PUBLICITAT
HISTÒRIES RETRATADES
19-02-2026 7:26
Patir un desnonament és una situació molt extrema. Provoca una crisi emocional profunda. Genera un fort estrès, ansietat i un sentiment de pèrdua de seguretat i control. Sovint apareixen la vergonya, la impotència i la ira, minant l'autoestima. La ruptura de l'hàbitat i la comunitat augmenta l'aïllament social i la tristesa. És un trauma que desestabilitza tots els àmbits de la vida, amb un impacte psicològic que pot perdurar molt després de resolta la situació material, especialment en casos de vulnerabilitat prèvia.
En molts casos el desnonament és fruit de no poder pagar la hipoteca o el lloguer, en d’altres per ocupar un habitatge. Però la constant és la problemàtica del preu de l’habitatge o de com persones que treballen es converteixen en pobres en fer front a un sostre per viure. Per desgràcia és una situació massa estesa. Els Serveis Socials de Vilanova i la Geltrú calculen que atenen dos o tres desnonaments a la setmana. Una xifra que va en augment i que no sembla tenir aturador, almenys a curt termini.
Des del vessant purament psicològic, quan no s’arriba a final de mes, es va fent una pilota que genera un fort estrès que es va cronificant. Els seus efectes es poden notar en la salut mental, concretament amb ansietat, en trastorns del son, de pànic, nerviosisme constant, falta de concentració, i amb la depressió. Però també amb la salut física, somatitzant en el cos amb trastorns digestius, musculars, fatiga crònica o en el sistema immunitari, com en la salut psicosocial, al suposar un aïllament de la xarxa social o conflictes interpersonals.
Si a més a més, tot això deriva en un desnonament, no només tots els símptomes es multiplicaran, “sinó que poden derivar en un Trastorn per Estrès Postreumàtic (TEMP), on la persona pot viure la situació amb sensació de vergonya, humiliació, culpa, soledat i de desarrelament. També pot estar present la sensació d’hipervigilància, és a dir, la sensació constant de perill i d’haver d’estar preparat/da i no poder relaxar-se, la qual retroalimenta tota la simptomatologia”, explica Emma Pascual, psicòloga general sanitària, amb consulta a Vilanova i la Geltrú.
En aquest vessant psicològic hi ha un tema molt invisible dins de les institucions: com afecta els agents judicials i policials que van als desnonaments. Malgrat els intents de tenir el testimoni de policies i agents judicials no ha estat possible. Però evidentment a les situacions que han de fer front els generen problemes ètics, sentiments de culpabilitat, compassió fatigada i cinisme protector. Molt armats psicològicament han d’estar per defensar mandats judicials en situacions tan adverses.
Acostuma a haver molta solidaritat a les convocatòries pels desnonaments
Segons Emma Pascual, “és important tenir en compte que aquestes persones es poden estar sotmeses a un estrès moral, a la cronificació de l’estrès laboral, i que queden exposades a patir trauma vicari, que té simptomatologia semblant a la del TEPT, per l’exposició repetida d’aquest patiment de persones en situació de vulnerabilitat, amb problemes econòmics, malalties, persones grans i infants”.
Precisament en relació amb els infants, divendres passat a l’Institut Joaquim Mir de Vilanova i la Geltrú es va presentar el protocol de defensa del dret de l’habitatge als centres educatius, promogut pels sindicats CGT, USTEC-IAC, PAH i el Sindicat de Llogateres. Aquest compendi estableix pautes perquè els centres educatius de Catalunya puguin detectar i donar suport a l’alumnat afectat per l’emergència de l’habitatge. El protocol orienta el personal educatiu sobre com identificar situacions de risc i acompanyar les famílies, tot facilitant l’accés a col·lectius d’habitatge per afrontar problemes com desnonaments, pujades abusives o pobresa energètica des d’una resposta comunitària i col·lectiva.
Segurament el desnonament és la punta d’iceberg del problema estructural de l’habitatge que pateixen els infants i joves. Segons els docents, l’alumnat que pateix una situació extrema derivada de l’habitatge o en el pitjor dels casos els desnonaments manifesten incertesa vital, angoixa, falta d’un entorn segur i estable i dificultat de acomplir les tasques acadèmiques a casa. Unes situacions que solen anar acompanyades de precarietats alimentàries, energètiques, legals o sanitàries entre d’altres.
A la sessió es van presentar dades globals com que la taxa de pobresa infantil a Catalunya se situa prop del 35% o que més d’un 10% dels menors que viuen en infrahabitatges i amb manca de subministraments i alimentació. Segons el Sindicat de Llogateres Garraf, a Vilanova i la Geltrú el 2024 en el 61% dels desnonaments hi havia menors i en el 2025 un 55%. Aquesta mateixa organització calcula que a la ciutat 948 habitatges són de 94 grans tenidors, 581 són de grans empreses, 191 d’administracions i 231 estan buits.
El Sindicat de Llogateres va néixer el 2017 per defensar el dret a l’habitatge digne, estable i segur amb l’objectiu final: la desmercantilització de l’habitatge. Un dels seus lemes és ‘Els nostres drets comencen on acaba el seu negoci’. Al Garraf tenen una assemblea des del 2013 amb seus a Vilanova i Sitges. Andreu Bonet, prové de l’esquerra independentista Endavant València, va tenir contacte amb els sindicats de barri del País Valencià, i quan va arribar a Vilanova, fa tres anys, va contactar directament amb el Sindicat de Llogateres. No té un problema directe amb el lloguer, però té implicació política per la causa. “Una de les tasques del sindicat és assessorar i trobar una entesa amb els propietaris abans d’anar als jutjats”, comenta Bonet.
Els i les agents judicials juguen també un paper crucial en les negociacions, sota la pressió de les entitats i famílies
Júlia Sol, el 2023 torna a Vilanova, busca un lloc de lloguer, però s'adona que el 70% del seu sou se’n va al lloguer. També prové de col·lectius independentistes d’esquerra. Des de Ginebra anava seguint la situació del lloguer i va saber de la creació de les assemblees del Sindicat de Llogateres a Vilanova. “A Suïssa és igual de dramàtic, els joves es veuen obligats a compartir habitatge. 750 euros per una habitació. La gran majoria de casos que atenem són persones que han anat pagant el lloguer i el propietari els vol fora perquè volen vendre l’habitatge, o vol augmentar el lloguer. Hi ha altres casos d’impagaments”, diu la jove activista.
Existeix una moratòria de desnonaments per a les persones o famílies declarades vulnerables. Aquest Reial decret llei 11/2020 s’ha anat prorrogant, però ara està en suspens, perquè la nova renovació no ha obtingut el suport parlamentari. “La moratòria gairebé mai es compleix. Si no és un cas declarat vulnerable, que ja no sabem que vol dir això. Una mare que ha de conviure amb la seva filla menor, es va veure el carrer amb les seves pertinences sobre la vorera. O el que vam veure dilluns una persona de 89 anys, amb respiració assistida”, exclama Júlia Sol.
Andreu Bonet i Júlia Sol, del Sindicat de Llogateres Garraf
Dues o tres famílies al mes acudeixen al Sindicat de Llogateres. En primer lloc, estudien el cas, per saber el marge de negociació. Si està a les portes del desnonament el sindicat té capacitat de mobilització per aturar-ho. “Per exemple que si hi ha d’haver un manteniment negociem perquè vagi a càrrec del llogater, però es resta del lloguer”. Júlia Sol diu que “és molt dur fer aquest acompanyament en una situació de desnonament. El protocol estableix que hi hauria d’haver suport psicològic, en aquests moments tan adversos per una família, moltes monoparentals, amb nens menors, que tenen la sensació que l’administració els ha abandonat”.
Andreu Bonet diu que “Quan venen a les nostres assemblees i veuen el suport i que hi ha altres persones afectades, evidentment no han resolt el problema, però marxen amb una altra sensació”. Els dos sindicalistes estan convençuts que la pressió que fan als desnonaments dona resultat. “De fet, creiem que si es tirés endavant la vaga de lloguers, és a dir no pagar i guardar els diners, aconseguiríem una pressió molt important per negociar solucions”, diu Júlia Sol. Com a exemple serveix que l’1 d’abril, 71 famílies de les promocions d’habitatge protegit de Sentmenat, Sitges, Banyoles i Palau-solità i Plegamans van deixar de pagar els lloguers. En total, 257.631,73 euros retinguts en rendes. Després de vuit mesos sostenint la vaga, durant el novembre, el govern català va acordar amb La Caixa l’adquisició d’un total de 1.700 habitatges de protecció oficial per uns 81.900 euros cadascun. “D’aquesta manera s’ha complert, doncs, la principal demanda del Sindicat de Llogateres: la compra del parc per protegir-lo a perpetuïtat”, conclou Sol.
El Sindicat de Llogateres no respon a la situació particular, volen un canvi social que vagi més enllà, “evitem l’assistencialisme, preferim estimular la lluita social, a vegades no s’entén que fem aquest activisme a canvi de cap guany econòmic. Volem disputar el debat públic, canviar les regles del joc. Si és un dret constitucional, igual que la sanitat i l’educació són serveis públics, l’habitatge hauria de ser igual. L’administració hauria de generar i comprar habitatge per engrandir el parc públic. A Vilanova està per sota del 30%. Els bancs que s’han rescatat amb diners públics, tenen molts habitatges que haurien de passar a públics, no cal construir més”, conclou Bonet.
Malgrat la feinada que fan a l’assemblea de Vilanova el Sindicat de Llogateres hi ha set persones actives i una cinquantena d’afiliats. “Potser la gent es pensa que això serveix de poc, però els exemples com els de la Caixa diuen el contrari sobre els assoliments amb pressió col·lectiva. La classe mitjana potser peca d’un excés de confiança que les administracions puguin resoldre aquestes situacions, i que, per tant, aquesta mobilització els resulta aliena”, diu Andreu, al·ludint que l’estat del benestar era el garant d’uns serveis universals. “Cal consciència de classe, de comunitat. En contra d’aquesta individualització que només fa que pensar que puc fer jo, per enriquir-me, en lloc de lluitar per millorar les condicions socials col·lectives”, argumenta Júlia Sol.
Juan Carmona, és portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca del Garraf, reconeix el problema de la manca de continuïtat de mobilització i participació d’aquesta entitat. “La gent quan resol el seu problema deixa la plataforma, en lloc de quedar-se per solucionar una problemàtica col·lectiva que va més enllà dels seus interessos particulars”. Carmona a comprar un habitatge, el va llogar i no li pagaven. Tres mesos després, el banc li va reclamar els diners tot i treure a subhasta l’immoble. Amb el temps se li van anar embargant imports fins que va tenir un deute molt reduït. “Em vaig quedar a la PAH perquè ho vam passar molt malament, veus la problemàtica i decideixes fer alguna cosa per canviar aquesta situació”.
Juan Carmona, de la PAH Garraf
Considera que crear habitatge és una mesura a llarg termini. Està d’acord amb el Sindicat de Llogateres que per resoldre l’emergència tots els pisos que s’han aconseguit per execucions hipotecàries de bancs que han estat ajudats públicament haurien de passar a mans públiques, per descomptat tot els de la Sareb. “Aquí entra el fenomen de la titulització, que en què realment els bancs no són els propietaris reals de les hipoteques impagades i dels immobles que s’han quedat per impagaments, perquè ha traspassat el títol de les hipoteques en paquets d’inversors financers”, raona el portaveu de la PAH.
Els desnonaments que tracten en un 90% són d’ocupacions, abans evidentment eren execucions hipotecàries. “El primer que fem és saber qui és el propietari. Si és un banc o un fons d’inversió tenim marge per negociar moratòries, treballar amb serveis socials o alternatives de l'habitatge, si hi ha vulnerabilitat. Quan hi ha més pressió s’aconsegueixen detenir desnonaments i s’obtenen negociacions. Atenem dos o tres desnonaments al mes. Gent molt desesperada, famílies que treballen, no poden llogar i que l'única manera que tenen de tenir un habitatge és ocupar”, diu Carmona.
Abdeslam Lagzouli, al portal de la casa que ocupa, d’on el volen desnonar
Abdeslam Lagzouli, des de fa un any i mig, ell i la seva dona i els tres fills, estan ocupant un pis del BBWA, de fons Divarian. Tenen una ordre de desnonament que es creu definitiva. No tenen completada la seva regularització al país, tot i que fa set anys que viuen aquí, no poden llogar un habitatge. No tenen cap ajuda de serveis socials, perquè la seva situació no està regulada. Es veuran al carrer, perquè el banc no vol acordar un lloguer social. “Podria pagar 300 euros al mes, però tot depèn dels treballs eventuals que pugui tenir, que òbviament són en negre. Ara estic en vies de tenir un contracte de treball i esperem que presentant-ho al jutge es pugui retardar el desnonament. Si ens fan fora no tindrem més remei que ocupar un altre habitatge”, reconeix desconsoladament.
Àngel Giménez és un líder de la comunitat gitana a Vilanova i la Geltrú
L'expresident de l'Associació Cultura Gitana de Vilanova i la Geltrú, Àngel Giménez, de 79 anys, pateix un procés d’execució hipotecària. La situació és especialment significativa. Abans de la crisi immobiliària va realitzar inversions per les quals es va endeutar. Amb l'esclat de la bombolla, tots els plantejaments se'n van anar en orris i els impagaments es van encadenar, fins al punt de posar en perill el seu habitatge habitual. Fa vuit anys es va declarar insolvent, coincidint amb un ictus i un procés de diabetis, amb vuit dits amputats, que li han impedit treballar de nou.
Àngel Giménez i la seva dona, Maria Consuelo Giménez a casa seva
El seu pis es va subhastar fa dos anys. Se'l va quedar el Banc de Sabadell, que ja li havia concedit la hipoteca. "Cobro 1.200 euros de pensió, no puc pagar gaire més de 200 euros. Vaig demanar una moratòria al banc per haver emmalaltit. També haig d'agrair la tasca dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Espero poder optar a un habitatge social, per anar-hi a viure conjuntament amb la meva dona, que està molt afectada de Parkinson i demència", explica Àngel Giménez.
Actualment té molts problemes de salut i comença a tenir-los greus de mobilitat
Ha patit tres ordres de desnonaments prorrogades. Ara té dos mesos per negociar amb l’Ajuntament de Vilanova i pis de lloguer social. Té el suport de la família i de la comunitat gitana. Sarai Giménez, la filla, es va tornant amb els seus fills la cura dels pares. La mare, Maria Consuelo Giménez, té Grau II i l’Àngel Grau I de dependència. “Els informes mèdics indiquen que qualsevol canvi de domicili i de rutina pot ser perjudicial. Són del tot vulnerables. Esperem que el banc s’avingui a pactar un lloguer social”, explica la filla.
La família, molt popular, passejant per Vilanova
Carmen Alcaraz, de 89 anys, amb respiració assistida i greus problemes de mobilitat de Grau II de Dependència, el 19 de gener va estar a punt de ser desnonada, per segona vegada. Fins a la porta del seu domicili de la Rambla Samà, s’hi van aplegar alguns col·lectius com el Sindicat de Llogateres, la PAH Garraf, 500x20, CUP i l’Assemblea pels Drets Socials. Van bloquejar l’entrada al domicili de la comitiva judicial escortada per policia. Finalment, van acordar una pròrroga, però d’aquí a un mes s’executarà el desnonament, aquesta vegada amb la garantia que els Serveis Socials municipals li cediran un habitatge social.
Carmen Alcaraz, de 89 anys, amb respiració assistida, està a punt de ser desnonada
La situació del pis és complexa, però es resumeix en què ella està residint a l’habitatge de la seva filla, perquè el seu, al mateix immoble, es va cremar. Aquest pis és fruit d’un acord amb una constructora per la venda de casa seva amb permuta per un pis en la mateixa finca reformada. Tot es va complicar quan la constructora va hipotecar la finca sense haver formalitzat l’escriptura de la permuta, el banc va vendre l'immoble a un fons inversor que es desentén de la situació, rebutja un lloguer social i cerca el seu desnonament.
El jutge considera que no està en situació de vulnerabilitat perquè la senyora de 89 anys té nivell adquisitiu per llogar un habitatge. Sobre la taula hi ha poder anar a una residència, que la Carme Alcaraz rebutja radicalment, o un lloguer social. “Si troben un pis, marxaré de casa meva, però obligada, perquè no he tingut l’ajuda necessària de l’Ajuntament, del fons inversor ni del jutjat”, diu la senyora, que si es mostra molt agraïda del suport del centenar d’activistes que es van aplegar el dia de l’intent de desnonament.
El seu cas és estrany, té un pis de propietat d’arran d’una permuta, però que no es va escripturar al seu moment
Les administracions reconeixen el problema de l’emergència de l’habitatge i que durant anys no han generat poc habitatge social. Iolanda Sànchez, regidora d’Habitatge, admet que des del 2009 no s’ha construït cap promoció pública d’habitatge a Vilanova i la Geltrú. “Estem posant a disposició sòls municipals, tres solars al Llimonet, per construir 78 habitatges de protecció oficial, que formaran part del banc públic. Un altre projecte amb la cooperativa l’Espirall, 29 habitatges, alguns que formaran part del banc. Aquests solars estaven pendents de venda per l’anterior govern municipal. Però clar, les claus es donaran 2028 o 2029”.
Actualment, el parc municipal d’habitatges són 116: 82 de l’Ajuntament, 5 de l’Incasol, 15 de particulars, 14 de la Sareb. A part l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat en gestiona 285. Amb tot, l’Ajuntament mira de mobilitzar el parc de promoció de pública d’habitatge, amb els 107 pisos que són de l’Incasol a la rambla Sant Jordi, que es van comprar el 2023, però s’han d’acabar per poder habitar. També hi ha dos blocs per fer desnonaments massius al carrer Fuensanta del Tacó, i al carrer Barcelona propietat de grans tenidors, que a través de l’Incasol passaran a ser de titularitat pública. Són uns 40 habitatges ocupats on es regularitzaran les persones que es puguin a través de Serveis Socials.
“També fem una crida als propietaris que tenen habitatges buits perquè ens el puguin llogar a preu de mercat perquè nosaltres habilitem el pis com habitatge social. A aquests propietaris se’ls bonifica el 95% de l’IBI, a part de donar garanties d’assegurances, en cas de desperfectes”, recorda Iolanda Sánchez que afegeix que en aquesta campanya s’han inclòs nou immobles. Una de les demandes de les entitats és que els habitatges de la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb) passin a disposició pública. Iolanda Sánchez recorda que des de l’octubre el govern central i la Generalitat van acordar un protocol per congestionar aquest patrimoni a través de l’Entidad Estatal de la Vivienda.
Sovint les entitats ajuden a les negociacions, però el seu suport bàsic és a les famílies afectades
“Per tant, a Vilanova i la Geltrú tots els habitatges de la Sareb passaran a mans de la Generalitat. Evidentment, caldrà fer reformes i caldrà esperar el procés administratiu de transferència. En política d’habitatge cal regular i evitar que l’habitatge sigui un bé especulatiu. En aquest sentit, cal aturar les compra-vendes especulatives de grans tenidors en zones tensionades, regular els preus del lloguer i la temporalitat. Si això té èxit, no caldrien ajudes al lloguer. Mentre les donem el mercat no s’ajusta al nivell adquisitiu, per tant, estem beneficiant als rendistes. Tanmateix, actualment estem transferim ajudes al lloguer de la Generalitat en tres milions d’euros”. La regidora clou dient que els propietaris d’habitatges buits paguen un 50% d’IBI i que d’aquí a un mes es posarà en marxa el nou servei d’assessorament al llogater.
L’Associació d’Agents Immobiliaris del Garraf a través dels seus informes fa temps que alerta de la greu crisi del lloguer d’habitual a la ciutat i la comarca. Segons els estudis dels agents immobiliaris els llogaters destinen entre el 40,3% i el 79,58% dels seus ingressos al pagament del lloguer. L'oferta d'habitatges de lloguer ha caigut un 43,67% (juny 2023 – juny 2024, i això que el 2023 ja havia baixat respecte al 2022). La demanda d'habitatge habitual ha crescut un 22,46% (juny 2023 – juny 2024, i això que el 2023 ja havia crescut respecte al 2022). El perfil majoritari del llogater al Garraf és una persona sola, en parella o amb un fill entre 30 i 40 anys, cada cop hi ha més famílies monoparentals, i el perfil majoritari és el 40,7% sense fills.
Josep Maria Rius, propietari de Finques Rius, i membre d’aquesta entitat creu que els propietaris no s’acullen a la bossa de lloguer social perquè no hi ha cap motivació, principalment reduint impostos, ni seguretat jurídica o ajudant als propietaris a reformar habitatges. “L’administració hauria de llogar a preu de mercat i rellogar-lo a preu social. Però el propietari té por o cap garantia de com es trobaran l’estat del pis. La càrrega social ha anat a parar als privats. Per tant, es compren o es lloguen per part de l’administració, és aquesta part qui ha d’ajudar als llogaters”, diu Rius.
L’agent immobiliari veu bé que els pisos de la Sareb passin en massa mans públiques. “Ara bé, l’Ajuntament ha de construir habitatge social a les seves parcel·les, no vendre-les”. Rius es mostra crític amb totes les decisions de les administracions. Alerta que el parc de lloguer s’ha reduït un 20% des del topall de preus, “si limitem els preus es retiren pisos del mercat perquè no s’ha cuidat al propietari. Tot genera l’efecte contrari del que es busca. Caldrà regular els de temporada. Caldrà tenir en compte els d’oci i els estudiantils. Un lloguer de temporada genera més despeses perquè hi ha un mobiliari i serveis, cal tenir-ho en compte”.
Rius considera que “el nou barraquisme és el lloguer d’habitacions. Si es limiten preus només quedaran pisos de 150 metres que poden tenir moltes habitacions. Els altres sortiran del mercat. Em pregunto on anirà la gent que només es pot pagar una habitació. Una persona sola que cobra 1.600 euros i vol tenir un habitatge ja és vulnerable”.
Marta Rovira, és cap dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Va estudiar magisteri, pràcticament sense exercir va fer unes oposicions a Serveis Socials, “aquesta feina t’atrapa, perquè amb petits actes o intervencions arriben a les persones. T’has d’anar enfortint, perquè és una feina que desgasta molt i genera frustració. Has de tenir coses de fora de la feina que et vagin sostenint bé. Treballar amb un equip de 70 persones, costa de gestionar. La gent diposita amb les treballadores tota la càrrega emocional. Per sort, fem treball d’equip que també ajuda".
Gisela Vargas, és regidora d’Acció Social. Sempre s’ha dedicat a Serveis Socials el temps que ha estat al govern. “Crec fermament amb les polítiques socials i que ajuden a millorar la vida de la gent. Els Serveis Socials són els grans desconeguts, però són essencials per tenir una societat millor. És una xarxa de seguretat que disposem per ajudar a la gent. La impotència i la frustració es gestiona malament, però amb la perspectiva d’aconseguir cada vegada més coses, o de veure que les famílies poden anar tirant endavant”.
Acostuma a haver molta solidaritat a les convocatòries pels desnonaments
Marta Rovira, reconeix que la comissió judicial té molta pressió, “per un cantó tenen la rigidesa dels jutges i per l’altra nosaltres i les famílies, són desnonaments. Malgrat això, hi ha desnonaments que s’han anat prorrogant tres o quatre cops”. Com es recordarà per aturar un desnonament segons la moratòria cal una qualificació de família o persona vulnerable. “El terme vulnerabilitat és relatiu, perquè hi ha molts aspectes, no només econòmics, de salut psicològica i física. Aquest informe de qualificació l’elaborem nosaltres. Hi ha casos que ja els coneixem. D’altres sabem d’ells quan té l’ordre de desnonament. Com més aviat venen les persones, més perspectives i marge tenim de treball. Hi ha moltes persones que treballen, però amb ingressos molt justos, quan afronten l’habitatge es converteixen en vulnerables”.
Els Servies Socials parlen amb tots els integrants de la família, valoren la situació i si es pot donar un ajut per evitar el desnonament. Amb aquests ajuts se soluciona uns mesos, però també es treballa una inserció laboral d’algun membre perquè ja es pugui regularitzar la situació.
Àngel Giménez i la seva dona, Maria Consuelo Giménez, tots dos presenten molta dependència
La cap dels Serveis Socials assegura que “els professionals patim un gran estrès, tot i la professionalitat. Però hi ha els recursos que hi ha, i quan s’esgoten a vegades generen molta impotència. Val a dir que hem construït una molt bona relació amb la comissió judicial, tenim un contacte continuat i aconseguit aturar molts desnonaments abans d’anar al domicili. Hi ha una persona del nostre equip que només es dedica temes d’exclusió residencial i una administrativa. Les agents judicials tenen una sensibilitat molt especial, tot i que van amb un mandat judicial”.
Gisela Vargas recorda que l’any 2024 es van emetre 150 informes de vulnerabilitat. “És important que les famílies quan comencin a patir problemes que vinguin a Serveis Socials, perquè tenim pocs recursos, i la prevenció per evitar situacions més greus és molt important. Tot i la situació greu del cost dels habitatges tenim un sistema social”. La regidora incideix que la majora part dels desnonaments són per ocupació, però cal tenir molt present una dada del volum, “atenem tres o quatre desnonaments a la setmana. El gran problema és que no hi ha pisos de lloguer social. No tothom es pot acollir a la bossa de lloguer social, o a la mesa d’emergència social de la Generalitat, que saps que en algun moment et donaran un habitatge. Tenim problemes d’interlocució amb els grans tenidors o fons, perquè van canviant les persones, i no tenen la perspectiva sensible a les situacions detallades de les persones afectades”.
L’ocupació és una alternativa, moltes de les entitats consultades la defensen. Però no deixa de ser un acte violent i extrem. Sobre aquest tema Marta Rovira fa una reflexió prou interessant, “una família ocupa un pis i no paga res. S’acostumen a una manera de funcionar, molt mediocre, però en la que es va tirant. Ho diem perquè treballem molt amb la responsabilitat de les famílies durant aquests processos. Han de mobilitzar-se, venir a les entrevistes que se’ls cita i seguir les orientacions que se’ls dona. A vegades això no passa, es despengen del procés i sovint venen al darrer moment amb l’ordre de desnonament”.
Els representants de les entitats són activistes amb una ideologia molt clara i resilient
Com s’ha vist la solució a la crisi de l'habitatge i els desnonaments requereix una estratègia múltiple i urgent: augmentar massivament el parc públic mitjançant construcció, compra i rehabilitació amb clàusules socials. Cal una regulació intel·ligent que equilibrí drets, premiï lloguers assequibles i limiti l'especulació amb impostos habitatges buits. És essencial reforçar les proteccions, amb mediació obligatòria abans de cada desnonament i una ajuda directa a l'ingrés per al lloguer. L'objectiu ha de ser desactivar l'emergència mentre es construeix un mercat més estable i just.
El desnonament exposa la fal·làcia d’un sistema. Davant l'emergència, la resposta social i les negociacions són mesures pal·liatives, però el nus encara és l’abaratiment de l’habitatge. Davant l'emergència, la figura de la família vulnerable, de definició rigorosa, però imprescindible, s’ha revelat com l'únic dic legal eficaç per aturar execucions, tot i que la seva aplicació és desigual i l’atorgament injust. Sense atacar aquest dèficit estructural i fer ajustos legislatius, les polítiques de contingència només rejoveniran les formes de la precarietat.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT