PUBLICITAT
CULTURA POPULAR
12-02-2026 11:17
Encara estem paint el llibre Tocats de Festa publicat al juliol de l’any passat que Bienve Moya ens sorprèn amb un nou llibre que edita l’editorial vallenca Cossetània dintre de la col·lecció 100 coses. Aquest és el quart llibre de la col·lecció. El precedeixen 100 motius per estimar la sardana, 100 coses del món coral i 100 mots curiosos del català. Són autèntics manuals per entendre força millor els temes que es van tocant.
Si un vademècum és un tractat que conté les nocions més importants d'una matèria. El llibre del Bienve creiem que és el que més s’acosta a un vademècum sobre la Festa Popular.
Perquè el llibre certament conté aquells elements que configuren la festa, el seu entorn, el seu rituals que són imprescindibles per conèixer i interpretar la festa i el seu desenvolupament.
La cultura popular és la tradició transmesa de generació en generació, però també és canvi per com evolucionen les coses al llarg del temps. En aquest sentit, els canvis sovint poden ser polèmics, ja que hi ha qui veu positiu “evolucionar” i qui veu que el canvi és una transgressió de la tradició. I aquí el llibre és interessant perquè situa també cada nova estructura festiva en el seu temps.
El Correfoc per exemple no fa ni cinquanta anys que es fa malgrat avui hi hagi la consideració de festa més que centenària...
O com els nostrats “manaies” amb diversos noms obeeixen a tradicions diverses també, especula sobre la seva procedència vinculats a la soldadesca que els notables connectaven per defensar o per guerrejar.
Els llibre doncs ens aporta informació i dades sobre balls, bestiari festiu, les festes majors més característiques, les festivitats més destacades i la gastronomia més essencial.
I clar, sempre que tenim un llibre a les nostres mans d’aquest tipus hi busquem elements que nosaltres hi posaríem i no hi són, i n’hi ha d’altres que hi són i nosaltres no els hi posaríem.
Però el criteri de l’autor és el que val. I entre aquest criteris destacaríem
Criteri temporal. El llibre es fonamenta en el període que va des dels anys 70 del XX fins ara. De l’època de l’esclat de la cultura catalana fins a la consolidació i explica la selecció natural dels elements festius .
Criteri de peculiaritat, perquè analitzar aquells aspectes individualitzats de la festa, sempre en el marc però de la celebració col·lectiva. L’autor ja avança és un llibre escrit en primera persona. I dóna ales al lector a seguir les recerques que ha fet l’autor i que pugui trobar a faltar.
Criteri d’originalitat. Per posar aspectes de calendari amb els canvis que han anat succeint en els temes festius, des de la festa “pagana” fins avui. Evolució amb interpretacions pròpies i contrastades experimentalment. Qui viu la festa, qui la coneix, la pot interpretar i fer-ne tesi.
Criteri d’un cert equilibri territorial dels PPCC, per això el títol és “cultura festiva popular catalana” i això fa que en algunes de les entrades del llibre es proposin un seguit de festes representatives que es celebren més enllà del marc de Catalunya.
Llibre informatiu. Mentre l’anterior llibre Tocats de Festa era un llibre de tesis, aquets és un llibre informatiu i pedagògic. Explica, i molt bé elements característics de la Festa, del que hi ha, del que avui és realitat.
El Bienve Moya és gestor cultural, escriptor i articulista. L’any 2009 obté el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la modalitat de Cultura Popular. Ha treballat per a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació del calendari festiu de la ciutat.
Ha estat director del Teatre Municipal de Vilanova i la Geltrú i promotor del Consorci de Teatres Públics de Catalunya i de la fira internacional de circ Trapezi, productor del projecte d’investigació sobre la música popular Socatalà, membre de l’equip directiu de Festcat (Escola de la Festa del Departament de Cultura de la Generalitat) i membre fundador del col·lectiu Els Altres Andalusos, que aplega catalans d’origen andalús.
És articulista a L’Avenç, Cuadernos de Pedagogía, El Temps, Fiestateatro, El Periódico, El País, Avui, Ara, Eix Diari etc., i fa guions per al programa de ràdio Imaginari, rondalles i llegendes catalanes (Catalunya Ràdio), premi Càmera del Consell Audiovisual Mundial (París).
Té una extensa bibliografia i destaca el seu treball sobre les festes i llegendes que ha generat tota una àmplia bibliografia que constitueix avui una referència pels estudiosos del tema.
Alguns dels seus títols: Llegendes urbanes i narracions suburbials, Llegendes del Penedès i els valls del Garraf, Una mà de sants. I Els contes del Penedès, Cada dia és festa i darrerament alguns llibres vinculats a la figura de Mir Geribert, l’assaig Tocats de Festa i ara arriba 100 coses que cal saber de la cultura festiva popular catalana.
El llibre està estructurat de la següent manera: Pròleg. Una entrada. XI capítols amb els temes fruit del treball. Un epíleg del Bienve també. Un glossari. La bibliografia. I els agraïments
El pròleg l’escriu el professor Manuel Delgado en que destaca que l’obra està redactada per un dels màxims responsables d’haver renovat la cultura popular durant els anys de la Transició. Defineix el llibre com a canònic perquè al seu entendre actualitza conceptes i calendari i s’entronca en la llista d’autors que han treballat la cultura popular des de Serra i Boldú a Aureli Capmany.
En l’entrada l’autor defensa que l’actual calendari festiu és resultat de l’empremta que hi ha deixat cada època històrica. El folklorista vilanoví apunta que la majoria de manifestacions culturals han experimentat un procés evident de laïcització, i el pes que tenia l’Església com a institució, avui majoritàriament, ha passat a ser responsabilitat de la societat civil, els ajuntaments i les entitats socials, culturals i recreatives
La festa és un element estructurant de la societat que evoluciona a mesura que la mateixa societat va evolucionant i que incorpora elements d’altres cultures. La barreja, la simbiosis és permanent. Això sí amb una estructura central que ve de lluny. En el nostre cas el model festiu del Penedès. Tota festa té un eix central, una estructura que generalment ve de lluny o ha estat creada de bell nou amb un èxit notable (Granollers).
Els continguts de l’estudi son estructurats en onze capítols, dedicats a
Les celebracions temporals, els exercicis folklòrics, festius, joglaries i teatre; Els jocs d’èpica fantasiosa; l’imaginari animat i altres bèsties fantàstiques;
Festes majors emblemàtiques; Danses de plaça; Festivitats singulars del principat; Festivitats espectaculars dins del territori de la cultura catalana; Algunes festivitats singulars; Alguns Carnavals; Coques i pastissos vinculats amb les celebracions consuetudinàries. En cada una d’aquestes entrades l’autor explica i analitza algun element o celebració de la Cultura Popular.
L’epíleg creiem que és molt interessant ja que en ell el Bienve planteja, obre un nou debat, sobre la festa popular als nostres dies, les raves: la realitat és que la història de la música electrònica de ball havia nascut en relació directa amb diferents experiències d’alliberament, l’experiència del límit ofereix atractiu adrenalínic i potencial d’estranyament. Però també ha estat colonitzat per un cert capitalisme vinculat als fenòmens artístics, musicals i sensorials.
En Bienve fa especial atenció al La Love Parade Berlín després de 1989 va ser una experiència increïble que va passar de ser una expressió de solidaritat i llibertat després de la caiguda del Mur de Berlín a convertir-se en un fenomen musical de ball gegant.
El llibre acaba amb tres capítols més.
Un necessari glossari que fixa el llenguatge i els conceptes amb explicacions concises que ajuden a conèixer els elements de la festa, potser més complexes.
La bibliografia, que recull els llibres que l’autor ha consultat per fer la selecció de les 100 coses que s’incorporen al llibre. Un succinta però escollida i bàsica bibliografia sobre els fets i celebracions populars.
I els agraïments de l’autor a Jordi Bertran, Joan Ignasi Gómez (Txatxi) i Jordi Cubillos, tres persones d’ampli coneixement de la cultura popular del país.
El llibre té vocació de projecció informativa de l’autor amb visió pedagògica.
El llibre segueix la trajectòria bibliogràfica del Bienve i aprofundeix en els seus estudis de la cultura popular, en aquets amb una acurada selecció d’elements claus de la festa.
El llibre sistematitza, ordena, sintetitza conceptes i dóna informació precisa dels elements que fonamenten la festa.
El llibre és una aportació nova notable i valuosa a la cultura popular ja que marca pautes de moltes celebracions i les fa més entenedores.
El llibre, finalment és recomanable pels seguidors de la cultura popular ja que dóna molta més informació del que és estructural a la festa, i com la festa és estructural a la nostra societat. Però també el poden llegir els “curiosos” en general com una mena d’introducció a una de les creacions més importants dels humans, la festa.
100 coses que cal saber de la cultura festiva popular catalana
Bienve Moya
Editorial Cossetània
Valls. Desembre 2025
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT