull agrair la seva aportació cabal l’he extreta del llibre de Xavier Nin Vidal i Josep Maria Cañellas Nin que porta per nom “Memòries d’Albinyana 1930 – 2000”. Publicat l’any 2008. Per molts anys esperem que tinguem aquesta societat sent el punt de trobada de la gent d’Albinyana i rodalies.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT