Quan l’audiència també marca el criteri

Amb 500 respostes recollides, gairebé vuit de cada deu participants consideren que la decisió no va ser encertada o que hauria estat millor mantenir el brindis tradicional amb cava. En concret, un 43,4% qualifica el gest de “poc encertat” i un 36,2% defensa explícitament que hauria estat “millor amb cava”.

Aquestes dades confirmen que el debat no és marginal ni circumscrit a un sector concret, sinó que connecta amb una percepció àmpliament compartida entre l’audiència: els símbols importen, especialment quan s’expressen des d’un mitjà públic. El brindis de Cap d’Any no és un detall decoratiu, sinó un ritual col·lectiu que molts espectadors associen a una tradició i a uns valors vinculats al territori i a la seva economia.

És cert que un 15,2% considera la qüestió irrellevant i que un 5,2% aposta per la diversificació. Són veus legítimes, que apunten a una societat plural i a una mirada menys ritualista. Però el pes minoritari d’aquestes opcions reforça la idea central: per a una majoria clara, el canvi de copa no va ser un gest neutre, sinó una decisió que va desconnectar el servei públic d’un imaginari compartit.

La lectura final de l’enquesta va més enllà del cas concret del brindis. El que emergeix és una expectativa ciutadana sobre el paper dels mitjans públics: se’ls demana criteri, coherència i una certa exemplaritat simbòlica. Exactament la mateixa exigència que sovint es formula quan les institucions decideixen com i on comuniquen, a qui donen visibilitat i quins sectors reforcen amb les seves decisions.

L’audiència ha parlat amb claredat. I ho ha fet no tant per defensar una beguda concreta, sinó per reivindicar una idea de servei públic arrelada, conscient del seu impacte i fidel al territori que representa. Una reflexió que, sens dubte, hauria de tenir continuïtat més enllà d’unes campanades.